Llum verda al tramvia del Camp

En el marc de la darrera reunió del consell d'administració del Consorci del Transport Públic del Camp de Tarragona, el Secretari per a la Mobilitat de la Generalitat de Catalunya, Manel Nadal, ha anunciat la incorporació del projecte de tranvia o tren lleuger del Camp, l'anomenat Tramcamp, al Pla d'Infraestructures del Transport de Catalunya (PITC).
Aquest anunci ha satisfet especialment l'Ajuntament de Reus, en la mesura que suposa l'estimació de la principal al·legació que havíem formulat a la versió original del PITC, d'acord també amb la visió de l’Ajuntament de Tarragona i els municipis costaners, en la qual no es preveia explícitament l'establiment d'aquest nou sistema de transport col·lectiu al nostre territori.
D'aquesta manera, el projecte Tramcamp es defineix com una nova xarxa metropolitana ferroviària al servei del nucli central i els principals municipis del Camp de Tarragona, que operarà pels trams interurbans com el sistema de trens-tramvia o metros de superfície existents a la majoria d'àrees metropolitanes europees. Els referents més propers serien les línies dels Ferrocarrils de la Generalitat que comuniquen Barcelona amb el Vallès i el Baix Llobregat, respectivament, o els models que s'estan impulsant a les àrees urbanes d'Alacant i Sevilla.
La principal novetat del recent anunci rau en el fet que el futur tramvia-tren lleuger circularia en primera instància pels actuals corredors ferroviaris, aprofitant l'alliberament d'usos que suposarà el proper desplegament del Corredor de la Mediterrània, deixant per a més endavant la construcció de nous trams de viari en les trames consolidades dels nuclis urbans.
D'altra banda, el Govern de Catalunya mostra clarament la seva voluntat de coordinació amb el territori amb la seva decisió de traslladar al Consorci del Transport Públic del Camp l'elaboració del preceptiu estudi de viabilitat del Tramcamp. D'aquesta manera se supera la previsió dels anteriors governs catalans d'impulsar els estudis pertinents des de la pròpia administració de la Generalitat, i es consolida el paper del Consorci del Transport, creat l'any 2003, com a òrgan interadministratiu competent en la matèria al nostre territori.
Tot plegat representa la clarificació i ratificació del compromís ferm del Govern de la Generalitat amb la implantació d'un nou sistema de transport públic en aquest territori, que és absolutament necessari per poder avançar en la progressiva desincentivació de l'excessiva dependència i ús del vehicle privat que patim avui dia.
Els càlculs de què disposem a l'Ajuntament de Reus indiquen que més del 85% dels desplaçaments interurbans al nucli central del Camp es realitzen amb vehicle privat, mentre que els viatges en transport col·lectiu no arriben al 15%. Sens dubte, factors com la insuficiència històrica del transport públic per carretera, l'alt grau de mobilitat intermunicipal obligada, el fort creixement urbanístic extensiu dels darrers anys, i els nous hàbits socials han portat a aquesta situació. L'increment de freqüències dels autobusos interurbans acordades l'any passat pel Consorci del Transport poden pal·liar parcialment la situació, però difícilment podran variar substancialment, a llarg termini, les fortes inèrcies a favor del cotxe particular, si no es compta amb el reforç d'un mitjà col·lectiu més eficient i de major capacitat com pot ser el Tramcamp.
El sistema de tramvia-tren lleuger que ara albirem és l'única solució plausible per poder avançar cap a un model de mobilitat més sostenible, no contaminant i més segur. Des de la col·laboració Generalitat-governs locals podem fer realitat aquest objectiu, amb la perspectiva de millorar la vida quotidiana de molts ciutadans i ciutadanes del Camp.

Nou sòl industrial i nous emprenedors a Reus

El dia 25 d’abril vaig tenir el goig de participar en l’acte d’inauguració de les obres d’urbanització del Sector A.8-Poligon I, conegut com La Roureda, la nova zona industrial i de serveis situada entre les avingudes de Tarragona i Bellissens, gairebé a tocar de la Urbanització Mas Pellicer.
Aquesta zona fou durant molts anys el límit de la trama urbana de Reus, un descampat inhòspit visible a l’esquerra quan s’entrava a la ciutat venint des de Tarragona. El seu procés urbanístic ha estat lent, ateses les dificultats d’actuar sobre una orografia irregular marcada pel pas del Barranc de l’Abeurada i la Riera del Molinet.
Les obres d’urbanització del sector començaren ara fa dos anys, amb la perfecta canalització de les vies naturals d’aigües, i han donat com a fruit una superfície bruta de 18,2 hectàrees i gairebé 120.000 m2 de sostre a disposició per a la instal·lació de noves empreses. Cal destacar la gran accessibilitat del nou polígon, en un entorn de vials perfectament comunicats des dels accessos que venen de la part Est de Reus i molt a prop de la zona aeroportuària.
Tal com vàrem dir quan començaren les obres ara finalitzades, aquest és el primer resultat físic del projecte Tecnoparc, i constitueix la zona destinada a acollir les primeres activitats econòmiques, instal·lacions i serveis a l’entorn del futur Parc Tecnològic de Reus. Diverses empreses han començat els tràmits per radicar-se en la zona, en la part pública de la qual, tocant a l’avinguda de Bellissens, ja hem acordat la construcció de l’hotel de 4 estrelles i 180 habitacions que la cadena Husa començarà a edificar a finals d’enguany. Aquest equipament donarà servei al teixit empresarial i les futures infraestructures públiques del Tecnoparc, el nou Hospital de Reus, el nou Centre de Congressos i el Campus ampliat de la URV, una nova àrea urbana que orienta el creixement de la ciutat cap al centre neuràlgic del Camp.
Des del punt de vista urbanístic, podem celebrar el progressiu canvi de fesomia d’aquesta part de la ciutat. Si sumem la urbanització de La Roureda, les naus que s’estan construint a prop del Mas Carpa, i les futures rotondes de l’avinguda de Tarragona, aquesta entrada de Reus haurà fet un canvi espectacular en pocs anys. El desplegament del conveni de reversió de les carreteres de l’Estat facilita ara la seva definitiva reconversió en una avinguda urbana. Ja queda lluny la imatge de les antigues cues a la carretera per entrar a la ciutat, a l’alçada del C.N. Reus Ploms, en el pont sobre la via ferroviària que esperem que algun dia pugui desaparèixer.
Aquests dies també he pogut participar en una nova edició de les Jornades d’Emprenedors i Creació d’Empreses que organitzem conjuntament Ajuntament de Reus, URV, REDESSA, Cambra de Comerç, CEPTA i Reus Capital de Negocis. Fa cinc anys vàrem ser pioners en la configuració d’aquesta convocatòria, que ha esdevingut una trobada anual amb un gran èxit de participació i assistència, i situa Reus en el mapa de l’estudi i la promoció de les noves iniciatives empresarials.
En l’edició d’enguany s’han presentat als premis convocats 22 nous projectes emprenedors. Entre ells, ha resultat premiada una empresa reusenca de recent creació, Beyond Foods, S.L., comandada per uns joves amb empenta i preparació, ben relacionats amb les activitats de recerca de la Facultat de Medicina de la URV, i amb vocació d’esdevenir un soci tecnològic per a les empreses alimentàries. Aquesta aposta quadra amb l’orientació prioritària del Tecnoparc en matèria de nutrició i salut, un veritable sector econòmic estratègic i de futur.
També ha estat guardonada l’empresa Alumini i Energia, S.L., de Móra la Nova, que ha patentat un nou sistema de recuperació de l’alumini dels envasos de polietilè emprats en sectors com l’alimentació, la cosmètica i la farmàcia. Una iniciativa que mostra la vitalitat econòmica de la Ribera d’Ebre, comarca amb la qual ens sentim especialment vinculats. Des d’aquí, els millors desitjos d’èxit i prosperitat als promotors de totes les propostes innovadores que s’estan creant i desenvolupant al nostre entorn territorial.
Sens dubte, l’aposta de Reus per la triple hèlix empresa-universitat-administració està donant fruits interessants per a la nostra economia i per al propi desenvolupament de la ciutat. L’encert en mantenir i incrementar aquesta col·laboració garanteix bona part del nostre futur progrés i benestar.