Mes Autogovern, Mes Finançament i Més Drets per Catalunya

Acabo d´arribar de Madrid. Ha estat un dia per no oblidar, l´Estatut ja és més aprop cada dia que passa, i per tant, els desitjos de milions de catalans seran en breu una realitat. Aquest Estatut, que temps en tindrem d´explicar amb profunditat què suposa de bo per a Catalunya el podríem resumir en tres idees clau : MÉS Autogovern, MÉS Finançament i MÉS Drets per al conjunt de Catalans i Catalanes.
Un Estatut que per sobre de tot, reconeix la singularitat del poble de Catalunya, una singularitat que no sempre ha estat ben interpretada, però que avui podem dir que ha estat entesa i compartida per gairebé tothom, un Estatut que obre les portes a la transformació d´Espanya i posiciona a Catalunya com la capdavantera en l´evolució cap a l´Espanya plural defensada tantes vegades pel President del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, una Espanya Federal tants cops defensada pels socialistes catalans.
Aquest text, lluny de trencar l´unitat de res ni de ningú, com ja s´ha vist, permet fer compatibles les diferents identitats del territori. La descentralització de diverses competències no suposa altra cosa que l´aplicació lògica del model federal a la gestió política dels serveis als ciutadans, impulsa els acords econòmics entre Estat i Autonomies tot garantint la solidaritat territorial tant necessària per a avançar com a País, i el més important de tot és que cohesiona i aprofundeix en les bones relacions entre societat i els diferents territoris.
En definitiva, si em permeteu, avui és un dia en el que tots aquells que han treballat, que hem treballat, per tenir un Estatut millor que el del 79, podem dir, que la feina ha estat ben feta, profitosa, i per sobre de tot, beneficiosa pels interessos dels i de les catalanes i de Catalunya.

Els avenços del nou Estatut

El dimarts 21 de març, amb l’arribada de la primavera, han finalitzat els treballs de la Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats per a l’aprovació del nou Estatut de Catalunya. La participació directa en els debats de la delegació del Parlament de Catalunya, de la qual he tingut l’honor de formar part, ha permès plantejar la postura de tots els partits en aquesta fase del procés estatutari.

Amb l’experiència dels anys que porta vigent l’Estatut de 1979, podem afirmar sense embuts que s’ha donat llum verda a un text estatutari molt més ambiciós, que ens pot permetre ampliar i desenvolupar l’autogovern d’acord amb les actuals necessitats del país.

Un cop finalitzi la seva tramitació a les Corts, el nou Estatut implicarà que una llei orgànica de l’Estat afirmi explícitament, per primera vegada, que Catalunya és una nació. Podem discutir abastament sobre la idoneïtat de la ubicació d’aquesta referència en una o altra part del text legal, però el fet és que el sentiment nacional majoritari dels catalans podrà tenir un reflex directe al bloc de la constitucionalitat. I aquesta podria ser una base fonamental per a futurs avenços en l’evolució de l’estructura de l’Estat en un sentit més federal i plurinacional. D’aquí venen els atacs furibunds de la dreta espanyola contra l’Estatut.

El principal senyal de la nostra identitat cultural diferenciada, la llengua catalana, també fa un clar salt endavant des del punt de vista normatiu. El nou Estatut preveu la plena equiparació de les llengües catalana i castellana com a idiomes oficials de Catalunya, des del punt de vista del dret i el deure que tenen tots els ciutadans de conèixer-los i de parlar-los. D’aquesta manera quedaria superada la preeminença legal del castellà a l’Estatut de 1979, en tant que idioma oficial de l’Estat.

El nou Estatut aprova, per primer cop, un títol dedicat als drets i deures dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, matèria que fins ara havia quedat reservada a la Constitució espanyola. D’aquesta manera, la nova sensibilitat social existent al voltant de qüestions de drets fonamentals, com el dret a la vida plena i la salut, les noves formes d’organització familiar, l’educació, la convivència, la nova ciutadania, s’expressa de manera molt més actualitzada i ajustada al present context social.

La revisió del sistema de finançament de Catalunya, que ha estat reiteradament reclamada des d’àmbits polítics i socioeconòmics, es materialitza amb l’apartat financer del nou Estatut. El text preveu la creació d’una nova Agència Tributària de Catalunya, i l’assumpció de la gestió del 50% de l’IRPF i l’IVA i del 58% dels impostos especials per part de la Generalitat. D’aquesta manera, les institucions catalanes passen a intervenir de forma decisiva en la gestió tributària i el control dels principals impostos estatals.

L’aliança amb les forces progressistes de l’Estat, encapçalades pel socialisme espanyol, ens ha permès definir uns avenços que fins fa dos anys eren impensables. Algú creu que ara estaríem parlant del reconeixement de la nació catalana o d’un nou finançament si existís una majoria parlamentària del Partit Popular a les Corts Generals?

A més, aquest clima de col·laboració política no s’esgota en el text estricte de l’Estatut i es pot desenvolupar a través d’altres línies, com ara la legislació prevista per endegar els traspassos d’infraestructures del transport de l’Estat, com són els aeroports del Prat, Reus i Girona, o els ports de Barcelona i Tarragona. Els compromisos adquirits pel PSOE en aquest sentit, durant els debats de la Comissió Constitucional, no es poden menystenir de cap manera.

El següent pas serà la votació de l’Estatut al plenari del Congrés, prevista per al dia 30 de març. Després de totes les embestides rebudes del PP i del seu entorn mediàtic, els diputats d’Esquerra Republicana hauran de decidir si volen impulsar l’autogovern de Catalunya o si finalment acabaran votant no.

Més enllà dels programes de màxims, perfectament legítims, és hora de pensar en una millora concreta de l’autogovern i les polítiques públiques que reclama la ciutadania de Catalunya. Perquè l’alternativa és mantenir l’actual status quo, i tots sabem que ja és hora d’ampliar el camp de joc que requereix el progrés econòmic i social del país.

Balanç de dos anys de mandat

Avui 14 de març celebrem els primers dos anys de l’etapa de canvi que ha suposat el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero, enmig d’un ambient enrarit, ple d’especulacions i d’insinuacions irresponsables que en cap cas podran obviar la fi d’una època caracteritzada pel ranci parlamentarisme dels qui ara estan a l’oposició, i l’inici d’un clima de respecte i de bona sintonia entre el Govern i la ciutadania.

El nou escenari polític de José Luis Rodríguez Zapatero va obrir un horitzó de grans possibilitats i oportunitats, que han permès fer molts plantejaments, fins fa ben poc impensables amb l’apriorisme negatiu, centralitzador i antiautonòmic a què ens tenia acostumats l’anterior Govern del Partit Popular.

José Luis Rodríguez Zapatero ha demostrat una nova manera de fer política, oberta a la participació, al diàleg, al consens i al respecte per la pluralitat. Han estat dos anys plens de reformes i de decisions de gran repercussió social, que han posat de manifest els objectius d’un Govern que aposta pel progrés, que pretén millorar la vida dels ciutadans i ciutadanes, que vol modernitzar el país millorant les estructures, els serveis públics i la capacitat competitiva del nostre entorn, i que en definitiva vol enfortir la nostra economia, tot creant les condicions d’estabilitat adequades.

Han estat dos anys caracteritzats per l’extensió dels drets socials. Per l’enfortiment de l’Estat del Benestar. I per les inversions públiques en àmbits diversos, com la tecnologia o la investigació. I especialment des de Catalunya podem constatar que hem tingut un Govern amic a Madrid que ens ha brindat l’oportunitat de recuperar gran part del terreny perdut per culpa de la resignació d’èpoques anteriors, i que en el cas concret del nostre entorn exemplifiquem amb actuacions singulars que van des de la recuperació de les rondes de la ciutat després d’anys d’abandonament, el desdoblament de la C-14 de Reus a Alcover, la millora d’infrastructures com l’aeroport i l’accessibilitat de l’estació de Renfe, i decisions de gran trascendència com la creació de més places públiques per la gent gran, la construcció d’habitatge social i especialment l’inici efectiu de les obres de construcció del nou hospital a la zona de Bellisens, al costat de l’actual campus universitari, també en gran mesura gràcies a l’increment de les aportacions provinents del Govern de la Generalitat. Un conjunt d’accions de govern que es desenvolupen en un marc de negociacions per la millora de les condicions de vida i els serveis públics que rebrem els ciutadans i ciutadanes d’aquest país.

Benvinguts i benvingudes al meu blog

Avui començo una nova experiència. La posada en funcionament del meu blog, un espai per exposar punts de vista i opinions, i on poder donar les particulars visions sobre les coses que passen al món, al nostre país i especialment a la meva ciutat.

La meva tasca com a Alcalde de Reus i com a Diputat al Parlament de Catalunya m’ajuda a tenir una àmplia visió de l’actualitat que ens envolta, però que de vegades no troba l’espai adequat per poder ser comentada i analitzada amb deteniment.

A través d’aquest canal de comunicació intentaré donar la meva opinió i alhora rebre les coses que tots i totes vosaltres tingueu a dir. Desitjo que aquest blog sigui un espai de diàleg respectuós sobre tots els temes d’actualitat que anirem comentant, a través d’articles, entrevistes i intervencions que com a Alcalde, Diputat del Partit dels Socialistes de Catalunya o com a membre de diferents institucions tinc l’oportunitat de realitzar. Però especialment manifestar-vos l’experiència que està suposant participar a la Comissió Mixta Paritària Congrés dels Diputats-Parlament de Catalunya, encarregada de formular la proposta de reforma de l’Estatut d’Autonomia, i que m’està permetent viure en primera persona un fet històric.

Espero retrobar-vos ben aviat en aquest espai de la xarxa per compartir punts de vista que permetin ampliar les nostres experiències, i alhora rebre els vostres plantejaments i poder articular un fòrum de debat on hi conflueixin visions de país i visions de ciutat.

Moltes gràcies pel vostre interès i fins aviat.