Diari personal de Lluís Miquel Pérez

Un Pavelló ple d’il·lusions per defensar Reus

2011-05-20T12:49:00.003+02:00

La festa final de campanya del PSC-Progrés Municipal es va omplir amb mésde 1.500 persones, que ens van voler acompanyar en l’acte més multitudinarique s’haurà celebrat en els darrers 15 dies a Reus. Com va dir moltencertadament Francesc Vallès, cap altra formació política és capaçd’aplegar tantes persones en un acte alhora festiu i reivindicatiu.

Vam tenir el gust de saludar i parlar amb multitud de persones, querepresenten la pluralitat i la varietat del Reus que vol tirar endavant,que no volen que el progrés de la ciutat s’aturi. Hi havia gent d’entitats esportives, des del clubs reusencs de tota la vida fins a les escoles defutbol, bàsquet, beisbol i altres esports. Representants de les AMPA, queestan indignats amb les retallades que està aplicant el Govern de CiU a lesescoles públiques. Gent del món de la cultura, del Centre de Lectura, deles entitats, de la cultura popular o el grup musical resusenc Da Igual,que va estar a punt de participar en el festival d’Eurovisió

Hi havia molta gent del món de la sanitat pública, del voluntariat, de lesentitats socials i d’ajuda a discapacitats, persones admirables en la sevatasca diària que temen també l’impacte de les retallades als serveissanitaris i socials bàsics. Hi havia representants de les associacions dedones que lluiten per una igualtat de gènere efectiva, representants de lesassociacions de jubilats i pensionistes que treballen per una Tercera Edatactiva i implicada en el progrés de Reus.

Hi havia representants sindicals i del món de treball, que estan moltmobilitzats davant els plans de desmantellament dels serveis públics.Teníem una bona representació de totes les cases culturals amb seu a Reus:extremenys, castellano-manxecs, andalusos, aragonesos… persones que han fetaquesta ciutat casa seva i dels seus fills i néts, i que han treballat moltdur per situar-la en el lloc destacat on és ara. Membres d’entitatsllatinoamericanes, que ja són tan de Reus que van entendre perfectament icelebrar els nostres parlaments en català.

I especialment teníem una àmplia representació de les entitats veïnals deReus, des del Barri Gaudí fins al Barri Montserrat, des del Sant JosepObrer fins a la Immaculada, des dels Xalets Quintana fins al barri Pelai.Gent que estimen la ciutat i que composen aquest ric teixit social que ensfa grans. Gent que valora la transformació positiva que ha experimentat elseu entorn urbà més immediat, perquè molt sovint partien de carrers senseasfaltar i sense serveis bàsics. Persones que saben que els socialistes araapostarem per tirar endavant nous projectes de reforma integral dels barrison encara cal endegar intervencions de millora.

Vam tornar a explicar l’obra de govern que hem fet els darrers anys. Vamtornar a explicar que el PSC és l’única formació que presenta a leseleccions un veritable Programa de Govern per al mandat 2011-2015, unconjunt de propostes per seguir construint el Reus social i inclusiu quevol millorar cada dia, sense fer marxa enrere. Que som l’única candidaturaque reuneix renovació i experiència, amb capacitat real per treure Reusdefinitivament de la crisi, en millors condicions que altres ciutats,gràcies a les infraestructures i equipaments que hem construït els passats 4 anys.

Tantes emocions i tantes sensacions no es poden resumir en aquestes breuslínies. Vaig veure moltes il·lusions per construir novament el futur deReus, la ciutat que estimem i que volem gaudir en plenitud. La ciutat quevolem defensar, davant els intents dels nostres adversaris de fer-larecular socialment.

Moltes gràcies a tots i a totes pel vostre suport i a DEFENSAR REUS!

Pensar en Reus, defensar Reus

2011-05-19T18:50:00.002+02:00

En la recta final de la campanya, és hora de pensar quina és la nostra opció en les eleccions municipals del diumenge 22 de maig. És hora de pensar en Reus. Els membres de la candidatura del PSC-Progrés Municipal hem explicat la nostra acció de govern durant el mandat que ara acaba. Els resultats són a la vista de tothom: nou Hospital, edificis empresarials del Tecnoparc, centres d’atenció personal integral, noves escoles, nous centres cívics isocials, reformes escolars, ampliació del Mas Carandell, poliesportius, prop de 500 places municipals de guarderia, etc… Reus queda ben dotada d’equipaments socials i d’infraestructures econòmiques. Tot això ha estat possible per una feina prèvia de planificació i pel projecte de ciutat que tenim al cap. Precisament per això, ara ens presentem a les eleccions amb un Programa de Govern 2011-2015 que abasta 70 pàgines, amb 14 apartats i 317 propostes concretes. És l’únic programa estructurat i editat de les formacions que es presenten a Reus, i es pot obtenir al nostre local de campanya del carrer Jesús o descarregant-lo d’Internet des del link http://reus.municipals2011.cat/programa-electoral.
Tenim clar el futur que volem i com volem governar Reus a partir del 23 de maig. La ciutat no pot perdre el temps i cal afrontar les prioritats actuals. Per crear ocupació, proposem incrementar els serveis de Mas Carandell per a la inserció laboral dels treballadors aturats i duplicar les subvencions als emprenedors, per tal que puguin sufragar el cost de les llicències municipals.
No admetrem retallades en els serveis públics essencials. En salut i benestar, desplegarem tots els serveis previstos al nou Hospital, reclamarem l’obertura dels Centres d’Atenció Fortuny i Horts de Miró i la Residència de Sol-i-Vista, i ampliarem les teleassistències i el servei d’ajuda a domicili a la gent gran que viu sola. En política educativa, construirem les noves escoles públiques previstes, millorarem les ja existents, donarem suport a les AMPA per suplir la supressió de la 6ª Hora, i crearem nous poliesportius a les escoles, per fomentar l’esport de base als barris.
Garantirem una immigració amb drets i deures, establint una declaració jurada de compromís amb el civisme. Farem una fiscalitat local redistributiva, mantenint impostos i taxes per sota de l’IPC, i creant noves subvencions del 50% de l’IBI per a pensionistes, aturats i famílies monoparentals.
Tenim clar el nostre projecte i el Reus amb cohesió social i prosperitat que volem construir els propers anys. Però també caldrà defensar la ciutat de les retallades socials que ja han anunciat els nostres adversaris. Desde la candidatura del PSC-Progrés Municipal aportem l’únic programa existent, una llista d’homes i dones que combina renovació i experiència, i també el compromís inequívoc de defensar Reus per davant de tot.

Com vaig viure el míting central, i tornada a la feina

2011-05-17T19:35:00.006+02:00

La darrera setmana electoral havia de començar amb la fita destacada del nostre míting-acte central al Teatre Bartrina. Malgrat porto moltes campanyes a l’esquena, són d’aquelles situacions que continuen imposant quan t’hi trobes. Arribar a la platea del teatre i veure l’espai ple de gom a gom de persones, totes elles desitjoses d’escoltar les teves paraules i les teves propostes polítiques, impressiona de debò fins al més veterà.

La Sandra Guaita va exercir de mestra de cerimònies, mostrant el potencial i talent que amaga darrera la seva joventut. La Teresa Pallarès va mostrar el seu aspecte més “mitinero”, deixant palesa la important aposta personal que ha fet en tornar a la política municipal de Reus.

I el debut de Jordi Lamas va ser molt emotiu, recordant els valors socialistes que va heretar des de ben petit del seu pare, inspirador de l’urbanisme democràtic que ha permès el creixement i modernització de la ciutat. Hem fet una renovació a fons que, combinada amb l’experiència que aportem altres, suma noves energies i vitalitat al PSC de Reus.

Després em tocava parlar a mi. Vaig començar amb la línia d’emotivitat apuntada pel Jordi, agraint l’aportació de totes les persones que composen la nostra candidatura, enaltint els valors i el bagatge personal amb què s’incorporen els nous i la bona gestió realitzada pels que ja eren membres del consistori de Reus. Em vaig emocionar especialment el glossar les figures dels regidors que tanquen la nostra llista: José Magrazó, Joan Anton Verge i Josep Morató. Després de la bona feina que han fet a les respectives regidories, estan treballant en la campanya electoral com si el diumenge 22 haguessin de tornar a sortir elegits, amb una actitud que els honora com a persones i que demostra la seva fidelitat al projecte socialista.

Em vaig dedicar a fer balanç del mandat municipal que ara clou, que serà recordat com el més prolífic de la democràcia local: mai havíem posat a disposició tants equipaments municipals i tan importants com en aquests 4 anys. I això, com deia un cronista de la blogosfera reusenca, ja no ens ho traurà ningú.

I a part de fer balanç, vaig desgranar extensament el nostre Programa de Govern 2011-2015, que és l’únic realment existent i amb consistència que es presenta en aquestes eleccions. Recomano als electors que passin a buscar un exemplar al nostre local de campanya (Carrer Jesús-Plaça de les Basses) i que després demanin el programa als altres partits: si algú encara dubta, a dia d’avui, que busqui, compari i després triï amb coneixement de causa.

Vaig parlar també de Carles Pellicer, relatant la seva permanent política de parlar de Reus en negatiu des de que va arribar a l’Ajuntament, fa 8 anys, malgrat ara es presenti amb el lema ”Reus en positiu” i el somriure groc que li han fet posar des de Barcelona. Aquesta és la realitat que coneix la gent de Reus que ha seguit l’actualitat local els darrers anys, i ara no val a fer-se l’ofès.

No és només que m’hagi difamat a mi personalment i a la meva família, allotjant falsedats al seu mur de facebook, que realment és així. El més greu és que ha anat generant la discòrdia pels barris de Reus i ha venut lemes demagògics contra la immigració, dient que estem construint una mesquita a cada barri i altres mentides, posant en perill la convivència ciutadana només per guanyar 4 vots. Porto molts anys mossegant-me la llengua quan m’ha tocat parlar institucionalment com a Alcalde, però en la campanya electoral corresponia denunciar el mal que ha fet la seva política a Reus.

Dit això, no em vaig estar d’afirmar que hi ha moltes persones de Convergència que estimen veritablement Reus i que desaproven aquestes maneres de fer. Vaig recordar que amb regidors de CiU vam pactar fa 10 anys el primer Pla Estratègic de Reus i la fundació d’Innova, l’empresa municipal de la qual el Sr. Pellicer només sap dir en les entrevistes que és un “monstre”. I vaig recordar el Sr. Francesc Cailà, primer alcaldable de CiU, l’any 1979, que en el seu dia es va enfrontar al seu partit, com a president de la Diputació, per aconseguir portar la Facultat de Medicina a Reus. Aquell amor incondicional a la ciutat, per damunt dels partits, ha inspirat també la seva filla, l’advocada Dolors Cailà, i per això es presenta en el número 17 de la nostra llista. Gràcies, de tot cor, pel teu gest, benvolguda Luli.

Avui he rebut moltes felicitacions pels continguts del míting. Molta gent se m’acosta pels carrers de Reus per dir-me que estan convençuts de la nostra victòria electoral el proper diumenge. Jo agraeixo aquestes mostres d’afecte, però dic a tothom el mateix: per guanyar de veritat, tots els que volem el Reus que progressa i que avança hem d’anar a votar. I hem d’estendre aquest missatge a família, amics, veïns i companys.

Després de l’esforç d’ahir al vespre, hem tornat a la feina quotidiana. Amb Josep Morató hem visitat aquest matí les noves instal·lacions de Tecnoredessa, que avui es posaven en funcionament a l’Edifici Tecnoparc, amb 5 empreses tecnològiques ja allotjades i altres que s’instal·laran abans de l’estiu, amb un 60% dels espais disponibles ja compromesos. Un bon exemple del llegat que ens deixa Josep Morató abans de plegar com a regidor, malgrat ja sé que continuarà treballant per Reus des d’altres àmbits.

M’ha agradat molt parlar amb els joves emprenedors residenciats en aquestes instal·lacions. Ells són l’exemple a seguir, el reflex d’aquest Reus acostumat a tirar endavant a partir de l’esforç propi. Són la millor mostra del futur que estem construint entre tots i totes, i del qual ens sentim responsables.

Amb els joves, el futur de Reus

2011-05-16T10:13:00.004+02:00

Dissabte vam explicar les postres propostes en matèria de joventut per a les eleccions municipals del 22 de maig. Vam aprofitar per celebrar unes actuacions musicals de grups de joves de Reus en el nostre local de campanya, que ens van sorprendre per la seva creativitat, la seva qualitat i el seu talent.

Parlar de polítiques juvenils és parlar d’oci i de noves formes d’expressió cultural, evidentment. Des de l’Ajuntament de Reus som sensibles a aquesta realitat, i per això el passat estiu de 2010 vam inaugurar el nou Casal de Joves de La Palma, una revindicació històrica de les entitats joves de la ciutat, on un dels serveis estrella són els nous bucs d’assajos musicals amb aïllament acústic.

Però per davant de l’oci i el lleure, la nostra prioritat és que els joves trobin feina i es puguin emancipar per tirar endavant els seus projectes vitals. Per això seguirem amb la formació especialitzada del Mas Carandell, perquè els joves de Reus puguin accedir a la seva inserció laboral, d’acord amb les necessitats de les empreses de Reus. I millorarem l’eficiència dels serveis municipals amb la creació d’una Borsa de Treball Jove, que unifiqui totes les línies de suport a la gent jove en la recerca de feina.

I seguirem el foment a l’emancipació des de l’orientació especialitzada de l’Oficina d’Habitatge, que els darrers anys han canalitzat molts ajuts ministerials i de la Generalitat per al foment de l’accés del joves a un pis propi. Desenvoluparem aquest potencial amb l’elaboració d’un cens de pisos buits de Reus i actuant en la intermediació amb els propietaris per poder llogar-los a persones joves. I augmentarem els llindars econòmics d’accés a la bonificació del 50% de l’IBI als menors de 35 anys que adquireixin una vivenda, segons els ingressos totals dels habitants del pis.

Oci, ocupació, habitatge, estudis... Pensem en els interessos dels joves i en les famílies que pateixen pel seu futur. Un futur que els socialistes de Reus defensarem sense retallades socials, protegint el nostre model d’Estat del Benestar. I així ho farem possible amb el vostre vot el diumenge 22 de maig.

Dijous, aturada per Llorca. Dimecres, al Mas Iglesias

2011-05-13T22:09:00.004+02:00

Aquest dijous la campanya electoral s’ha aturat per acord de tots elspartits, i atenent també la crida de les dues entitats municipalistes de Catalunya, en solidaritat amb les víctimes del terratrèmol de Llorca(Múrcia). Aquestes tragèdies inesperades ens colpeixen especialment, peròha estat reconfortant el silenci que ha aplegat representants dels grupspolítics, d’entitats i molts ciutadans i ciutadanes a la porta del’Ajuntament. Com sempre, Reus ha demostrat la seva vocació com a ciutatsolidària.

El dimecres al migdia vam visitar la zona de Mas Iglesias. Aquesta és unade les parts de Reus que més ha canviat els darrers anys, un dels barris denova creació, com jo acostumo a dir. El creixement urbà ha estat harmònic i es detecta qualitat urbana. Moltes famílies joves han fet cap a viure aquí,en els múltiples pisos protegits construïts per sindicats i entitatssocials, en terrenys cedits per l’Ajuntament. L’actuació municipal directa també ha estat important. Hi destaca larehabilitació del Mas Iglesias com a seu del Centre municipal de la Imatge (CIMIR), un equipament cultural diferencial de Reus que és admirat ireconegut per la gent de Reus i pels amants de la fotografia i el cinemad’altres indrets.

L’àmplia zona verda és agradable i convida a passejar tranquil·lament i ara, a mitjans de maig, està especialment esplendorós el roserar que honora el símbol de Reus. La plaça del Canal, amb els seus jocs d’aigua, i la remodelació de l’Avinguda de Salou, amb unes mitjanes que llueixen ben verdes, han contribuït a embellir la imatge que té aquesta entrada de Reus per a tots els visitants que venen de la Costa Daurada. Amb la nostra carpa, vam anar a explicar als veïns els múltiples projectes que des de la candidatura del PSC-Progrés Municipal proposem per a aquestaàrea de Reus en els propers 4 anys: la finalització de la Biblioteca Pere Anguera, que donarà servei a tota la zona Sud de la ciutat, la construcció de l’Institut Roseta Mauri al costat de l’Escola Eduard Toda i el futur Pavelló Municipal Molinet, al qual volem iniciar l’experiència pilot d’un Centre Bàsic de Salut, des de la col·laboració Reus Esport i Lleure-GrupSAGESSA, pensat per fomentar la salut mitjançant la pràctica esportiva de tots els segments de la població.

Va cridar especialment l’atenció als veïns amb qui vam parlar el projecte del Parc Recreatiu del Mas Iglesias, una gran zona de jocs infantils i esbarjo familiar, amb espais de picnic i terrassa de bar, envoltades d’unavalla per protegir el conjunt, que volem construir els propers anys a la part més propera a l’Avinguda President Macià, just davant de l’Estaciód’Autobusos. És un projecte il·lusionant que esdevindrà un gran pold’atracció no només per a la gent de la zona, que en seran els seus beneficiaris més propers, sinó per a famílies de tot Reus que podran atansar-s’hi per gaudir del seu esbarjo a l’aire lliure. La ciutat necessita un espai d’aquestes característiques, que vindrà a ser una actualització del que en el seu dia va representar la construcció del Parc de Sant Jordi a un altre extrem de Reus. La bona acollida a les nostres propostes ens fa esperar un bon resultat electoral el diumenge 22 de maig en aquesta zona. En pocs anys el Mas Iglesias ha millorat moltíssim, i en el proper mandat encara millorarà més,si ens feu confiança. Moltes gràcies!

El Govern de CiU acorda retallar la sisena hora

2011-05-11T13:22:00.001+02:00

En plena campanya electoral, als candidats se’ns fa difícil seguir totes
les notícies i informacions que apareixen als mitjans, i més si tenim en
compte la multiplicitat de canals comunicatius de què disposem avui dia i
l’allau de notícies locals, nacionals i internacionals que circulen
constantment.

Ara bé, tots els responsables polítics catalans sabem que els dimarts són
un dia important en l’agenda setmanal, perquè és el dia en què es produeix
la reunió del Consell Executiu de la Generalitat, en la qual s’adopten els
corresponents Acords de Govern.

Doncs bé, aprofitant que l’atenció estava centrada en una votació al
Congrés dels Diputats, propiciada per una moció del Grup Parlamentari de
CiU i convenientment esbombada pels mitjans i comentaristes afins, la
reunió governamental d’ahir va servir per acordar sigil·losament la
retallada de la sisena hora a les escoles públiques de Catalunya. A més, la
informació penjada després al web de la Generalitat camufla cínicament la
qüestió titulant que allò acordat es refereix a “mesures excepcionals per
al personal docent” i a la “lluita contra el fracàs escolar”, quan el
mateix text informatiu acaba desvetllant que es tracta de la supressió
universal de la sisena hora en els centre públics, que només es mantindria
en les escoles “d’entorns econòmics desafavorits”.

En resum: les famílies catalanes que porten els seus fills i filles a totes
les escoles públiques que no tinguin la dita consideració patiran la
retallada de l’hora suplementària de què disposaven des del curs 2006-2007,
per decisió del Govern d’Entesa. Queda clara, doncs, la voluntat del Govern
de CiU de desmantellar els avenços socials dels darrers anys i la seva
ferma decisió de retallar serveis públics essencials, com són la salut i
l’educació.

Des de la candidatura del PSC-Progrés Municipal apostem per ajudar les
famílies de Reus que patiran aquesta reducció horària a partir del proper
curs 2011-2012, amb la proposta de pal·liar-la amb la subvenció municipal
d’activitats complementàries que permetin mantenir les 6 hores dels nens i
nenes als centres escolars públics. Totes les persones que vulguin poden
passar pel nostre local de campanya del carrer Jesús-Plaça de les Basses
per demanar-nos un exemplar del nostre Programa de Govern 2011-2015, i
comprovaran que aquesta és la proposta que formulem amb el número 2.2.13
per al proper mandat municipal.

La gestió feta en matèria d’educació a Reus els darrers anys ens avala, i
les famílies treballadores de la ciutat saben que si ens voten el 22 de
maig complirem amb aquest compromís. Perquè creiem en l’educació pública, a
diferència dels que la volen retallar descaradament. Igual que defensem la
sanitat pública, i no tolerarem cap retallada dels serveis d’un Hospital
nou que hem tirat endavant des de l’Ajuntament de Reus i amb recursos
municipals.

Pensar en l’Educació a Reus, i sense retallades

2011-05-07T06:03:00.003+02:00

El vespre del primer dia de campanya electoral el vam començar ahir al magnífic local provisional que hem obert a l’antiga botiga de vestits de núvies queconfronta al carrer Jesús i a la Plaça de les Basses. Mentre altres inauguraven el seu local com si fessin una exhibició de lluïment o un acte
de vida social, la gent de la candidatura del PSC ho hem fet al nostre millor estil: passant comptes i anant de cara a la feina.

Vam reunir a la nostra seu una bona representació de la comunitat educativa
de Reus, tant de l’escola pública com de la concertada, direccions, professorat i representants de les AMPA. L’objectiu era presentar les
propostes en matèria d’educació que figuren al nostre Programa de Govern
2011-2015.

Misericòrdia Dosaiguas va fer una excel·lent exposició de la feina que ha
dut a terme els darrers quatre anys al capdavant de l’Àrea d’Educació, que
realment ha estat espectacular, sense comparació amb cap altre mandat de la
democràcia municipal: canvi de sistema de zonificació escolar en un sentit
de major objectivitat i proximitat, creació de la Zona Educativa de Reus,
efectiva coresponsabilitat amb la Generalitat, construcció de 3 escoles i 2
instituts, l’experiència integradora dels Espais de Benvinguda Educativa,
l’avançament d’inversions per part d’Innova, obres de remodelació a totes
les escoles públiques per import de més de 6 milions d’euros, increment de
120 fins a gairebé 500 places d’Escoles Bressol Municipals (EBM), etc,
etc….

A part del balanç 2007-2011, que demostra una capacitat operativa i
d’execució molt notable al servei de l’alumnat i les famílies de Reus, hem
presentat les propostes per al proper quatrienni, que es desgranen en fins
a 23 mesures concretes, les quals es poden sintetitzar en els següents
objectius principals:

1. Construcció i planificació dels nous centres d’educació previstos a
Reus:
· Institut Roseta Mauri al Mas Iglesias (curs 2011-2012)
· Escola Reus 21 als Jardins de Reus (curs 2012-2013)
· Institut-Escola els Ganxets a l’Avinguda de Castellvell (curs
2013-2014)
· Institut-Escola Isabel Besora al Pàrking de Camions (Av. Pintor
Fuster)
· Institut Reus 9 al Tecnoparc, amb cicles formatius de nutrició, salut
i serveis comunitaris
· Planificar les futures escoles del Camí del Roquís i del Passeig Nord

2. Continuació del programa de reforma de les escoles públiques de Reus al
futur Pla d’Acció Municipal 2012-2015 i construcció de nous
poliesportius a les pistes exteriors

3. Anàlisi de fórmules de cooperació paritària de l’Ajuntament de Reus i la
Generalitat per fer obres de millora en les escoles concertades que així
ho necessitin

4. Pal·liar amb el suport municipal, d’acord amb la comunitat educativa,
els efectes discriminatoris de la supressió de la sisena hora a les
escoles públiques

En presentar aquesta darrera mesura ho vaig dir explícitament davant les
persones assistents a la trobada: els homes i dones del PSC ens comprometem
a ajudar les AMPA d’escoles públiques afectades per la retallada de la
sisena hora que planteja el Govern de CiU, amb la subvenció municipal de
les activitats que vinguin a suplir les necessitats de les famílies.

Ahir llegia astorat a la premsa com dues candidates de CiU a Reus –que, a
més, són professores ambdues- anunciaven la seva proposta de donar
suport econòmic a les llars d’infants privades de la ciutat, mentre aproven
la retallada horària de la Generalitat a les escoles públiques. Doncs bé,
el programa del PSC avança precisament en sentit contrari en matèria
preescolar: construirem l’EBM La Sajolida a l’antiga Escola Sant Bernat
Calbó, al costat del Barri Juroca, per donar servei a totes les famílies de
la part Sud de Reus. Per suposat, places públiques de guarderia a preu de
servei públic, no a preu de negoci privat, que és el que necessiten les
famílies treballadores per poder conciliar vida laboral i criatures.

Com hem dit a l’acte d’ahir, presentem un Programa de Govern factible i
realista, ajustat a les necessitats de Reus, que respon a les peticions que
ens han fet arribar des del sector docent i des de les AMPA, i contrastat
amb la feina que ja hem portat a terme els darrers anys.

Si penseu en l’Educació dels vostres fills i filles, si penseu en Reus, el
vostre vot el diumenge 22 de maig ha de ser per al PSC-Progrés Municipal.

L'hora de fer balanç

2011-05-06T09:28:00.000+02:00

La ciutadania exigeix, cada cop més, que els responsables polítics fem
rendiment de comptes de les nostres actuacions. Una sàvia exigència que té
tot el sentit en temps de crisi i escassetat de recursos.

En aquesta línia, ahir vam presentar el balanç del Pla d’Acció Municipal
2008-2011, que ha representat el major volum d’inversió pública de la
història de Reus. El PAM ha permès tirar endavant més d’un centenar
d’actuacions a la ciutat, amb 520 milions d’euros d’inversió, que han donat
feina al voltant de 4.600 persones durant aquests 4 anys. La xifra
representa un 225% més que la inversió total de l’anterior mandat
(2003-2007). Un 41% dels recursos han estat captats d’altres
administracions (Generalitat, Estat i Unió Europea).

Com a Alcalde, estic molt satisfet de la feina efectuada per una
administració municipal innovadora i gestionada amb criteris d’eficiència.
Els resultats són a la vista de tothom: nou Hospital, edificis empresarials
del Tecnoparc, centres d’atenció personal integral, noves escoles, nous
centres cívics i socials, reformes escolars, ampliació del Mas Carandell,
poliesportius, prop de 500 places municipals de guarderia, etc… Reus queda
ben dotada d’equipaments socials i infraestructures econòmiques.

Tot això ha estat possible per la planificació efectuada anys enrere pel
govern municipal, que partia d’un projecte de ciutat meditat i contrastat
amb la participació ciutadana. En la situació econòmica actual seria
impossible tirar endavant un programa com aquest, però la feina ja està
feta i ens permetrà sortir de la crisi en millor posició que altres
ciutats. Això és el que m’ha obsessionat els darrers anys, mentre altres
només es dediquen a posar pals a les rodes als projectes o a fer demagògia.

Avui comença la campanya electoral. Caldrà analitzar les propostes per
valorar qui creu en el potencial transformador del sector públic local, qui
té més credibilitat i qui està més capacitat per governar Reus. I
especialment, caldrà veure les respectives postures sobre les retallades de
serveis públics. El diumenge 22 de maig, els reusencs i les reusenques
tenen la paraula

Amb els treballadors de Sanitat. Jo també estic en contra de les retallades del Govern de la Generalitat

2011-05-04T12:08:00.006+02:00

Aquest matí ha tingut lloc la marxa dels treballadors i treballadores del sector salut de Reus contra les retallades anunciades per Govern de Convergència i Unió, amb la participació de representants dels centres de l’Institut Català de la Salut, de l’Hospital Universitari Sant Joan i del Grup Pere Mata . El trajecte ha culminat a la Plaça Mercadal, davant de l’Ajuntament de Reus, on els he pogut rebre per atendre les seves reivindicacions.

Com escrivia ahir mateix, em sembla inacceptable que el Govern del Senyor Mas hagi començat el seu recorregut polític planificant les retallades en els sectors essencials del nostre sistema de benestar: salut, educació i serveis socials. Això és el que he traslladat als representants sindicals en la nostra trobada: com a Alcalde de Reus, no toleraré cap retallada en un centre que és propietat municipal i que han pagat parcialment els ciutadans de Reus, com és el nou Hospital.

Ja ho vaig dir dilluns passat, en presentar el programa de salut del PSC per a les eleccions municipals del 22 de maig: per què no es planteja el Govern de CiU, per exemple, tancar el Circuit de Montmeló, abans de programar aquesta vergonyant tancada de quiròfans?

Davant d’aquest cinisme, el PSC té molt clar quin és el seu paper: donar suport incondicional al sistema públic de salut que hem construït els darrers anys. Suport als treballadors del sector i, per damunt de tot, defensa dels drets dels usuaris i pacients de la sanitat pública. No admetrem de cap manera aquest atac al sistema bàsic de protecció dels sectors socials més febles.

Un programa per superar la retallada en salut

2011-05-03T16:13:00.002+02:00

Ahir vam presentar el programa de govern del PSC de Reus en matèria de salut a la sala polivalent del nou Hospital. Com vaig recordar en iniciar la meva intervenció, és un fet peculiar que un programa municipal compti amb un apartat dedicat a la salut, ja que els ajuntaments no tenen competències legals en aquest àmbit. Ara bé, la titularitat municipal de l’Hospital Universitari de Sant Joan fa que també haguem de formular les nostres propostes de política sanitària de cara als comicis del 22 de maig.

Els socialistes de Reus estem molt satisfets de la feina feta els darrers anys en matèria de salut. El 24 de setembre de 2010 inauguràvem el nou Hospital, una obra que ja marca un abans i un després a la nostra ciutat. Sense la signatura del Pacte de Ciutat de maig de 2005 amb la Consellera Marina Geli, que ens va permetre arribar aquí, i sense l’avançament de l’obra a través del hòlding municipal Innova, ara seríem a la llista d’inversions en hospitals i centres de salut aparcats “sine die” pel Govern de CiU.

La nostra voluntat ara és tirar endavant el nou Hospital en els termes que teníem previstos quan el vam posar en funcionament. Per això, precisament, el programa de govern 2011-2015 del PSC de Reus en política sanitària comença per la proposta d’aprofitar el marge que tenim amb la titularitat municipal del centre per superar la retallada que ens pretén aplicar l’autodenominat “Govern dels Millors”. I també proposem seguir amb el desplegament dels equipaments tecnològics sanitaris, el desenvolupament de la gestió informàtica de l’Hospital en íntima coordinació amb l’atenció primària, l’obertura del Centres d’Atenció Personal Integral (CAPI) dels barris Fortuny i Horts de Miró, etc..

Tot això sense oblidar, en l’apartat d’economia i innovació del nostre programa, la proposta d’impulsar noves iniciatives empresarials a partir de les línies de recerca científica que es desenvolupen a l’Hospital de Reus, amb l’assistència de Tecnoparc Reus, S.A. Perquè els socialistes creiem en la sanitat pública i en el seu potencial econòmic, que reverteix a l’hora en l’atenció a les persones i en la dinamització de l’economia local.

Per tot això, com a Alcalde de Reus no toleraré cap retallada en l’atenció sanitària que reben els meus conciutadans, aplicada per uns gestors que aposten descaradament per la sanitat privada quan recomanen els catalans que es facin socis de mútues privades.

Aprovem el programa per governar Reus

2011-04-30T16:32:00.000+02:00

Aquest matí hem celebrat la Convenció Municipal del PSC de Reus, en la qual hem aprovat el Programa de Govern que proposem per al mandat municipal 2011-2015. Desenes de persones han pasat al llarg del matí pel Centre Cívic del Carme, a la Plaça de la Patacada, un dels fruits visibles de la gran transformació positiva que ha viscut l’estimat Barri del Carme.

Culmina així un procés de mesos de treball intern al nostre partit, amb debats i grups de treball sectorials, que primer va partir d’un esborrany inspirat en el Programa Marc aprovat pel PSC a nivell nacional. Hem portat a terme múltiples reunions i contactes amb molt diversos sectors socials, que ens han traslladat les seves inquietuds: els treballadors que es formen per sortir de l’atur, els empresaris que volen tirar endavant les seves empreses, la gent gran que vol veure operatives les residències publiques, les entitats veïnals que necesiten espais per fer ciutat des dels barris, les AMPES de les escoles públiques angoixades per la retallada de la sisena hora, els treballadors del sector salut que pateixen pel futur....

Ens hem posat al dia de les motivacions de totes aquestes persones que, com nosaltres, volen construir un Reus millor per al futur, que volen que posem els mitjans per encarar bé la sortida de la crisi des del nivell local. Per això, hem incorporat moltes de les seves aportacions i suggeriments, en un exercici real i pràctic de participació, i ara ja formen part del nostre Programa de Govern.

Hem aprovat un document amb 317 propostes concretes que abasten tots els àmbits de la governació local: ocupació, economia, promoció, salut, educació, joventut, cultura, esports, convivència, seguretat, urbanisme, sostenibilitat, participació i gestió municipal. Gosaria dir que cap altre formació política serà capaç d’aportar un catàleg tan ampli i tan integral per al futur de Reus. Tenim un projecte de ciutat al cap, que és alhora ambiciós i viable, realista i factible, amb sentit social i pensat per servir a les persones.

Estic orgullós del procés que ens ha portat fins aquí. Gràcies per tota la feina feta, per les aportacions i les idees que hem pogut incorporar, perque ha estat molt important per a nosaltres comptar amb aquest contrast. Teníem el “qui”, que era la candidatura socialista que tinc l’honor d’encapçalar, i ara ja tenim el “com”, que és el nostre Programa de Govern. No cal que us digui que el “què” és la nostra estimada ciutat de Reus, que volem portar cap a nous camins de progrés.

Ara toca explicar el Programa, part per part, per convèncer la ciutadania que ens doni suport a les urnes el proper 22 de maig. Sortirem al carrer, anirem a explicar-lo i farem saber a tothom que tenim l’única guia integral per al nostre futur col·lectiu, que demostra que fem honor al nostre lema de campanya: “PENSAR EN REUS”.

Lluís Miquel Pérez: 'Si la gent vota pensant en Reus, tindrem un bon resultat'

2011-04-26T13:32:00.000+02:00

Entrevista publicada al Reusdigital.cat

Després de dotze anys com alcalde, Lluís Miquel Pérez es torna a presentar com a cap de llista del PSC a Reus per les properes eleccions municipals. La candidatura socialista presenta forces novetats en els primers llocs de la llista, amb la inclusió de persones que seran clau en el futur del PSC reusenc com Jordi Lamas o Teresa Pallarès. A més, suposa la marxa de regidors que portaven anys a l'Ajuntament, com Eduard Ortiz, Josep Morató o Joan Anton Verge. Pérez es mostra convençut que si la gent vota "pensant en Reus" els socialistes tindran un bon resultat, i centra les seves respostes en les solucions d'àmbit local per generar ocupació, l'urbanisme, les mesquites o el Tecnoparc. D'altra banda, el candidat socialista fa una defensa ferma d'Innova com un instrument que "ha permès" construir un nou Hospital i noves escoles sense haver d'esperar al finançament de la Generalitat.

Lluís Miquel Pérez

Enrique Canovaca

Després de les dificultats per confegir la llista i certes desavinences internes... Quines sensacions li queden?

De dificultats no n'he tingut cap ja que vaig rebre l'encàrrec de fer la llista amb un 98% dels vots. Aquesta candidatura és diferent a les anteriors perquè els ciutadans demanaven àmpliament una renovació, així que he donat entrada a independents, que no tenien cap relació amb el partit, però sí que havien col·laborat amb certs projectes. D'altra banda, he apostat per gent de l'executiva del partit que es mereixien la seva oportunitat i per donar continuïtat a regidors que han de transmetre el seu coneixement del funcionament de l'Ajuntament als nouvinguts. A la llista hi ha dues persones en qui confio de manera especial: Jordi Lamas i Teresa Pallarès. El primer, per la seva àmplia experiència a la Generalitat i la segona pel seu coneixement de l'administració de l'Estat i la seva condició d'exregidora. Després, hi ha hagut episodis com el cas d'Eduard Ortiz, que ha manifestat lliurament la seva opinió sobre si la renovació s'havia de fer. Ho respecto...

S'esperava la reacció d'Ortiz?

Prefereixo no opinar... Vaig tindre una experiència similar i allò que havia de dir, ho vaig fer dins a casa. Cadascú viu les coses en funció de la seva realitat. De totes formes, l'Eduard té tota la meva confiança per seguir portant les tasques de govern. Des d'un punt de vista personal, el temps posarà les coses al seu lloc. Li hem de tenir respecte, a l'Ortiz, per la magnífica feina feta, però crec que li ha arribat el moment de deixar-ho, de la mateixa manera que en un futur em tocarà a mi.

El lema de l'oposició és que cal un canvi de ciutat després de 32 anys dels socialistes al govern... Per què cal continuar amb la tasca feta?

Perquè tenim un projecte propi, no com els altres. He escoltat declaracions d'alguns dels candidats, com el Carles Pellicer, l'únic missatge dels quals és fer arribar a la gent que el PSC porta trenta-dos anys al govern, com si fos una cosa dolenta... La meva màxima prioritat com alcalde és seguir amb el progrés de Reus perquè les empreses funcionin i creïn ocupació. El principal problema de la ciutat és l'atur, no pas que els socialistes portin tants anys al govern. Sobre la longevitat dels polítics, hi ha un moment per definir-la que són les eleccions i, afortunadament, durant totes les convocatòries electorals els ciutadans ens han donat la confiança.

Com pensa reduir el 20% d'atur existent a Reus?

No és una feina que es pugui solucionar a nivell local, però es poden fer diverses accions. En cas de tenir la confiança dels ciutadans, l'Ajuntament donarà més subvencions i per més quantia a les empreses, per a què creïn ocupació i facin inversions. A aquesta mesura li podem afegir les facilitats que dóna Redessa per crear una empresa i una sèrie de criteris per afavorir que les obres municipals les acabin fent empresaris de la ciutat. A banda, hem dedicat una quantitat equivalent de l'estalvi produït per la reducció dels sous dels funcionaris a la realització d'un pla d'ocupació que s'està acabant d'enllestir. Posteriorment, en farem un altre. D'aquesta crisi en sortiran les persones més ben preparades i aquí tenim un gran instrument com és el Mas Carandell, que ha batut rècords d'inscripció, amb 4.500 alumnes, i que dóna facilitats als joves per introduir-se al mercat laboral.

S'acusa al govern municipal de tenir despeses supèrflues i estructures duplicades... Es pot estalviar encara més per aquestes vies?

Sempre es pot estalviar més perquè, sinó, no podríem absorbir la situació que tenim ara i la rebaixa dels pressupost. Que hi ha despeses supèrflues... segurament si mirem partida per partida encara hi ha marge, però no diria que estem immersos en una voràgine de despesa. Un exemple clar és que tot i tenir una llicència de televisió local encara no l'hem tirat endavant, ja que considerem que els ciutadans estan informats per altres vies. Pel que fa a les duplicitats de l'estructura municipal, haig de dir que Innova és un instrument àmpliament reconegut en termes d'eficiència i eficàcia. Els atacs a Innova provenen del desconeixement d'un instrument que ens ha permès fer un hospital i escoles pels propis mitjans, sense haver d'esperar els diners de la Generalitat. Ho veuen més com una eina al servei de la institució, que reforça les decisions del govern. Però gent d'altres ciutats ve a informar-se sobre Innova i no ho critiquen. De fet, els únics que ho fan són el Carles Pellicer i l'Ariel Santamaria.

Es mostra partidari de deixar entrar capital privat a les societats municipals?

L'Ajuntament ha tingut diverses ofertes de compra d'accions i de societats municipals, com per exemple Aigües de Barcelona que va oferir una quantitat important per quedar-se amb Aigües de Reus. Per què hem dit que no? Perquè després, a aquests senyors, els hauríem de pagar uns guanys que ara mateix s'inverteixen en benefici de tots. Innova permet a Amersam la realització d'un aparcament cada any i oferir preus públics, que oscil·len entre els cinc i vuit euros per dia. La gestió dels aparcaments és un dels negocis més importants.. Hem de cedir la concessió a un altre perquè hi guanyi molts diners? Si podem oferir aparcaments més accessibles, nets, moderns i a preus públics... això és gràcies a Innova.

La paraula retallada apareixerà al programa del PSC?

No. Tenim la suficient capacitat operativa per, millorant la gestió, evitar les retallades. L'any passat ho vam fer amb la retallada del concert econòmic del nou hospital. Enguany, si la rebaixa és del mateix calibre encara ho podrem encaixar. Això sí, una xifra de dos dígits significa fer fora a treballadors. Crec que hi ha dues línies vermelles que no es poden traspassar, que són una minva significativa de la qualitat assistencial i una reducció de la plantilla. En el fons, se'ns amaga la xifra real del dèficit de la sanitat i se'ns diu que hem de retallar. Vull que m'ho expliquin tot per ser-ne corresponsable. Al cap i a la fi, CiU i PP aposten per la privatització, quan el nostre model és públic. Alguns volen que contractem una mútua, quan la sanitat ha de ser publica en ser una necessitat objectiva per als ciutadans.

Deixant de banda el tema econòmic, últimament hi ha hagut polèmica amb temes d'immigració, com el burca o les mesquites... Quin és el seu model?

Tractem els ciutadans sota les mateixes normes, amb uns drets sanitaris i educatius i unes normes per complir. No entenc el capficament amb les mesquites, ja que són llocs per anar a resar i com a llocs de pública concurrència poden tenir les seves llicències. A Reus, n'hi ha dues, una amb orientació més moderada que l'altra. Ara mateix es compleix la normativa de les instal·lacions, però també s'ha de donar una llicència que tipifica l'espai com a centre de culte. Quan la tinguin, les dues mesquites podran obrir amb normalitat. Tots tenim els mateixos drets i deures... els musulmans poden obrir una mesquita com els catòlics una parròquia. Al darrera d'aquestes crítiques hi ha actituds que poden ser titllades de racistes. Aquestes persones tenen dret a tenir un centre de culte.

Lligaria inseguretat amb immigració?

No. Malauradament la inseguretat ve per dues vies: el consum de drogues i la desesperació de gent que no té cap ingrés econòmic. És possible que ara hi hagi més persones que estan en una situació límit i que delinqueixen, coincidint amb l'arribada de més immigrants. Però abans també passava i hi havia menys nouvinguts. En matèria de seguretat, la ciutat ha millorat notablement amb la coordinació entre la Guàrdia Urbana i els Mossos d'Esquadra. Això no vol dir que no hi pugui haver un assassinat o un robatori, però ja no hi ha la sensació d'inseguretat de fa anys.

CiU insisteix en la necessitat de crear la policia de barri...

És que la policia de barri ja existeix, amb una unitat de la Guàrdia Urbana que es dedica a fer tasques de proximitat. Això sí, no hi pot haver una parella de policies les vint-i-quatre hores en cada barri, en no tenir prous efectius. A banda, tenim un sistema d'antenes que tenen representacions a cada àrea i línia directa amb responsables policials. Es tracta d'un servei molt ben valorat pels veïns. Qui diu que posarà policies a cada barri les vint-i-quatre hores està mentint, ja que a hores d'ara no es poden duplicar els efectius. S'ha d'anar en compte de no dir mentides a la campanya electoral...

Valori la situació actual del Tecnoparc i el seu futur immediat...

Fa poc vaig tenir una reunió amb el director d'una empresa de serveis informàtics vinculat a una multinacional que s'està plantejant instal·lar-se al Tecnoparc per la seva localització i per l'entorn, que pot subministrar persones amb coneixements informàtics i d'enginyeria. Estem en crisi, però en un any i mig hem firmat contractes amb tretze empreses. És un esforç titànic... Ara bé, l'Ajuntament actua en els espais que són públics, després hi propietaris que vendre els seus terrenys, com ha passat amb l'arribada de Saltoki. Nosaltres hem fet la feina per tenir oferta de sòl industrial qualificat per a que quan hi hagi una recuperació els privats puguin vendre les seves parcel·les. Quants nois han acabat la carrera d'enginyer i han pogut trobar feina aquí? Centenars.

L'oposició parla de deslocalització d'empreses...

Fa uns anys era una preocupació, però ara el balanç d'empreses que entren i surten és molt positiu. Ens haurien de donar exemples d'empreses que s'han deslocalitzat. No els trobaran... Abans faltava sòl industrial i ara ja no.

Quant de sòl industrial queda buit a la ciutat?

Molt més que quan vaig arribar a l'alcaldia. En l'actual situació d'estancament del mercat, hi ha sòl per a qualsevol empresa que vulgui venir. No vol dir que al nou pla general no s'hagi de preveure fer-ne més, ja que transformar un camp d'oliveres en sòl industrial costa molts anys... és com formar un metge, que tardes deu anys. D'altra banda, la planificació urbanística l'estem fent en un període de baixa intensitat.

Per què es critica tant les seves polítiques urbanístiques i se l'acusa d''especulació' en projectes com la Sedera o l'antic hospital?

Ens hauríem de posar d'acord en què vol dir especulació... vol dir que allà on hi havia un 5% d'espai públic, ara n'hi haurà un 70%? Això és la Sedera. Especulació és treure de l'àmbit col·lectiu terrenys o capacitat d'edificació per un gaudi personal. Si la llei diu que hi ha d'haver un 30% de pisos de protecció oficial, en aquests projectes n'hi haurà un 65%. És bo que a través d'aquesta 'especulació' hi hagi aparcaments públics i espais per a un centre cívic o un centre d'assistència primària? En el cas de l'hospital antic, als terrenys, que són de propietat municipal, se'ls dóna una determinada edificabilitat que serveix com a garantia per obtenir el préstec que ha de pagat el nou hospital. Quan el préstec estigui pagat, és igual que es facin pisos o una zona verda, ja que l'objectiu estarà complert. Mentre sigui alcalde no hi haurà torres de catorze pisos, una cosa és l'urbanisme i l'altre l'arquitectura... de totes formes quin problema hi ha amb que hi hagi aquest tipus d'edifici a la ciutat? Per què no critiquem el consum abusiu que hi ha a algunes ciutats de cases en filera, que provoca la necessitat de multiplicar el nombre de serveis?

Quines són les seves receptes per donar un impuls a l'Aeroport de Reus?

T'ho podria dir ras i curt. Mentre no tingui capacitat de gestió de l'Aeroport, no puc donar gaires receptes. Podem analitzar què fem i mantenir o modificar les aportacions perquè hi hagi la mateixa activitat. Demano a Aena que segueixi amb les seves inversions, tot i que les acomodi en el temps, i que acabi fent la terminal que està projectada. D'altra banda, la Generalitat hauria de negociar amb l'Estat el traspàs de l'Aeroport als sectors econòmics del territori i l'Ajuntament de Reus. A més, li demano que segueixi aportant els mateixos diners, ja que aquest capital permet l'expansió de l'activitat econòmica, especialment, al sector hoteler i turístic. Un altre tema és la connexió amb l'estació central del Camp, que estarà situada a l'Aeroport i que està patint retards.

En un escenari de davallada general del PSC... Com afronta les eleccions?

Amb el convenciment que tornarem a guanyar les eleccions, basat en dades demoscòpiques que normalment no fallen. Una cosa són les eleccions autonòmiques i una altra les municipals, encara que l'escenari general no ens ajuda. A Reus, per la gestió feta, ens podríem plantejar la majoria absoluta –les enquestes ens donen més regidors que ara- però també sé que hi ha uns vents que no juguen a favor, com la indefinició sobre el futur del PSC i l'activitat d'un Govern de la Generalitat que deixa de banda criteris institucionals. La primera visita d'Artur mas va ser forçada perquè havia de venir a presentar el Carles Pellicer. Si la gent vota pensant en Reus, tindrem un bon resultat. Si vota condicionat per altres aspectes de caràcter polític, se'ns farà més difícil, però encara podem seguir guanyant.

Però també depèn d'altre partits per formar govern...

Quan li preguntes a la gent si Lluís Miquel Pérez és un bon alcalde, si creu que hauria de sortit i si encara que no el voti ,creu que tornarà a sortir, la majoria et respon afirmativament. Després, quan li preguntes a la gent pel vot, es confon amb allò que voldria votar i el que acabarà fent... Recordo que el 1999 em vaig enfrontar contra una persona que admiro, el Tomàs Barberà, en una contesa electoral on les enquestes em donaven una mínima diferència del 0,9% a favor. Bé, Finalment vaig guanyar pel 18%. No vull dir que les enquestes no diguin la veritat, sinó que són les circumstàncies de credibilitat dels candidats les que fan que es voti a un o a un altre.

Què passaria si el tripartit no suma i hi ha altres possibilitats per governar?

Especular sobre què pot passar o no és obrir la porta a les incerteses de la gent. Deixem que els ciutadans, que són intel·ligents, s'expressin. L'important és que la ciutat tiri endavant amb un projecte ja consolidat i no enganyo a ningú dient que les meves preferències sempre han estat les mateixes... Espero que el ciutadà digui que puc revalidar, en cas contrari prendré una decisió amb els meus companys. Però no us preocupeu, ja que a mi la política de base m'agrada molt. En tot cas, com que estic segur que tindré la confiança dels ciutadans, és un escenari que no me'l plantejo.

Per acabar, faci una aposta de resultats pel 22 de maig...

Tinc la percepció, que no m'enganya mai, que tornarem a guanyar les eleccions i a fer els pactes suficients per governar.

No a les retallades

2011-04-18T20:04:00.002+02:00

Avui ens hem presentat a Reus tots els candidats socialistes de la comarca del Baix Camp per les properes eleccions municipals. Ho hem fet en un acte al nou hospital Sant Joan de Reus, un indret construït amb la cooperació de diferents governs socialistes (el de Reus i el José Montilla al davant de la Generalitat. Aquest hospital dona servei a tots els habitants de la comarca del Baix Camp i per tant aquest és el millor exemple de que els socialistes pensem en donar serveis de qualitat als ciutadans. Com a candidat a la reelecció per Reus, estic absolutament confiat en els bons resultats socialistes perquè els ciutadans ja han tastat la medicina davant la crisi de Convergència i Unió, no aquella que deien als programes electorals de “el govern dels millors”, sinó la seva veritable visió de la vida: si t’ho pots pagar, t’ho pagues; si te’n pots sortir tot sol, endavant. Només s’ha de recordar que l’actual Conseller de Salut de la Generalitat, quan va prendre possessió del càrrec, va recomanar als ciutadans que es fessin una mútua. Però això sí, tenim una crisi, manca d’ingressos i tot i així treuen els impostos de successions i baixen els trams de l’IRPF a les rendes més altes i per contra ens proposen retallades per a tots. Els ciutadans saben que s’hi juguen i que nosaltres som la garantia del serveis públics de qualitat. No a les retallades

Els infants també pensen en Reus

2011-04-07T17:59:00.002+02:00

Aquest matí, els nens i nenes de les escoles de Reus han protagonitzat una plantada d’arbres a la nostra ciutat. Era una proposta que ells mateixos van fer fa una parell d’anys en el marc del Consell d’Infants Ciutadans. Volien que els infants poguessin apadrinar un espai verd de la ciutat i aquest ha estat la plaça Joan Ferrater i Soler. L’any passat, l’Ajuntament vam donar a les escoles una vintena de xicrandes de les quals han tingut cura durant tot un any i avui les han trasplantat. Idees com aquesta ,que avui hem fet realitat, fan que la vida diària a la nostra ciutat sigui millor: més respectuosa amb el nostre entorn, amb la natura, amb el paisatge, etc. Aquest petit detall de compromís és un exemple de participació ciutadana des de la edat més primerenca. Ha estat molt maco veure la il·lusió dels nens fem aquesta feina per la seva estimada ciutat. Van pensar en Reus de forma col·lectiva, van creure que aquesta era una bona forma de millorar la seva ciutat i avui ho hem fet realitat. Tant de bo aquesta experiència pugui repetir-se en el futur, quan siguin persones adultes, com nosaltres, i es continuin implicant en els afers públics de la nostra ciutat. Reus és la ciutat de tots i entre tots hem de contribuir a fer-la millor, pensant en els millors projectes per convertir-la en l’espai de prosperitat que sempre ha estat.

Avançar-nos al futur

2011-03-30T09:28:00.001+02:00

Dilluns passat vam presentar el llibre i l’audiovisual “Reus 2000/2010. Una dècada per al futur”. Aquest llibre fa un repàs dels processos diferents que hem posat en marxa a Reus en aquesta darrera dècada i que ens han situat al lloc on som ara. El 1999 Reus va iniciar un procés de participació ciutadana per definir les bases del futur. El Pla Estratègic Reus Impuls 2005 i l’Agenda 21 Local van definir un model de ciutat per als propers anys que en aquest període ha orientat l’acció de govern. Fruit d’aquesta planificació són el nou hospital de Reus, el Parc Tecnològic del Camp (Tecnoparc), el trasllat de la Fira,... Aquesta feina de planificació ha estat la que ens marcat el camí per apostar per una ciutat compacta i de qualitat, sense fronteres interiors, apostar per l’establiment de sinergies entre la universitat, l’administració i l’empresa, apostar per la innovació i la creativitat a l’entorn del sector agroalimentari, per la cultura, per la sanitat i pels serveis a les persones, per la fórmula de les SAM com a eina de gestió, un plantejament estratègic que ha orientat l’acció de govern però que no hauria estat possible sense la participació de tothom. Una dècada després, Reus ha enllestit un segon Pla estratègic, “Reus Demà”, i ha iniciat el procés d’elaboració del nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Novament, doncs, la ciutat formula una aposta en clau estratègica. Com es diu al llibre i a l’audiovisual, plantejar el futur de les ciutats a curt termini vol dir obrir camins que ens obliguen a avançar-nos als canvis, a preveure què vindrà i a decidir. Això és el que ha fet Reus en aquests anys: decidir què volia ser i on volia ser. Això és el que ens situa avui, en moments de crisi, en millors circumstàncies per donar passos endavant i sortir-nos-en

Reus no retalla inversions en educació

2011-03-25T09:55:00.000+01:00

En el mandat que ara acabem, des de l’Ajuntament de Reus hem fet un esforç notable en la construcció i posada en marxa d’equipaments públics de marcat caràcter social. Però, sovint, la magnitud i transcendència del nou Hospital tapa el llarg llistat d’actuacions impulsades per la resta d’àrees municipals.

Si hi ha alguna política social de la qual em sento especialment satisfet aquest quatrienni és del bon balanç en l’àmbit educatiu. Amb la creació de la Zona Educativa de Reus, conjuntament amb la Generalitat, hem realitzat una feina ingent que és percebuda positivament per les famílies, que valoren com tot això ha repercutit en la millora de les condicions d’escolarització dels seus fills.

Començant pel nivell de les guarderies, podem explicar que en deu anys hem passat de tenir només 41 places d’escoles bressol municipals, les que existien en el curs 2001-2002, a disposar de gairebé 500 places, tenint en compte la nova disponibilitat que hem aconseguit amb la recent ampliació de La Ginesta, al Barri Gaudí.

Hem complert el compromís fixat al Pla d’Acció Municipal 2008-2011 sobre la remodelació progressiva de totes les escoles públiques de Reus, que ens ha portat a dur a terme prop de 250 actuacions a gairebé tots els centres. Entre elles destaquen els poliesportius lleugers de les escoles Ciutat de Reus i Alberich i Casas, un model exitós per prestar servei als mateixos centres i per fomentar l’activitat física entre els joves d’aquells barris, que en el futur mirarem d’implementar en altres escoles públiques.

La col·laboració en el si de la Zona Educativa ha comportat que la Generalitat hagi endegat aquests anys obres com el nou edifici de l’Escola Sant Bernat Calbó, l’ampliació de les escoles Alberich i Casas, Mowgli i Teresa Miquel, o la construcció del nou Institut Roseta Mauri, a la zona del Mas Iglesias. Per part de l’Ajuntament, hem construït mitjançant el grup d’empreses municipals Innova la nova Escola La Vitxeta i el nou Institut-Escola Pi del Burgar, dos dels equipaments que han entrat en funcionament en el present curs 2010-2011.

Aquests dies hem presentat a la seva comunitat educativa el projecte del nou Institut-Escola Els Ganxets, que es construirà al costat de les actuals instal·lacions provisionals, a la vora de la carretera de Castellvell, i també s’han adjudicat les obres de la nova Reus 21, que es bastirà al solar de Jardins de Reus que abans ocupava provisionalment el Pi del Burgar. Dues actuacions que també seran possibles gràcies a que Innova avançarà el seu finançament.

Mentre els darrers mesos s’ha instal·lat el discurs oficial de la retallada en inversions públiques, a Reus aprofitem els mecanismes de gestió local de què ens hem dotat per seguir amb el nostre programa de nous equipaments. L’educació dels nostres fills mereix que fem aquest esforç.

Una candidatura renovada per al futur de Reus

2011-03-18T21:53:00.002+01:00

En l’assemblea celebrada ahir, 17 de març, la militància de l’Agrupaciódel PSC de Reus ha aprovat la candidatura electoral per als comicis municipals del 22 de maig. Després de la confiança que vaig obtenir per tornar a encapçalar la llista, les darreres setmanes he estat treballant per proposar la millor relació de persones de cara als pròxims reptes que tenim plantejats.
Els responsables polítics hem d’estar capacitats per llegir els signes dels temps i allò que la ciutadania ens reclama en cada moment. Estem vivint una època complicada, temps de crisi que reclamen lideratge i decisió persuperar l’onatge d’una situació convulsa. Des del punt de vista institucional estem buscant les noves vies de futur per a la ciutat, com vam demostrar dimecres passat en la presentació pública del Pla Estratègici Agenda 21 Reus Demà, i també amb les primeres sessions públiques i reunions preparatòries del futur POUM.
Ara hem fet la feina que tocava fer des del partit. La candidatura manté l’equilibri de les noves energies que aporten persones excel·lents en els seus respectius camps professionals, i que han volgut fer un pas endavant per treballar per Reus, amb l’experiència i el bagatge d’una part de l’equip de porta els darrers anys treballant en la major transformació urbana que hem viscut mai.
Sempre és dolorós prescindir de persones que han prestat grans serveis al partit i a la ciutat, ja que els fets tangibles avalen les seves trajectòries. Però cal deixar pas a persones que aportin saba nova a un projecte de ciutat consolidat i admirat, i que provenen tant del propi planter del PSC de Reus, com de la independència política i de la voluntat de treballar desinteressadament per la nostra ciutat.
Gràcies a tothom. Gràcies per la vostra confiança, pel vostre compromís, per la bona feina que heu fet. Ara, tots i totes, mans a l’obra per guanyarun nou futur per a Reus.

La importància de planificar

2011-03-16T13:49:00.000+01:00

El filòsof Sèneca va dir: “No hi ha vent favorable per a qui no sap on va". Avui podem repetir el mateix en positiu: si una ciutat sap què vol, trobarà oportunitats per avançar i millorar de manera constant. I això serà així per molt desfavorable que pugui ser el context, com succeeix ara que estem vivint temps de crisi a nivell mundial.

Per això, aquesta tarda hem organitzat una sessió de cloenda per celebrar que tanquem un procés en què Reus novament ha sabut pensar i reflexionar sobre el seu propi futur. Aquesta tarda presentem públicament les conclusions del procés participatiu Reus Demà, el nou pla estratègic de la ciutat.

Fa goig veure que un procés estratègic de ciutat ha tirat endavant amb la implicació de la ciutadania. Totes les persones que han volgut participar-hi directament ho han pogut fer amb total llibertat en la formulació d’aportacions, queixes i propostes de futur per al municipi.

Des d’aquestes línies vull agrair la feina dels tècnics municipals, directors i finalment molt important, a totes les persones, ciutadans individuals o representants de col·lectius, que han participat en els treballs del Pla, ja sigui assistint a les reunions o bé mitjançant aportacions “on-line”.

Enhorabona a tots

2011-03-09T22:18:00.001+01:00

Si fa uns mesos assistíem a la posada en marxa del nou hospital de Reus, avui hem viscut les primeres passes del que està cridat a ser el segon pilar del nou motor econòmic de la ciutat: el Tecnoparc. La nova Fira Reus és un espai més dins de l’edifici Tecnoparc que, a banda del Palau firal i de congressos, albergarà entitats com la Cambra de Reus o el viver d’empreses tecnològiques de la ciutat.
Si el nou hospital ja ha servit de pol d’atracció per a que empreses com ara Boris 45 hagin decidit instal·lar-se al parc tecnològic, l’edifici Tecnoparc ha de dotar de serveis a altres tantes empreses. Reus és a dia d’avui de les poques ciutats que disposen d’atractiu per la implantació de l’emprenedoria com ho demostra el fet que en el darrer any fins a 13 empreses ja hagin anunciat que vindran a la nostra ciutat.
El parc tecnològic Tecnoparc només està començant a caminar. És ara que comencem a veure els fruits de tants anys de planificació i treball, però el desenvolupament d’aquest pol del coneixement està destinat a generar, segons les estimacions dels experts, fins a 5.000 llocs de treball (directes i indirectes) d’aquí al 2020. Poder tenir una eina com aquesta en moments tan difícils com els que vivim és el que em dona confiança en el futur col·lectiu, perquè la meva única preocupació en aquests moments és fer de la nostra ciutat un lloc interessant per les empreses que, al cap i a la fi, són les que poden generar més llocs de treball.
La construcció d’aquests equipaments també ha substituït la promoció d’empreses privades durant un temps, però el més important és el que ha de venir a partir d’ara. Entre tots hem de pensar en Reus, entre tots hem de fer Reus.

Reus millora

2011-02-24T21:55:00.005+01:00

El batec de Reus és cada vegada més fort, més ràpid. Avui hem assistit a la inauguració d'una nova empresa que s'instal·la en Tecnoparc: Saltoki. El degoteig d'empreses que han decidit apostar per la nostra ciutat és cada vegada més important, ja en portem 13, i això més que una evidencia de la bona feina de planificació feta al Tecnoparc és significatiu perquè amb les empreses arribaran llocs de treball.

No ha estat l'única posada en marxa de la setmana. Ahir, el Carrilet va viure una jornada festiva multitudinària amb l'obertura del nou pàrquing. Amb més de 300 places, aquesta inauguració és evidencia que l'equip de govern compleix les seves promeses. S'ha construït en un temps rècord, tal i com vam dir als veïns, i s'ha fet amb la màxima col·laboració possible del veïnat que va formar una taula de seguiment de les obres i fins i tot va dissenyar l'entorn superior del pàrquing, és a dir, la nova rambla.

Els ciutadans van voler celebrar la posada en marxa d'aquesta nova instal·lació que sens dubta millora la qualitat de vida al barri i soluciona una manca d'aparcament real a la zona.

Gràcies

2011-02-23T21:37:00.006+01:00

De vegades, saber que les coses passaran no les fa menys emocionants. Ahir, en l'assemblea del PSC de Reus, reconec que em vaig abromar. No només per la resposta pràcticament unànime de la militància socialista, les mostres de suport i la convicció en el projecte que estem desenvolupantdes de fa anys a la ciutat va ser tan aclaparadora que no puc fer res més que donar les gràcies de la forma més pública possible.

Gràcies perquè aquesta colla de gent hagin depositat en mi tanta confiança i gràcies perquè amb el seu suport em permeten complir les meves expectatives personals de servir a la ciutat que em va veure néixer, a mi i també als meus fills. Perquè, què pot haver millor que treballar per fer del lloc on vius un lloc millor?, què pot haver millor que treballar per a que els teus veïns, els ciutadans que t'envolten dia rere dia, gent que conec i que no conec però que comparteix amb mí el seu lloc de residència, vegin, satisfets, com Reus millora?.

En el meu cor i al meu cap no hi ha cap altre aspiració que la de fer d'aquesta ciutat, per a mi la millor ciutat, el lloc on tothom tingui l'oportunitat de realitzar-se com a persona en tots els àmbits possibles: laboral, especialment en aquests moments tan difícils, però també en l'ambit personal, familiar i afectiu.

Bé, gràcies als amics que ahir van confiar en mí, prometo treballar per poder seguir treballant per la nostra estimada ciutat.

Aprovem les propostes per al Reus de demà

2011-02-22T19:23:00.002+01:00

La reunió del Consell del Pla Estratègic i Agenda 21 “Reus Demà”, que va tenir lloc aquest dilluns al vespre, al Saló de Plens municipal, ens ha
permès cloure el procés d’aprovació d’aquesta segona experiència participativa sobre la definició estratègica de la ciutat.

Deu anys abans, complint un dels meus primers compromisos com a Alcalde, vam portar a terme la primera aposta estratègica, que va servir per
inspirar molts projectes que avui són realitats tangibles. Ara novament, de la mà de la URV, de la Cambra de Comerç, de les entitats i col·lectius més representatius de la ciutat, hem aprovat el nou catàleg de propostes que
han de guiar l’evolució de Reus en la segona dècada del segle XXI.

Ha estat un procés de reflexió plenament lliure i compartit per centenars de ciutadans i ciutadanes. Com ens explicava ahir el Dr. Antoni Terceño, codirector de l’equip redactor de la URV, més de dues terceres parts de les 254 línies de treball del Pla d’Acció aprovat no es contemplaven en el document inicial que es va presentar la primavera de 2010. En els tallers
celebrats al Mas Miarnau, durant la passada tardor, es va produir una important tasca de síntesi de postures, gràcies a la implicació i la feina de l’equip dinamitzador de la participació ciutadana. Qui volia fer alguna proposta, critica o aportació al document base, ho va poder fer amb total
llibertat.

Aquesta és, precisament, la gràcia del text aprovat ahir. Com explicava Joan Ballester, president del grup de treball sobre Ciutadania i Societat, no hem aprovat el Pla Estratègic de l’Alcalde, ni del Govern municipal, ni tan sols del consistori de Reus. Hem aprovat un Pla Estratègic i Agenda 21 que és del conjunt de la ciutat, ja que atribueix funcions i encàrrecs a
tots els ciutadans i col·lectius, a cadascú segons les seves responsabilitats. I a més ho hem fet des del consens de tots els grups polítics municipals, amb la voluntat que tota la ciutat pugui trobar en ell inspiració i guia, respectant sempre les prioritats i aspiracions legítimes de tothom.

Gràcies a totes les persones que han participat en el procés. Gràcies als altres presidents dels grups de treball, que han liderat els treballs des de la seva independència de criteri: Gabriel Ferrater, Albert Vilalta, Ramon Gomis, Anton Pàmies, Blanca Cabré, Josep Lluís Pau… Gràcies a tots els professors de la URV, als tècnics municipals, als representants socials, als ciutadans individuals…. El fruit d’aquests mesos de feina, amb tot luxe de detalls, el podeu consultar al lloc web http://www.reusdema.reus.cat/.

Altres ciutats encara no saben on son i cap a on han d’anar. De vegades busquen el recurs fàcil d’un Pla de disseny artificial, on els ciutadans són simples espectadors passius. A Reus no som així. Aquí ens arromanguem de debò, treballem i discutim, tot assolint al final acords amplis per
inspirar les noves fites que haurà d’assolir la ciutat. Perquè, com diu l’amic Albert Vilalta, a nosaltres mai no ens han regalat res, i tot allò que tenim ens ho hem guanyat a pols. Aquest és el nostre orgull com a ciutat.

Finalitzada la urbanització del Velódrom

2011-02-20T21:33:00.006+01:00

Avui, Reus ha estrenat un nou espai verd pel gaudiment del ciutadans. Es tracta del Parc Gandhi que, a banda de representar un nou pulmó de quasi 10.000 metres quadrats, és la finalització del projecte de urbanització de la zona del Velòdrom. Un espai que no fa tants anys estava ocupat únicament per un barranc i que des del 2004 fins ara s’ha anat modificant per tal que les barreres que abans hi havia siguin ara llocs de pas i gaudiment dels seus habitants. Tot respon a un projecte que es va pensar, planificar i realitzar. Entre tots, ho hem fet possible.

Tecnoparc reforça l’aposta científica de Reus

2011-02-18T12:13:00.003+01:00

Ahir dijous vàrem rebre la visita a Reus de Roberto Sabrido, president del’Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición (AESAN), organisme públic adscrit al Ministerio de Sanidad amb competències en la validació del valor saludable i nutricional dels aliments, segons les directrius que deriven de la Unió Europea en aquesta matèria. Després de realitzar una visita a l’edifici CEPID i a l’empresa Shirota Functional Foods, la delegació de l’AESAN va voler conèixer el nou Hospital de Reus, veritable pal de paller de l’estratègia Tecnoparc, i van quedar gratament sorpresos de la qualitat, amplitud i el potencial del nou edifici.

La trobada va culminar amb la signatura del conveni-marc de col·laboració entre Tecnoparc Reus i l’AESAN, que reconeix al nostre Parc Tecnològic la capacitat d’assessorament científic en la certificació del valor nutricional d’aliments i ingredients destinats a processos productius de la indústria alimentària. Un segell que reforça el prestigi científic del nostre Parc Tecnològic, que és l’únic del nostre territori que, fins i toten època de crisi, està demostrant la seva capacitat d’atracció d’empreses i iniciatives tecnològiques d’alta qualitat. En el Món global, on predomina la competitivitat i on no existeixen els límits d’abans, el reconeixement extern de les polítiques i les estratègies de futur és un factor clau en la diferenciació de les ciutats.

Reus recull actualment els fruits de molts anys de treball, quan encara érem en èpoques de bonança. Ara hi ha oportunistes que es volen apropiar del Tecnoparc, quan en el seu moment van fer tot el possible per criticar el projecte i intentar amagar el seu potencial. Però els ciutadans sabran apreciar adequadament quines forces polítiques han planificat el nou futur que s’obre per a la nostra ciutat, un canvi de model econòmic que ens permetrà superar la crisi en millors condicions.

L'antic barri Immaculada ens visita des d'ahir

2011-02-16T18:19:00.001+01:00

Ahir a la nit el barri Immaculada va girar la vista enrere per uns moments. Al restaurat Mas Anglès inauguràvem una exposició de fotos en les quals els primers veïns de l’antic barri Immaculada eren els protagonistes. Dic l’antic barri Immaculada perquè res o quasi res queda ja d’aquelles autoconstruccions que es van fer a mitjans del segle passat. Ara el barri és un espai tranquil, com sempre ho ha estat, però també confortable i de germanor.
L’exposició volia ressaltar els vincles que el bon veïnatge ha construït en aquests barris de la nostra ciutat i que, a dia d’avui, encara hi son. A la porta del Mas Anglès es retrobaven aquells nens que van compartir carrers i que ara adults, han volgut continuar la seva vida al barri, a l’Immaculada. Una zona de la ciutat que a més ara comptarà amb un nou impuls de les administracions gràcies al segon pla de barris que hem posat en marxa a la ciutat de Reus.
Reus està canviant, crec sincerament que a millor, per sort, els seus habitants no han canviat.

Reunió amb el President de la Generalitat

2011-02-09T19:13:00.002+01:00

En la meva condició de vicepresident de la Federació de Municipis de Catalunya, ahir vaig tenir ocasió de mantenir la meva primera trobada amb el nou President de la Generalitat, Molt Honorable Sr. Artur Mas, com a membre de la Comissió Municipalista de Catalunya, la plataforma que agrupa les dues entitats representatives dels ens locals de Catalunya, la mateixa Federació i l’ACM.
En la reunió, marcada per un to cordial i d’entesa institucional, els representants municipalistes vàrem explicar-li que els ajuntaments catalans volem seguir oferint els serveis públics que són de la nostra competència. Però també vam insistir en la realitat de les altres prestacions que la ciutadania ens reclama, atesa la nostra condició d’administració més propera, i que els municipis donem als veïns encara que no siguin de la nostra estricta competència. Per això vàrem plantejar al President la necessitat que faci gestions per aconseguir una major flexibilitat en la capacitat d’endeutament dels ajuntaments, que en molts casos és l’única eina que ens queda per poder assumir i finançar tots els serveis que s’esperen del nivell de govern local.
També vam fer incís en la idea que la crisi no pot ser l’excusa, de cap de les maneres, per portar a terme retallades en el finançament de les polítiques de caire més social. En el cas de Reus, jo pensava en els exemples de les aportacions que els darrers anys hem rebut de la Generalitat per incrementar les teleassistències i els serveis a domicili a persones grans o incapacitades, el suport econòmic a les Escoles Bressol Municipal, les noves escoles públiques que hem avançat des de l’Ajuntament i que ara ens haurà de pagar el Departament d’Educació, la concertació imprescindible per fer funcionar el nou Hospital, etc….
Com he dit en anteriors ocasions, el canvi polític a la Generalitat no ens pot portar a una pèrdua de la nostra capacitat de gestionar les polítiques més essencials per garantir la cohesió social. Des d’una total col·laboració i respecte envers la màxima institució del país, els ajuntaments continuarem treballant per garantir l’atenció als sectors més febles de la nostra societat.

Preparant el POUM del Reus futur

2011-02-07T14:24:00.003+01:00

Dijous passat vaig assistir a la tercera conferència sobre el futur Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Reus, en el marc de la sèrie que han programat conjuntament les àrees municipals d’Arquitectura i Urbanisme i de Participació i Ciutadania. En aquest programa s’ha previst analitzar la nova planificació urbanística de la ciutat des de diferents perspectives que incideixen en la matèria, com van fer prèviament Charlotte Fernández, parlant de la incorporació de la participació ciutadana en els instruments planificadors, o l’ambientòleg Ramon Folch, quan va venir a parlar de l’ordenació del sòl no urbanitzable.

En la darrera sessió ens va visitar l’economista Marçal Tarragó, que va centrar la seva xerrada en la definició de l’activitat comercial com un element bàsic del desenvolupament urbanístic de les ciutats. Va insistir molt en el comerç de proximitat com un fet definitori de la vitalitat que trobem en els carrers, places i espais públics dels nostres municipis. Per exemple, va explicar els problemes socials i de degradació dels centres urbans que es produeixen en aquells països on es va optar en el seu moment per una concentració de tota la vida comercial en zones perifèriques, com és el cas dels Estats Units i de França.

Per sort, al nostre país la realitat és molt diferent, i Catalunya es diferencia per una potent xarxa de ciutats que posseeixen, en major o menor mesura, una activa vida comercial al centre de cada vila, que actua en cada cas com a pol d’atracció i de dinamisme econòmic. I en aquest marc, Reus és reconeguda i admirada per la potència del seu comerç urbà, que ens distingeix i prestigia com a ciutat de qualitat.

Fa poc vam conèixer els positius números de visitants al Gaudí Centre durant l’any 2010 (66.206 visites), que confirmen clarament que ha esdevingut un equipament complementari i enriquidor del nostre model comercial a cel obert. Aquesta ha estat una de les grans inversions municipals afavoridores del sector comerç, i a més hem aconseguit que en només 4 anys assoleixi el seu autofinançament. En definitiva, una peça més dels molts anys que des de l’Ajuntament de Reus portem invertint en urbanisme comercial, en aparcaments municipals de qualitat, i en tots aquells aspectes que han permès consolidar la vida comercial que fa bategar el centre de Reus, i que ara es complementa perfectament amb una àmplia oferta de restauració i oci nocturn, que fa pocs anys era molt reduïda.

Pensar en el comerç del futur és pensar en una part essencial d’allò que ha de ser el Reus futur. Pensar en el paisatge i els espais naturals, com farem el dijous 10 de febrer amb la conferència de Jordi Bellmunt, és també pensar en un creixement sostenible, equilibrat i respectuós amb el nostre entorn. Us convido a assistir a aquesta sèrie de conferències, que ens ajuden molt a reflexionar conjuntament i a pensar la ciutat del futur i el POUM que resultaran d’aquest procés.

L'escola bressol La Ginesta ens fa arribar a les 500 places de llar d'infants

2011-02-01T12:38:00.001+01:00

Avui s’ha posat en marxa l’ampliació de l’escola bressol municipal La Ginesta. Tot i ser una ampliació, és tracta d’un fet molt especial per a mi, primer perquè això vol dir que hi ha 73 famílies noves que es beneficiaran d’uns preus molt més assequibles i que podran conciliar millor la seva vida familiar i laboral. Però a banda del contingut objectiu del fet, aquesta ampliació té un valor emotiu especial: La Ginesta va ser la primera escola bressol municipal que vam fer a Reus. Imagineu-vos, uns anys després hem passat a tenir a prop de 500 places de guarderia a la ciutat i a ampliar l’estimada Ginesta del barri Gaudí amb 73 noves places.
El barri Gaudí ha viscut en els darrers dos anys una empenta educativa importantíssima. Ara és l’ampliació de l’escola bressol, però abans va estar la inauguració del poliesportiu lleuger, que està donant un servei fantàstic a la comunitat educativa i també als joves de tot Reus, i abans la reforma de l’escola Ciutat de Reus.
L’educació és fonamental pel futur d’una societat, especialment en moments difícils com els actuals, i el suport a les famílies per a que puguin tenir facilitats a l’hora d’incorporar-se al mercat laboral també. Des de l’Ajuntament de Reus ho tenim molt clar i seguim treballant per això.

Ara Boris 45, més empreses al Tecnoparc

2011-01-26T14:12:00.001+01:00

Van passant les setmanes i allò que algú, amb mala intenció, va aventurar-se a qualificar de fum, va prenent forma. El Tecnoparc segueix creixent i cada vegada són més les empreses que aposten pel que serà el parc tecnològic no només de Reus, sinó del Camp de Tarragona. Aquest matí s’ha presentat públicament l’empresa Boris 45. Aquesta empresa d’alimentació, fins ara ubicada a Barcelona, va guanyar el concurs públic per fer el càtering del nou hospital de Reus però un cop vist el potencial de les nostres contrades ha decidit instal·lar-se a Reus per ampliar el seu negoci pel Camp.
La intenció de Boris 45 és començar les obres de les noves instal·lacions, que estaran ubicades al carrer Luxemburg del Tecnoparc, el proper mes de febrer i enllestir-les en un termini aproximat de sis mesos. La planta de producció suposarà la creació en una primera fase de 15 llocs de treball, ampliables a 40 quan funcioni a ple rendiment.
L’hospital esdevé així en un pol d’atracció que ja vam augurar fa temps i que ara es materialitza. Però el més important és que empreses de fora apostin per la nostra ciutat per generar llocs de treball màxim en un temps de crisi com el que estem vivint.
La planificació feta des de l’Ajuntament ha posat les bases per canviar els models productius de la nostra ciutat i diversificar els motors econòmics per tal de que els ciutadans puguin trobar sortides dins un mercat laboral complicat.
Boris 45 s’afegeix així a la llista d’empreses que ja han anunciat que venen a Reus: T-Systems, Siemens, Mútua Activa, Saltoki, STS,... sens dubte un dels meus objectius és que aquesta llista sigui cada vegada més gran. Entre tots hem de propiciar que es generin llocs de treball a Reus.

Reus, la prioritat

2011-01-18T17:13:00.003+01:00

Després de que fa una setmana el senyor Joaquim Nin fos nomenat nou Delegat del Govern de Catalunya al Camp de Tarragona, l’Ajuntament de Reus i jo com a alcalde he tingut el plaer de rebre’l per parlar de les moltes qüestions que les dues administracions hauran de tractar pel bon futur de la nostra ciutat.

El senyor Nin, responsable de Convergència i Unió al Camp de Tarragona fins fa poc, ha estat molt receptiu i és conscient de la importància dels temes que estem treballant a Reus com ara els dos centres d’atenció primària, la redacció del nou POUM o les relacions de les administracions amb les confessions religioses minoritàries.

Com a alcalde de la ciutat espero poder seguir tenint la mateixa facilitat i disponibilitat per part de les noves autoritats del país com hi ha hagut fins ara. El senyor Nin m’ha fet entendre que així serà.

Un 2011 amb obres i feina a Reus

2011-01-14T10:04:00.001+01:00

Algunes valoracions apunten que aquest 2011 es podrà començar a parlar de creixement del PIB i de frenada de l’erosió de l’ocupació. A Reus cal destacar que des del govern municipal hem contribuït a la recuperació amb el manteniment de la inversió pública, en col·laboració amb altres institucions
Aquest any l’Ajuntament de Reus té iniciades o a punt d’iniciar un total de 24 obres públiques, que en el seu conjunt donaran feina a prop de 900 persones. Algunes són la culminació dels projectes finançats pel Fons Estatal de 2010, com són la reforma de les escoles Prim i Marià Fortuny, la instal·lació de plaques d’energia solar a diferents escoles públiques, la construcció d’un nou aulari al Mas Carandell, o el Centre d’Atenció Personal Integral Reus VI que estem construint a Horts de Miró, al costat del nou Arxiu Municipal.
L’ampliació de la guarderia municipal La Ginesta, al Barri Gaudí, permetrà acollir ben aviat nous infants. La futura Biblioteca Pere Anguera del Mas Iglesias serà l’equipament de referència per a tota la part sud de Reus, molt a prop del Camp de Futbol que ara es renovarà i del nou Pavelló Esportiu que també donarà servei a aquesta zona d’expansió urbana.
A nivell d’habitatge protegit tindrem el nou bloc del Mas Bertran i els pisos del complex de la Plaça de la Patacada, que es complementaran amb el nou Centre Cívic, el Casal de les Dones i el Casal de la Festa del renovat Barri del Carme. També al centre urbà està previst que aviat s’acabi el nou pàrking del Carrilet, i l’inici de les obres d’ampliació del Centre de Lectura cap al carrer Concepció amb una nova zona d’equipaments culturals públics.
Ara està culminant la nova zona verda del Parc Gandhi, entre Països Catalans i l’antic Velòdrom, a prop d’on s’allargarà el sistema de recollida pneumàtica de residus al voltant del carrer Joan Bertran, i no gaire lluny de la prolongació del carrer Immaculada que està en marxa.
Després de l’entrada en funcionament del nou Hospital, al seu voltant finalitzaran les obres del Centre de Bioempreses i l’Escola d’Arquitectura de la URV, l’entrada en funcionament del nou Centre de Fires i Convencions del Tecnoparc, i l’adequació de la nova seu del Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (CESICAT) i de diverses empreses tecnològiques a l’edifici CEPID. Altres obres importants seran la segona fase del Mercat del Camp i les millores en la xarxa d’aigües, com són l’ampliació de l’Estació de Tractament i la connexió del dipòsit del Mas de les Ànimes. També tenim previst iniciar aquest any les obres de les noves escoles Els Ganxets i Reus 21, amb la complicitat de la Generalitat.
Com a complement, aquest 2011 es tirarà endavant un Pla d’Ocupació Local a càrrec del pressupost municipal, que finançarà petites obres d’arranjament i millora als diferents barris de la ciutat, seguint l’experiència dels plans finançats els anys anteriors pel Govern de la Generalitat.

T-Systems aposta per Reus, una vegada més

2011-01-13T11:52:00.001+01:00

Aquesta setmana s’ha conegut una molt bona notícia pels interessos de Reus. Es tracta de l’ampliació dels equipaments de l’empresa T-Systems. Tot i ser una decisió d’índole privat, no podem fer una altra cosa que felicitar-nos pel fet que la divisió d’una important multinacional vinculada al sector emergent de les noves tecnologies no només consolidi la seva aposta per la nostra ciutat sinó que a més dupliqui la seva superfície i també ampliï el seu nombre d’empleats.
La instal·lació de T-Systems a la nostra ciutat fa uns anys va ser possible gràcies a la important tasca de l’empresa municipal Redessa i al Tecnoparc. L'acord d’ampliació de les oficines, que s’instal·laran en el Tecnoparc, suposa aprofundir en una de les línies de negoci que a nivell internacional s'ha consolidat com una de les divisions de més èxit de T-Systems.
Aquesta decisió és doblement important, no només perquè suposarà la creació de més llocs de treball sinó perquè molts d’aquests sortiran de casa nostra donat que T-Systems té signat un conveni de col·laboració amb l’URV, una universitat de referència a Catalunya i en l'espai europeu per la qualitat de la docència, per la seva aposta per la formació continuada i l'excel·lència en la recerca, el desenvolupament i la innovació.
Aquesta no ha estat l'única notícia d'aquestes característiques que hem conegut recentment. Al desembre l'empresa SIEMENS va signar una contracte amb Tecnoparc Reus, SA, per instal·lar-se al Parc Tecnològic Tecnoparc de Reus, i concretament a l'edifici denominat Centre Empresarial per a la Innovació i el Desenvolupament (CEPID) en el qual ocuparà uns 350 metres quadrats. Amb la incorporació de Siemens, Tecnoparc s'ha consolidat com un pol científic i empresarial que reuneix a empreses del sector de la nutrició i la salut tant nacionals com a internacionals, així com d'altres sectors intensius en coneixement i tecnologies de la informació i la comunicació.
Portem anys treballant per a que els models econòmics de la nostra ciutat siguin diversos i amb futur i ara es comencen a veure els fruits. La planificació i tenir un model de ciutat clar és sempre fonamental, però ho és encara més quan l'objectiu més vital és sortir de la crisi econòmica més important de la nostra història.

El futur de Reus sobre el mapa, el nou POUM

2011-01-10T14:23:00.002+01:00

Demà comença a Reus un procés molt important pel futur de la nostra ciutat, iniciem els tràmits per l'elaboració del Pla d'Ordenació Urbana Municipal, és a dir, la norma que ha de dibuixar sobre el mapa el futur de la ciutat. Aquest procés, més que en cap altre ocasió anterior, serà més participatiu que mai perquè tots els ciutadans hem de poder dir com ha de ser el nostre Reus ideal. Per això, demà dimarts, dijous i divendres i dilluns de la setmana vinent es faran xerrades informatives per explicar què és el POUM, com serà el llarg procés que ara obrim i quines seran les fórmules per poder participar-hi.
Amb l'inici d'aquests tràmits, l'equip de govern compleix un dels compromisos adquirits en el pacte de govern. Ho fem ara precisament perquè estem a punt de obtenir les conclusions de l'altre projecte participatiu que ha mobilitzat la ciutadania de la nostra ciutat: el Pla Estratègic - Agenda 21. Aquest pla a punt de finalitzar defineix el que els ciutadans volen que sigui Reus en un futur i amb el proper POUM hem de dotar-nos d'allò que ens farà falta (urbanísticament parlant) per aconseguir-ho.
Tot i que la redacció d'un nou POUM és un compromís dels partits de govern, l'oposició ha reiterat en nombroses ocasions la necessitat d'actualitzar les noves regles urbanístiques de la ciutat. Es tracta per tant, d'un procés que gaudirà -o al menys així ho espero-, del màxim recolzament polític tenint en compte que el procés no conclourà fins d'aquí uns quants anys.
En definitiva, el nou POUM -necessari a tenor de que en el ara vigent no hi figuren ni les variants de la nostra ciutat-, haurem de fixar les noves infraestructures que ens faran falta, els espais del futur per les activitats econòmiques... Un procés engrescador al que convido a tothom i del que podreu saber més coses en la següent pàgina web: http:/reus2020.reus.cat

Sessions informatives previstes:

Centre Cívic Mestral: Dimarts 11, a les 19h
Centre Cívic Migjorn: Dijous 13, a les 19h
Centre Cívic Llevant: Divendres 14, a les 19h
Centre Cívic Ponent: Dilluns 17, a les 19h

Els reptes de 2011. Feliç any nou

2010-12-30T10:02:00.001+01:00

A punt de finalitzar l'any és un bon moment per girar la vista enrere i apreciar la feina feta i sobretot la que ha quedat per fer. En un moment de crisi econòmica com el que vivim és imprescindible recordar als molts aturats que viuen entre nosaltres, als que passen dificultats per arribar a final de mes i als que miren amb incertesa el nostre futur.
Com a persona amb responsabilitat pública que sóc confesso que mai no es pot estar satisfet amb la feina feta quan hi ha tantes persones que ho passen malament. Amb tot, he d'assegurar que des de l'Ajuntament fem tot el que està en la nostra mà per d'alguna manera capgirar aquesta situació. Fem obra pública, hem augmentat els pressupostos del Mas Carandell i d'aquesta manera oferim més cursos a la gent que està en perill de despenjar-se del mercat laboral. Treballem de forma incansable per imaginar nous motors econòmics per la nostra ciutat, des de Redessa ajudant a l'emprenedoria, o amb la creació del Tecnoparc que cada vegada atrau més empreses a la nostra ciutat.
La llista de fronts oberts des de l'Ajuntament que tenen com a únic objectiu el de generar més llocs de treball és molt gran, però és evident que mentre hi hagi un aturat a la nostra ciutat, no resulta suficient. Conscients d'això hem optat per congelar i fins i tot rebaixar els impostos municipals. Hem reduït encara més els preus dels pàrquings i hem augmentat les subvencions a les famílies, això ens ha portat a que l'any que ve l'Ajuntament disposarà d'un pressupost molt més ajustat però tot i així invertirem cada cèntim en millorar la qualitat de vida dels nostres veïns i en fer de la nostra ciutat un lloc d'oportunitats com ho ha estat durant tota la seva història.
Dit això, us dessitjo de tot cor un bon 2011.

Arguments, no campanars

2010-12-21T18:03:00.000+01:00

Avui, dia 21 de desembre, fa exactament un any de la celebració de l’acte
que va convocar la Plataforma d’Entitats de Reus al Teatre Fortuny sota el
lema “Tots som capital”, amb motiu de l’inici de la tramitació
parlamentària de la Llei de Vegueries. Fou una convocatòria de la societat
civil, liderada per l’Aeroclub, la Cambra de Comerç, el Centre de Lectura i
el Col·legi d’Advocats, en què els representants polítics érem convidats i
no actors principals.

Vaig dir que havia estat l’escenificació d’un “estil Reus de fer les coses
”, consistent en l’ús dels arguments racionals, sense missatges agressius,
pejoratius o bèl·lics contra ningú, sinó a favor de la concòrdia
territorial i de l’autoafirmació del paper històric i econòmic de la nostra
ciutat. El fulletó publicat posteriorment, amb el recull de les
intervencions i entitats presents, va deixar constància de l’esperit
constructiu d’aquell acte.

L’efemèride ve marcada pel recent debat sobre la possible implantació d’una
important firma de distribució comercial al nostre territori. Els
respectius posicionaments han estat públics i notoris, i només cal repassar
les informacions aparegudes per veure les cartes que ha jugat cada part.

En aquest afer només vull reiterar que des de l’Ajuntament de Reus hem fet
els deures que ens pertocaven, que els tràmits urbanístics al nostre terme
municipal són molt més madurs, i que els promotors privats dels terrenys
reusencs tenen unes expectatives de desenvolupament d’un nou espai
comercial, que en cap cas passen pel regal de terrenys.

Dit això, vull reflexionar sobre les veus que han parlat d’una presumpta
“reobertura de la guerra de campanars”, perquè nego absolutament la major.
A Reus ens cansa aquesta dinàmica, i per això no encetem mai les
polèmiques: només cal recordar com va anar fa un any la proposta de canvi
de nom de l’Aeroport. I ens cansa, primer, per la clara voluntat política i
social d’entesa que tenim i, segon, perquè la nostra ciutat bull de
projectes que ocupen el nostre temps. L’exemple més clar és el nou Hospital
Universitari de Sant Joan, que ahir culminava un modèlic procés de
trasllat.

No es pot posar tothom al mateix nivell. A mi ningú m’ha convidat a parlar
a la ciutat veïna, i si hi anés, en cap cas se m’hauria acudit obviar els
seus múltiples lideratges, sinó que els hagués enaltit i hagués aprofitat
per reclamar una major col·laboració. Tampoc opino sobre els detalls de la
controvèrsia política local d’altres municipis, malgrat que després resulta
que sóc jo qui causa decepcions als veïns. A Reus no tenim per costum
governar a cop de titular, no és el nostre “modus operandi”. No tots som
iguals, afortunadament.

Per si algú té la temptació de tornar a equiparar l’actitud d’ambdues
ciutats, li prego que abans recuperi el text de la conferència que vaig
pronunciar el passat 24 de febrer al Palau Bofarull, que és accessible a
l’enllaç http://www.reus.cat/alcalde2/discursos/disc10/reus-en-el-mapa.php.

Avui reitero fil per randa aquelles paraules, que se sintetitzen en la
voluntat de Reus d’avançar conjuntament en la configuració de la nostra
àrea metropolitana. Espero que així s’admeti públicament que jo advoco per
la cooperació permanent, malgrat la competència lògica i legítima que
puguem tenir en determinats assumptes puntuals.

Lluís Miquel Pérez i Segura
Alcalde de Reus

Reus en el nou context polític de Catalunya

2010-12-03T11:36:00.001+01:00

El resultat del 28-N marca una nova etapa política a Catalunya, i culmina un procés llarg d’alternances a la Generalitat. Igual que hi ha teories que defensen que la transició espanyola no va acabar fins al 1996, amb un primer cicle de centredreta, després domini del centresquerra i posterior gir a la dreta, podem dir que Catalunya va tancar diumenge passat un escenari històric similar, però amb temps i proporcions diferents.
En democràcia cal felicitar sempre els guanyadors, garantir l’estabilitat institucional i la normalitat de les relacions entre nivells administratius. En aquest sentit, com a Alcalde de Reus em comprometo a maldar per tenir una bona entesa amb el nou Govern, igual com hem fet en el passat.
Els darrers anys han estat particularment bons per a la cooperació Generalitat-Ajuntament de Reus. La realització més visible és el nou Hospital, acordat en el Pacte de Ciutat de maig de 2005, inaugurat oficialment el setembre passat, i pendent de culminar en breu el procés de trasllat. Només aquesta obra marca un abans i un després, perquè la Generalitat ha fet possible el finançament d’un equipament magnífic de titularitat municipal.
Podríem parlar també de la concertació de places residencials per als nous CAPI, la residència de gent gran de Sol-i-Vista, el suport financer a les guarderies municipals, el desplegament dels Mossos d’Esquadra, les noves escoles públiques que ha construït l’Ajuntament mitjançant Innova i que després pagarà la Generalitat, etc... Assumptes que afecten el dia a dia de les persones, contra el tòpic de l’allunyament de la política vers la ciutadania, i que han estat possibles per l’esforç planificador previ fet per Reus.
Tot això sense entrar en temes com el suport al desenvolupament universitari de Reus, amb la nova Escola d’Arquitectura i els nous serveis comuns del Campus Bellissens de la URV, l’aposta pel Tecnoparc i el nostre canvi de model econòmic, noves infraestructures com el Centre 112 d’Emergències o la part reusenca del CIM El Camp, l’esforç en planificació territorial i en la definició del projecte Tramcamp, etc....
Estic convençut que el nou Govern de la Generalitat farà gala de l’elegància i la humilitat que va saber escenificar el candidat guanyador en la nit electoral. Que el fil conductor de la Generalitat seguirà, recordant el passat centenari de les nostres institucions d’autogovern. Que tot allò que ha anat a millor en la col·laboració amb els ajuntaments els darrers dos mandats no serà malbaratat per un partidisme curt de mires, que la ciutadania no admetria, i menys encara en l’actual context de crisi econòmica.
Des de l’Ajuntament de Reus treballarem institucionalment perquè així sigui, ja que sabem que la gent valora en el moment que toca el paper que juga cada nivell de govern i cada formació política per assolir una societat millor.

L'art com a motor econòmic i de futur

2010-12-02T14:18:00.001+01:00

Avui tenim a Reus prop de 200 professionals del món de la Cultura dins els primer Fòrum de teatres i auditoris públics de Catalunya. Com a Alcalde de Reus, m'enorgulleix enormement que la ciutat, i concretament el Teatre Bartrina, hagi estat triada com a escenario d’aquest esdeveniment i vull pensar que la tria no ha estat casual.
En ple segle XXI, en l'època d'Internet, els teatres de Reus s'omplen quan hi ha funció i això es deu, crec jo, a que hem sabut combinar tradició i modernitat. L’actual oferta cultural de la ciutat inclou, a més de la programació estable dels seus teatres municipals, iniciatives innovadores amb vocació nacional i internacional, com el Centre d’Arts Escèniques de Reus, la Fira de circ Trapezi, el Festival Europeu de Curtmetratges, el festival de moviment i teatre gestual Cos, el Festival de Jazz o el Memorimage.
Tot això és fruit de la voluntat col·lectiva de convertir Reus en una ciutat de referència al mapa cultural de Catalunya i la feina dels professionals que treballen des de Reus en l’àmbit de la Cultura ha estat clau.
Reus és la capital de la cultura de les nostres comarques. L’art, al marge de donar feina a moltíssimes persones a la nostra ciutat, és fonamental en les èpoques de crisi i a Reus, serveix com a atractiu per molta gent que ve a la nostra ciutat buscant una bona oferta i que es queda i contribueix a moure el motor econòmic de la nostra ciutat.

Una lliçó de coherència, i a treballar per a les municipals

2010-11-29T19:55:00.001+01:00

El resultat electoral del 28-N ha estat clarament negatiu per als homes i
dones que integrem el Partit dels Socialistes de Catalunya. Però el
missatge de l’electorat ha estat clarament entès i el nostre número 1, José
Montilla, ha estat conseqüent des de la mateixa nit electoral, quan va
anunciar que renunciava a tornar-se a presentar per seguir a la Primera
Secretaria de l’organització. I també ha estat exemplar avui mateix, quan
ha explicat que ni tan sols prendrà possessió de l’acta de diputat en el
Parlament que ara es constituirà.

Amb els seus gestos, Montilla dóna una clara mostra d’honestedat i
coherència política que l’honoren a ell com a persona, i al conjunt de la
nostra formació. Montilla ha estat un digne President de la Generalitat,
com han reconegut fins i tot els nostres adversaris, i ha sabut portar la
seva trajectòria fins a aquests extrems en el moment electoral més negatiu
que hem viscut mai.

D’aquestes decisions sortirà un procés de reflexió que tindrà importants
conseqüències al PSC i al conjunt de la societat catalana. El socialisme
democràtic està patint, a tot Europa, els efectes de la crisi econòmica més
important que el Món ha conegut des del “crack” de 1929. Però, com va
passar en aquella ocasió, el gir a la dreta i l’espantall de la xenofobia
poden semblar una solució temporal, però els treballadors i els sectors
progressistes acabaran veient que la superació de la crisi passa per
l’actualització i el perfeccionament de l’Estat del Benestar, i no pel seu
desmantellament.

La gent és sàvia, i ara ha buscat passar comptes en la primera ocasió en
què s’ha pogut manifestar a les urnes després de l’esclat de la crisi. Però
cada cosa al seu torn. Només fa dos anys i mig, el PSC va treure un
resultat espectacular en les darreres eleccions legislatives.

Des d’avui mateix, al PSC de Reus ens posem a treballar per guanyar les
properes eleccions municipals del 22 de maig de 2011. Ens avalen quatre
anys de feina constant i una gestió amb uns resultats que són més que
evidents. El proper maig demostrarem que la ciutadania de Reus sap valorar
les realitzacions tangibles i el millor programa per seguir avançant
col·lectivament, sempre un pas per davant

Fins sempre, Enric

2010-11-22T09:35:00.001+01:00

Se'ns ha anat sobtadament l'Enric Espinal, un gran fuster, industrial, ex president del Gremi i admirable empresari per la seva dedicació a la feina i a la defensa d'aquest ofici.
Nascut lluny de la Reus, a l'altre extrem d'Andalusia, ha estat enterrat amb la insígnia de la rosa de la ciutat que li vaig regalar.
La nostra estima venia de lluny. El vaig conèixer quan la seva filla practicava patinatge al Ploms; una gran campiona. D'aquella coincidència va néixer un apreci i una amistat sincera.
Com molts altres, l'Enric ha estat un d'aquells que van venir de lluny a les nostres terres per cercar oportunitats. Treballador incansable no només va trobar a la nostra ciutat aquesta oportunitat per tirar endavant ell i els seus, sinó que també va crear una empresa que cada vegada es feia més i més important i amb la qual va fer possible la seva il•lusió de donar feina a moltes dotzenes de persones i possibilitar així el futur de moltes famílies.
Persona implicada en tantes i tantes iniciatives ciutadanes, ha deixat una gran empremta entre els seus amics, que sempre hem admirat la seva tenacitat i compromís.
Costarà molt omplir el buit que ens deixa. Només ens reconfortarà saber, que la seva estimada dona i els seus admirats fills, dels quals parlava sempre amb orgull dient "són com jo, treballadors i valents", preservaran el seu llegat personal.
Reus necessita moltes persones com l'Enric Espinal. Li agraïm de tot cor el seu sacrifici i la seva passió per Reus.
Enric, descansa en pau. Sempre et recordarem

En mig de la campanya, fem una pausa per lluitar contra el càncer

2010-11-19T09:53:00.001+01:00

En mig d’una campanya electoral que està sent intensa per la importància del que en ella es decidirà, és obligatori fer una pausa. Aquesta nit tindrà lloc el tradicional sopar de la Lliga contra el càncer. La feina ingent que fa aquesta entitat per la multitud de persones i familiars afectats per la malaltia s’ho mereix.
L’objectiu de l’entitat no és altre que el de recaptar ingressos per desenvolupar la seva activitat però des d’aquí els he de dir que no estan sols. L’Administració treballa intensament per dotar de millors serveis i tecnologia els centres sanitaris especialitzats en oncologia i Reus n’és un exemple més que evident. L’Hospital Universitari de Sant Joan de Reus és el centre de referència oncològic de tota la demarcació. I ara, hem estrenat unes noves instal·lacions. Aquest nou hospital, que té l'oncologia com una de les unitats de referència, incorporarà dos nous acceleradors lineals, amb el que la nostra ciutat disposarà de tres d’aquests aparells.
El nou hospital també incorpora un PET-SCAN, aparell de diagnòstic de medicina nuclear que fa previsions de lesions que no és possible fer-les amb cap altra tecnologia. Aquest serà el primer PET-SCAN de Catalunya instal·lat fora de Barcelona i es per això que es podran fer exploracions mai realitzades al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre. No és la primera vegada que Reus és referència en aquesta qüestió. Fa 25 anys, la bomba de cobalt de l’Hospital també va ser la primera que es va instal·lar fora de Barcelona. I, més endavant, el primer accelerador lineal del centre també va ser el primer que es va instal·lar fora de la capital catalana.
El mes d’octubre passat, l'Associació Europea d’Oncologia Mèdica -l’European Society for Medical Oncology (ESMO)– va distingir, al 35è Congrés de l’entitat celebrat a Milà, l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus com a centre integrat d’oncologia i cures pal·liatives i he de dir amb orgull que a l'Estat Espanyol només hi ha 10 hospitals amb aquesta distinció, i a tot el món són 77 els centres que l'ostenten.

La Lliga contra el càncer pot estar segura de que fem tot el possible per millorar el tractament i la prevenció d'aquesta malaltia i com a alcalde puc dir que sempre ens tindran al seu costat en tot allò que es proposin fer.

L'hora per a que Reus digui sí als avenços fets

2010-11-12T11:18:00.004+01:00

No us he de dir res que no sapigueu ja: comença la campanya electoral. Aquestes eleccions són molt importants per a nosaltres, com a catalans, com a socialistes i també com a reusencs i reusenques que som. Si examineu amb fredor l’evolució que ha viscut Reus en els darrers set anys podreu comprovar que el salt ha estat simplement espectacular. Per fi hem trobat algú que ha entès a la perfecció els anhels i les necessitats de la nostra ciutat. En matèria sanitària l’exemple és prou clar: tenim un hospital nou que hagués estat impossible amb un altre govern a la Generalitat que no fos el presidit pels Socialistes.
Però el balanç no acaba aquí. Les polítiques socials posades en marxa pel govern de la Generalitat d’aquests últims quatre anys han suposat per a Reus millorar els serveis en àmbits tan diferents com l’educatiu, amb tres col·legis nous; el sociosanitàri, amb una nova residència d’avis al barri Sol i Vista, la rehabilitació del casal de la Gent Gran de la Riera d’Aragó i la creació de dos noves residències i centres de dia lligades als nous centres d'atenció primària integral, o l’extensió de la despesa social a totes les capes de la societat.
La crisi econòmica actual fa que molts qüestionin la conveniència d’un nou govern encapçalat per l’esquerra del nostre país. Però jo us resoldré aquest dubte amb una única pregunta: No és precisament en les èpoques més dures que l’Administració ha de fixar les seves prioritats a ajudar a qui més pateix les conseqüències? Si algú creu que un govern de dretes vetllarà per les polítiques socials és que no recorda els 23 anys de govern de Convergència i Unió.
Durant aquestes dues legislatures socialistes s’ha canviat (però amb un canvi real) les prioritats de la Generalitat. S’ha vetllat per dotar d’una igualtat d’oportunitats a totes i tots els catalans. S’ha posat en marxa la Llei de barris (en la qual Reus també ha estat àmpliament beneficiada) per tal de engegar sinèrgies formatives i socials que facin que totes les persones puguin sortir-se’n.
Des de Reus, i com a alcalde, us demano el següent: s’ha de lluitar per consolidar el avenços fets. Hem de votar i demanar el vot, perquè aquesta vegada necessitem el de tothom.

Projecció internacional per al nostre canvi de model econòmic

2010-11-05T13:00:00.000+01:00

Avui fa una setmana, Reus va acollir la cinquantena edició de la Borsa Europea del Cereal, una trobada de caire internacional que ha aplegat a l’Edifici Tecnoparc, seu entre d’altres del nou Centre de Fires i Convencions, les principals empreses i ports del món relacionats amb la contractació de cereals, l’alimentació animal i productes derivats. Més de 2.800 participants, xifra rècord, d’una quarentena de països que han ocupat els 4.000 metres quadrats d’exposició habilitats.
El certamen s’havia realitzat anteriorment a grans capitals europees com París, Londres, Viena, Copenhaguen, Estrasburg, Brusel•les o Berlin, i la seva celebració aquest 2010 a Reus no ha estat casual. Acollint aquesta efemèride, la ciutat ha fet honor a la seva tradició comercial i de gran distribuïdor agroalimentari i ha pogut tancar els actes de celebració del 700 aniversari de la Llotja de Reus, una de les més antigues d’Europa i mereixedora enguany de la Creu de Sant Jordi, pel seu paper històric en el potencial exportador de la ciutat i per haver esdevingut, al llarg dels segles, una de les referències bàsiques de l’economia agrària i ramadera de Catalunya.
Aquests esdeveniments de caràcter professional acostumen a passar desapercebuts per gran part de la ciutadania però el seu impacte sobre el territori és alt. L'organització del certamen ha implicat la mobilització de més de 250 persones de diferents empreses de seguretat, traducció, hostesses, transport, restauració i allotjament i es calcula que la Borsa haurà tingut un impacte econòmic d’entre 6 i 7 milions d’euros al territori. Tan important com la despesa de cada visitant ha estat però la projecció internacional dels atractius del Camp de Tarragona i de la nostra aposta per un model econòmic de més valor afegit.
La Borsa ens ha permès posar a prova el nou Centre de Fires i Convencions amb un esdeveniment de primer ordre, propi de les grans ciutats europees. L’equipament, que no serà operatiu fins la primavera de 2011, acollirà també un viver d’empreses de base tecnològica de REDESSA, un centre de serveis de la Cambra de Comerç, espais per a la formació i un centre de producció audiovisual i, per tant, disposarà d’activitat constant i no únicament relacionada amb l’activitat firal i congressual.

La trobada també ens ha ajudat a projectar al món en aquests moments de crisi econòmica el nostre caràcter vital, emprenedor i innovador destacat per les més altes autoritats del país, inclòs el president de la Generalitat, José Montilla. En concret, ens ha permès donar a conèixer Tecnoparc, el parc tecnològic de nutrició, salut i noves tecnologies de la informació que l’Ajuntament i els agents socioeconòmics del territori estem impulsant per donar un nou impuls a la nostra economia i que Reus continuï figurant en el mapa mundial. Un projecte que en poc temps adquirirà major visibilitat i resultats tangibles i que és fruit de l’anterior Pla Estratègic Reus Impuls 2005, que va comptar amb la participació d’un miler de persones i de la Universitat Rovira i Virgili i la Cambra de Comerç i que, com la Borsa Europea de Comerç, demostra l’encert de continuar apostant per la col•laboració públic-privada.
Aquest és el camí que hem de seguir. Felicitats a tots aquells que han fet possible que aquesta setmana Reus hagi estat coneguda i valorada per prescriptors d'arreu del món. I una menció especial a la Cambra de Comerç, encapçalada pel seu president Isaac Sanromà i tot el seu equip, a l'ex president, Sr. Francesc Cabré i al Port de Tarragona.

Mas Iglesias, amb els millors serveis possibles

2010-11-04T11:09:00.003+01:00

A mesura que les ciutats creixen, les administracions tenen l’obligació de dotar de bons serveis als habitants de les noves zones d’ocupació. Això mateix és el que ha passat al nou barri de Mas Iglesias. Ahir mateix vam presentar els veïns de la zona com quedarà el nou eix esportiu-educatiu que ja s’està construint al barri i que comportarà a banda del nou camp de futbol de gespa artificial (el cinquè que fem a la ciutat), un nou poliesportiu que estarà vinculat al nou Institut Roseta Mauri.
Les associacions de veïns de la zona afectada i els equips esportius que podran fer-ne ús van rebre de primera mà la informació i van poder exposar els seus dubtes al regidor d’esports, el company Joan Anton Verge, que em va acompanyar en la visita.
La zona de Mas Iglesias està canviant de forma exponencial. A mesura que els blocs s’aixecaven, s’estan obrint nous carrers que en breu estaran entrellaçats amb el nou campus universitari i el nou hospital.
De la mateixa manera, ja s’està construint la segona biblioteca pública de la ciutat, la Biblioteca Pere Anguera que, juntament amb el Centre de la Imatge del Mas Iglesias arrodonirà l’oferta cultural del sud de la ciutat.
De la mà dels veïns, seguim treballant per portar Reus un pas per endavant.

Felicitats a la URV

2010-11-02T14:12:00.002+01:00

Aquest matí, ha tingut lloc l’acte de celebració de la qualificació del Campus d’Excel·lència Internacional Catalunya Sud (CEICS) com a CEIR, Campus d’Excel·lència Internacional Regional. Això que sembla complicat amb tantes lletres és el reconeixement explícit realitzat des del Ministeri d’Educació de la bona feina feta per la Universitat Rovira i Virgili i que li permetrà, amb un finançament de 3 milions d'euros, avançar en fer realitat el campus del coneixement a les comarques meridionals de Catalunya.
Des de l’Ajuntament de Reus, sempre hem estat al costat de la URV perquè creiem fermament en la importància del coneixement pel desenvolupament de les societats del futur. Tant és així, que la principal aposta de futur de Reus, el nostre Parc Tecnològic s’emmarca tot just al costat del Campus Universitari de Reus a l’avinguda Bellisens. El nou Hospital està lligat, com a hospital universitari que és, a les facultats que mica en mica es van instal·lant i el Centre de Bioempreses que promou Redessa, de la mà de la mateixa universitat, estarà al costat de la futura Facultat de Medicina.
L’Ajuntament de Reus creu en la feina que fa la Universitat Rovira i Virgili, de fet l’ha encarregat l’elaboració del pla estratègic de la ciutat, i ha avançat els diners per poder fer l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura que ja funciona a ple rendiment.
Perquè el coneixement fa créixer les ciutats i perquè Reus també aspira a l’excel·lència. Felicitats URV!

La Borsa Europea del Cereal, un impacte de 6 milions d'euros

2010-10-27T13:25:00.002+02:00

Avui al matí ha estat presentada a Barcelona i a partir de demà, la Borsa Europea del Cereal obrirà les seves portes convertint la nostra ciutat en el lloc de referència per als productors, comerciants i gent d’aquest sector. La Jornada de la Borsa atreu anualment a més de 2.000 persones de tot al món a la ciutat escollida com a seu i els participants a la Jornada professional i al Sopar de Gala que se celebrarà demà, tenen un alt nivell adquisitiu i solen pernoctar a la zona. És per aquest motiu que amb aquestes jornades es preveu generar un impacte econòmic a la ciutat i a la seva àrea d'influència d'entre 6 o 7 milions d'euros.
Al marge de la repercussió que generi en l’economia local, l'organització del certamen comportarà la mobilització de més de 200 persones en seguretat, intèrprets, hostesses, transport i càtering. És a dir, feina per moltes persones i a l’hora, la ubicació de Reus en el mapa dels congressos internacionals.
Aquesta Borsa Europea del Cereal tindrà la seva seu en el nou edifici Tecnoparc, en els espais acabats de la nova Fira de Reus, i suposarà la primera de les moltes activitats que es desenvoluparan en aquest magnífic indret. El Parc Tecnològic del Camp continua agafant embranzida.

El Centre de Lectura segueix, Reus segueix

2010-10-22T14:07:00.000+02:00

Aquesta tarda hi aniré a una nova inauguración del curs al Centre de Lectura. En èpoques en què els serveis públics eren pràcticament inexistents, la societat de Reus va aprendre a espavilar-se per ella mateixa i aquesta casa es va consolidar com un referent de cultura, de fraternitat, de catalanitat, de democràcia i de ciutadania. Per mi, el Centre de Lectura te, a banda, una especial importància hi estic vinculat com soci des de fa anys i per aquest motiu, assistir a inauguracions de cursos és especial perquè és una senyal de que l’activitat iniciada el 1859 continua endavant.
Amb la consolidació de la democràcia, les administracions hem de seguir al costat d’aquestes entitats privades que durant tants anys van suplir els serveis que els ciutadans no rebien dels poders públics i de fet, fruit de la col·laboració existent entre l'Ajuntament de Reus i el Centre de Lectura, construirem un nou equipament cultural entre la plaça del Teatre i els carrers de la Racona i la Concepció. Aquest és un objectiu del Pacte de Govern d'aquest mandat que s'ha endarrerit donat l’actual crisi, però que continua vigent, tot i que els condicionaments ara són molt diferents als de l'any 2007.
Des d’aquestes línees vull agrair a tots els socis, el seu compromís amb aquesta entitat, i sumar-me al reconeixement d'una institució que és el pilar principal de la societat civil de Reus.

Reus consolida la rebaixa d'impostos

2010-10-15T10:34:00.000+02:00

El govern municipal ha elaborat una proposta d’ordenances fiscals per al 2011 que suposa la consolidació de la rebaixa fiscal a Reus. En aquesta ocasió planteja mantenir tots els impostos municipals en els mateixos nivells d’enguany, i s’estén aquest mateix tractament a les taxes. Atesa la no aplicació de l’increment de l’IPC interanual, que a l'agost ja era d’un 1,8%, a la pràctica podem parlar de rebaixa d’impostos més que no pas de congelació.
Serà el segon any consecutiu de rebaixa fiscal per afrontar la crisi, perquè l’any passat ja vàrem decidir congelar la majoria d’impostos municipals de Reus. A l’inici del mandat municipal 2007-2011, quan encara no sabíem que ens cauria a sobre una crisi econòmica tan profunda, ja vam anunciar el compromís de no incrementar la imposició local per damunt de l’IPC, com ja havíem fet en el mandat anterior. El govern que presideixo haurà demostrat així el seu caràcter progressista, en limitar a termes raonables la pressió fiscal sobre la ciutadania durant vuit anys consecutius.
Les novetats de la rebaixa fiscal del 2011 seran l’establiment d’una bonificació per als ciutadans que domiciliïn el pagament de l’IBI, i les bonificacions del 95% per als immobles universitaris i del 50% per als immobles d’institucions públiques dedicades a la investigació, dos objectius clars per a l’impuls del Tecnoparc. D’altra banda, s’eliminen les taxes anteriors sobre l’ús de les instal•lacions de les escoles públiques.
Cal recordar que l’IBI és l’únic impost municipal aplicable a la majoria de ciutadans, en afectar la titularitat de tots els immobles, i que continuen vigents les subvencions del 50 i del 25% de la seva quota per als menors de 30 i 35 anys, respectivament. Una mesura social que cal sumar a les subvencions per a la taxa de guals en els casos de persones grans o amb algun grau de discapacitat, i als ajuts per pagar l’aigua i el rebut de la brossa a persones amb escassos recursos, que van sumar un total de 1.005 en l’exercici 2009.
Davant aquestes propostes, ens trobem que l’oposició principal, a falta de propostes fiscals veritablement alternatives, recupera la lletania que Reus és una ciutat cara. Ja hem fet un pas endavant, perquè fins fa poc deien que era la més cara d’Espanya. O potser era del Món? Una llegenda urbana que fan córrer de manera més descarada que la falsa subvenció municipal als cotxets infantils de famílies estrangeres.
Igual que el preu dels pàrquings municipals és clarament més barat que el d’altres ciutats similars, com qualsevol conductor sap perfectament, Reus no és de les ciutats que apliquen el tipus més alt de l'IBI. El tipus d'aquest impost està un 30’5% per sota del màxim permès i el valor cadastral és molt menor que el d'altres municipis de l'entorn perquè és anterior al boom immobiliari.
Aquesta política impositiva representa un esforç per l'Ajuntament, que també està patint la crisi i la davallada d'ingressos i que, malgrat això, continua apostant per generar activitat i llocs de treball i per garantir-ne en el futur.

Parlant amb els veïns del barri Immaculada i Sol i Vista

2010-10-14T14:32:00.003+02:00

Aquest matí s’ha celebrat a l’Ajuntament la constitució del Comitè d'avaluació i seguiment del Pla Integral d'intervenció a l'eix dels barris Immaculada i Sol i Vista . Això que sembla pel nom una cosa tan complexa, no és res més que seure en la mateixa taula a tots els agents que tindran a veure amb la reforma de la Llei de Barris que s’efectuarà als barris Immaculada i Sol i Vista, tan els diferents departaments de la Generalitat i l’Ajuntament que hi intervindran com, evidentment, les associacions i entitats de veïns de les zones afectades.
El pla d'intervenció integral, subvencionat per la Generalitat a través dels ajuts de la Llei de Barris, recull 35 actuacions i té un pressupost total de 12,38 milions d'euros que serviran per, entre altres coses, millorar l'espai públic i fer més espais verds, rehabilitar i fer nous equipaments per a ús col·lectiu, programes de millores socials i econòmiques o eliminar les barreres arquitectòniques.
Normalment, aquestes reformes tan exhaustives acostumen a inquietar els veïns, les obres i els projectes s’anuncien però després hi ha espais de temps bastant llargs sense que l’Administració es posi en contacte amb ells. No és una falta de diàleg, ni desídia, ni que ens haguem oblidat d’ells. La burocràcia té aquestes coses, s’han de fer papers i més papers, tràmits i més tràmits per tirar qualsevol qüestió endavant. No és una queixa, de fet aquesta burocràcia és el garant de que les administracions públiques facin les coses d’acord amb la llei, però el cert és que pot donar la sensació de manca d’eficàcia.
També per aquest motiu es constitueix aquest comitè d’avaluació, per subministrar informació de totes les parts implicades de l’estat de la qüestió.
La reforma de l’eix dels barris Immaculada i Sol i Vista durarà uns quants anys, haurem de seguir els procediments i els resultats arribaran, com ara ja es veuen els del barri del Carme. En el camí, parlarem amb els veïns, com hem fet sempre.

La tradició i la innovació es donen la mà a l'Expro/Reus

2010-10-13T22:28:00.005+02:00

Avui la Fira multisectorial del consum de Reus ha acollit la tradicional Jornada de les comarques que, com ve sent habitual va tractar les darreres propostes turístiques que des de les nostres conrades s’han posat en marxa. La trajectòria d’ExproReus ha estat sempre lligada a la projecció de la ciutat de Reus i a la del conjunt de pobles i comarques del nostre àmbit territorial. Ha estat aquest l’eix que ha vertebrat, edició rere edició, un seguit de relacions i de complicitats que han permès fer d'aquesta Fira Catalana del Consumidor un certamen obert i arrelat al nostre territori.
Tant la conferència inaugural com les diverses experiències de cooperació territorial en l'àmbit de la promoció turística que s'han explicat en aquesta Jornada de Turisme, ens indiquen que estem en el bon camí. Evidencien que la tasca conjunta que des del territori estem duent a terme ens permet posicionar-nos d'una manera ferma en un context general de globalització, ja que la col·laboració mútua ens enforteix.
L’edició d’Expro/Reus d’aquest any és especial per molts motius, es compleixen 40 anys d’aquest certamen, el de més projecció de la nostra Fira, però és que a banda, l’edició d’enguany serà l’última que es celebrin en les instal·lacions provisionals de l’Avinguda del Comerç. El dia 28 d'octubre s'inaugura oficialment el nou edifici aixecat al Tecnoparc amb l'edició de la Borsa Europea del Cereal. La Fira de Reus es traslladarà a les noves instal·lacions durant el primer trimestre de 2011 i la propera edició d'ExproReus ja es farà en aquest nou Centre de Fires i Convencions.
La innovació és necessària per assegurar la progressió de la ciutat, però igualment és imprescindible treballar sense deixar de banda el territori perquè el treball conjunt ens enforteix.

Primeres activitats al nou Hospital

2010-10-09T12:49:00.003+02:00

Després de les jornades de portes obertes del passat cap de setmana, el nou Hospital ha entrat en funcionament efectiu el dilluns 4 d’octubre, amb la primera fase de consultes externes. Entre els visitants ocasionals i els primers pacients atesos, el nou equipament ha rebut aquests dies al voltant de 7.000 persones que han pogut conèixer de primera mà les prestacions que té l’edifici. L’absència d’incidències remarcables ens anima a seguir amb el procés de trasllat progressiu fins al mes de desembre. Ja he dit que ara l’objectiu i el repte seran garantir la millor atenció als usuaris, gràciesa la dedicació d’uns professionals que estan demostrant en les primeres jornades de treball la seva dedicació, competència i voluntat de servei. Ahir, l’auditori del nou Hospital va acollir la reunió del Comitè de Direcció del Catsalut, que agrupa els directius centrals i territorials de l’ens gestor del Departament de Salut de la Generalitat. Aquesta primera activitat ens ha permès estrenar la nova sala ciutadana, en una sessió de treball centrada en l’exposició sobre la planificació i funcionament previstos per al nou equipament i sobre el seu enquadrament en el marc del Tecnoparc. Els assistents forans ens van felicitar per l’ímpetu que està demostrant Reus en aquests projectes, que ens situen en la xarxa de ciutats de Catalunya i que són i seran vitals per al desenvolupament social i econòmic de Reus.

El Reus que farem entre tots

2010-10-07T12:27:00.001+02:00

Aquesta setmana s’ha celebrat el primer dels tallers oberts a tota la ciutadania dins el procés participatiu del Reus Demà. Aquestes jornades de treball pretenen construir entre tots una fotografia de la ciutat que volem pel nostre futur, un guió de les infraestructures que necessitarem, dels equipaments que ens faran falta, del disseny de la mobilitat del futur per tal de tenir un Reus més sostenible i còmode per circular. En definitiva, un esborrany fet entre quants més millor de com serà la nostra ciutat en uns anys.
Fruit d’un procés participatiu com el que ara es posa en marxa, ha nascut al cap del temps el nou hospital, les zones d’expansió urbanística o el mateix Gaudí Centre que ahir es demostrava gràcies a un estudi de la Universitat Rovira i Virgili la seva capacitat de dinamització de l'economia local, amb un impacte anual en els negocis privats (botigues, bars i restaurants) xifrat en 4,3 milions d'euros.
Qui ens acusa de estar desgastats s’equivoca del tot, els Socialistes tenim projectes per aquesta ciutat i a més, els defensem buscant consensos amb tots els ciutadans que així ho vulguin.

El dia de la Guàrdia Urbana

2010-10-01T22:11:00.003+02:00

Avui, dia de Sant Miquel, és un dia especial per la Guàrdia Urbana. Sens dubte la feina dels agents dels cossos de seguretat acostuma a ser poc reconeguda i un dia com el d’avui serveix per posar en valor una tasca que en els darrers anys, especialment amb l’arribada dels Mossos d’Esquadra, ha anat derivant cap a la conciliació i la mediació.
Sí, també posen multes i tan de bo no ho haguessin de fer, però garantir el compliment de les ordenances i els drets col·lectius passa inevitablement per aquí.
La feina de la Guàrdia Urbana, però, va molt més enllà. La comissaria de Reus ha estat el centre de formació de més d'una trentena d'agents de policia local i d'altres cossos de seguretat de tota la demarcació, per aprofundir en els coneixements i tècniques necessàries per desenvolupar les seves funcions policials en l'àmbit de la seguretat ciutadana.
El proper mes de novembre farà dos anys del desplegament dels Mossos d’Esquadra a la nostra ciutat i podem constatar que la bona col·laboració existent entre aquest cos policial i la Guàrdia Urbana ha contribuït a la millora de la seguretat a la nostra ciutat. Bona prova d'això la investigació conjunta entre la Guàrdia Urbana de Reus i el Cos dels Mossos d’Esquadra en la lluita contra el tràfic de drogues.
Tant els agents de la Guàrdia Urbana com els de la resta de cossos de seguretat, són els responsables de garantir la seguretat pública i la convivència a la nostra ciutat, i des d’aquestes línies vull animar-los a continuar cada dia la seva tasca amb rigor i responsabilitat.

Jardins de Reus, cada vegada millor

2010-09-30T13:25:00.003+02:00

Aquest matí he anat a l'avinguda Marià Fortuny, allí s'inaugurava una de les poques zones que encara no estava rehabilitada d'aquesta nova via urbana. Amb un supermercat nou i una zona verda de 9.000 metres quadrats aquest indret de la ciutat llueix cada vegada millor.

Ara fa cinc anys, l'Ajuntament va començar a treballar per remodelar aquesta ronda de Reus que havia estat molt deixada degut a que la propietat de la carretera no era municipal. Amb el govern socialista de l'Estat es va aconseguir que es traspassessin les competències sobre la mateixa i va ser en aquell moment quan vam poder executar una de les obres de reforma més espectaculars que ha viscut la nostra ciutat: la de l'avinguda Maria Fortuny.

Aquesta feina que va seguir amb la construcció del nou edifici de la Guàrdia Urbana ha anat, mica en mica, arrodonint-se amb la creació de molts habitatges i serveis públics, com ara el nou col·legi del Pi del Burgar.

La Sara, veïna del barri Horts de Miró, em recordava aquest matí els canvis tan importants que ha viscut tot aquesta zona de Reus.Ara Reus, i les urbanitzacions de Jardins de Reus, disposen d'un nou pulmó verd i més equipaments públics. Seguim treballant per la ciutat.

Fer realitat el nou hospital

2010-09-24T20:58:00.005+02:00

Després de la inauguració oficial, a càrrec del President de la Generalitat, els propers mesos es produirà la progressiva posada en funcionament del nou Hospital Universitari de Sant Joan. És una fita històrica, perquè la seva construcció ha comportat la major inversió de tots els temps a Reus. Les xifres i la presència física del nou Hospital impressionen. Però el més important serà la millora dels serveis de salut que rebrà la ciutadania, amb la major qualitat assistencial dels nous equipaments i tecnologia disponibles.

Des del punt de vista de ciutat, els barris de Mas Pellicer, Sant Josep Obrer i Mas Abelló adquireixen una nova centralitat, reforçada per l’ampliació del Campus Bellissens de la URV. A més, el nou Hospital serà un gran motor d’activitat en el marc del Tecnoparc, que farà créixer Reus cap al centre de la segona àrea metropolitana de Catalunya.

Cal agrair el suport de la Generalitat, especialment al Departament de Salut i al Catsalut, en el finançament de la inversió. Reconèixer el paper dels òrgans de govern de l’Ajuntament de Reus, de l’Hospital, del Grup SAGESSA i d’INNOVA, on hem assolit consensos en aquest gran projecte de ciutat. La bona feina dels arquitectes i de la constructora, que ha dedicat molts recursos perquè tot anés dins dels terminis previstos. I també cal destacar la dedicació dels directius, tècnics i personal de l’Hospital i de tot el Grup Ajuntament de Reus, que porten anys treballant per arribar a aquest moment tan esperat. Ara més que mai, cal reconèixer la bona tasca dels treballadors públics per bastir realitats i proveir serveis que són essencials per al conjunt de la societat.

Avui ha estat el dia de la inauguració i moltíssims reusencs han volgut apropar-se a aquest fantàstic edifici. Esperem que els serveis de qualitat puguin tornar la il·lusió mostrada avui.

Les Coris arriben a l'Ajuntament

2010-09-23T21:52:00.003+02:00

El programa de festes de Misericòrdia guarda cada any un d’aquells moments especials: La recepció del Grup Cultural de Misericòrdies a l’Ajuntament. Una estona molt agradable per seguir retent homenatge a la nostra patrona.

Una ciutat plena de grans persones

2010-09-20T10:57:00.000+02:00

Immersos com estem en la programació festiva de Misericòrdia no vull començar la setmana sense fer en aquest bloc una referència especial a l'acte que vam viure divendres passat al Saló de plens municipal. Cada any, la ciutat decideix homenatjar diferents personalitats o entitats de la societat civil, tan rica a Reus, per reconèixer la seva feina. No vull deixar-me cap, així que faré l'enumeració: El Grup Filatèlic i del Col•leccionisme de Reus, la Federació d'Associacions Reusenques de Carnaval, la Parròquia de Sant Bernat Calbó, el Festival de Santa Cecília i la Tuna de La Salle de Reus, l'Escola Teresa Miquel i Pàmies, l'Escola de Dansa M.Carmen Fraga, l'Associació de Veïns L'Harmonia del Carme i al veí del barri Gaudí, el senyor Pere Duch. Totes aquestes distincions són importants, totes aquestes entitats i persones han fet esforços per millorar d'alguna manera el seu àmbit. Amb tot, permeti'm que destaqui dues persones concretes: La Carme Alomà, del barri del Carme, i el Pere Duch, del barri Gaudí. Desinteressadament, o millor dit amb l'únic interès de que els seus veïns i ells mateixos s'estimin més el lloc on viuen, tots dos han estat fonamentals en dos processos de millorar urbana i social claus en els darrers anys a la ciutat. Al barri Gaudí, restaurar els blocs Bofill hauria estat molt més difícil, del que ja ho va ser, sense l'amic Pere Duch. Amb senzillesa va recollir la seva distinció, però amb tot l'orgull en la cara de les seves dues filles petites i de la seva dona. De la mateixa manera, la Carme Alomà és vital per al procés de reforma integral de la Llei de barris al Carme. Inseparable del seu home Joan, es preocupa pel desenvolupament de les obres, de les accions socials i per les necessitats de tots els seus veïns.
Reus està ple de persones que lluiten perquè d'una forma o altra la nostra ciutat millori. Ahir, sense anar més lluny, el Santuari de Misericòrdia va viure una nova edició de l'Aplec Baix Camp. Són dècades de constància sardanística. I és què també ballant es pot millorar Reus, defensar la seva identitat i contribuir a la integració dels nouvinguts.

Una Diada Nacional per refermar-se en les pròpies creences

2010-09-11T19:00:00.003+02:00

El PSC ha tornat ha participar aquest matí en la celebració de la Diada Nacional de Catalunya a Reus. Nombrosos militants han volgut formar part d’aquest dia tan significatiu pel país, de la mateixa manera que després s’han apropat fins a la plaça Salvador Allende per acompanyar als companys xilens. Tots plegats hem recordat la figura política d’Allende i la importància de defensar les nostres idees més enllà de que les circumstàncies siguin o no favorables. En una hora, el company Isidre Molas, president del PSC i vicepresident del Senat pronunciarà un discurs en el marc del Saló de Plens de l’Ajuntament de Reus. Segur que també fa una crida a mantenir-se ferm especialment en aquestes èpoques difícils.

Un reconeixement a la feina feta

2010-09-10T13:27:00.001+02:00

Avui s’ha celebrat la inauguració del curs escolar a tot Catalunya i en un clar reconeixement a la feina que s’està duent a terme a Reus, el Departament d’Educació de la Generalitat ha volgut que aquest acte es fes a Reus. Amb el Conseller d’Educació, l’Ernest Maragall hem recorregut les tres escoles que han obert les seves portes aquesta setmana: La Vitxeta, El Pi del Burgar i el Sant Bernat Calbó. Tres nous edificis que milloraran l’estància dels més petits i que contribuiran a la magnífica tasca que realitzen els docents a la nostra ciutat.
Reus va un pas per endavant, també en matèria d’Ensenyament.

L'inici del curs

2010-09-07T12:42:00.002+02:00

Mica en mica tornem a la normalitat, les escoles tornen a obrir les seves portes i la setmana que ve ho faran les escoles bressol municipals. L’inici del nou curs escolar d’enguany és molt especial per Reus, tant és així que divendres, l’acte oficial que cada any presideix el conseller d’Educació tindrà lloc a la nostra ciutat. Serà així perquè aquest mes de setembre hi haurà tres comunitats educatives que estrenaran col·legi: Alumnes,professors i famílies recorreran per primera vegada el passadissos dels nous edificis de les escoles Sant Bernat Calbó, La Vitxeta i el Pi del Burgar.

Però la tornada a classe també comportarà sorpreses per altres famílies. Al Ceip Rubió i Horts s’han canviat les xarxes elèctriques i de gas i s'ha millorat la cuina. Les famílies i professors dels col·legis General Prim i Marià Fortuny seran, potser, les que més notin les diferències. Allí les reformes han estat molt grans.

El cert, és que l’Educació a Reus millora cada any, en infraestructures però també en serveis. I a més ho fa pensant en l’Educació com a un procés que s’allarga durant tota la vida. El Mas Carandell, tant important pel que a Formació continuada en temps de crisi es refereix, també ha viscut una gran millora amb el nou aulari. O la construcció de la nova biblioteca al Mas Iglesias. La biblioteca Pere Anguera. Aquest cap de setmana durant les festes de barri del Mas Iglesias parlava amb els veïns de les infraestructures educatives i esportives que està adquirint la zona i es mostraven contents.

A prop d’allí, en l’antic parvulari del CEIP Sant Bernat Calbó aquest curs començaran les obres d’adequació d’una nova llar d’infants, La Sajolida, que amb un cost de 1.232.700 €, suposarà incrementar l'oferta municipal en 106 noves places.

No em vull allargar més, aquest blog ha de estar per les petites reflexions. Bon inici de curs a tothom.

Reus inverteix en educació

2010-09-02T10:32:00.002+02:00

Reus inverteix en educació, innova i millora les instal·lacions. Tot això ho fem per voluntat i principis, i d'alguna manera és això el que s'ha valorat per la Generalitat que aquesta setmana ha aprovat destinar uns 12 milions d'euros més en Reus per a la construcció de dos centres educatius: L'institut escola Els Ganxets, a la carretera de Castellvell, i el Reus 21.
Aquest estiu, aprofitant l’aturada de les vacances, l’Ajuntament de Reus ha estat realitzant obres de millora de diverses escoles públiques per un import superior a 1‘8 milions d’euros. Estem exercint amb plenitud la competència que tenim en el seu manteniment, alhora que assolim els objectius marcats al principi del mandat en el Pla d’Acció Municipal (PAM) 2008-2011.
Les intervencions més aprofundides s’estan portant a terme amb la subvenció del Fons Estatal per a l’Ocupació i la Sostenibilitat Local, que el Govern d’Espanya va convocar per a finançar obres municipals en l’exercici 2010. És el cas de les escoles Marià Fortuny i General Prim, que ja porten molts anys en servei, amb la reforma de les tanques exteriors dels edificis, de les seves façanes, la renovació de les respectives instal·lacions elètriques, supressió de barreres arquitectòniques, reordenació de diversos espais, etc.
D’altra banda, amb els recursos del PAM s’han realitzat diverses actuacions a les escoles Eduard Toda, Cèlia Artiga i Joan Rebull, i a les escoles bressol El Margalló i Montsant. Es tracta de seguir amb el programa municipal de reforma de tots els centres educatius públics de Reus, que anteriorment ja ens ha permès realitzar millores tan importants com són els nous poliesportius lleugers de les escoles Ciutat de Reus i Alberich i Casas.
Des del govern municipal tenim la convicció que invertir en educació és invertir en el futur dels nostres fills i, en darrera instància, en una societat millor. Per això fem el possible, des de la nostra limitada capacitat, perquè les actuacions es notin especialment en els equipaments educatius que són de la nostra titularitat, els quals mereixen disposar de les millors prestacions possibles.
Vull remarcar, a més, que les intervencions han estat dutes a terme per l’empresa municipal Innova, la millor eina de què disposem per tirar endavant les obres i inversions locals. Quan des d’àmbits polítics es critica Innova, parlant d’una injustificada opacitat i falta de transparència, en el fons s’està criticant el sistema que a Reus ens permet construir i renovar equipaments públics amb una celeritat i capacitat de gestió que no tenen altres ciutats.
També vull destacar que l’inici del curs escolar 2010-2011 serà molt especial a Reus, ja que posarem en funcionament les noves instal·lacions de tres escoles públiques: Sant Bernat Calbó, La Vitxeta i el Pi del Burgar. Aquest darrer serà, a més, el primer Institut-Escola de la ciutat, preparat per acollir alumnes des de 3 fins a 16 anys.
El dia 10 de setembre, el Conseller d’Educació Ernest Maragall serà a Reus per inaugurar el nou curs escolar i les 3 noves escoles. Un fet inèdit a la nostra ciutat des de que la Generalitat provisional va assumir les competències educatives, i que demostra que la cooperació institucional és la millor fórmula per a l’aplicació efectiva de les polítiques socials.

Cap de setmana al Mas Pellicer

2010-08-30T09:48:00.002+02:00

Aquest cap de setmana han estat les festes del barri Mas Pellicer. Tot i que aquest barri està especialment tocat per la crisi econòmica, els veïns van reconèixer l’esforç que està fent l’Ajuntament per tal de millorar la qualitat de vida al barri. La construcció de l’hospital i el desenvolupament del Parc Tecnològic, al costat mateix del Mas Pellicer, contribuirà a la inclusió d’aquesta zona de Reus i la remodelació de la seva fisonomia.

El tramcamp metropolità

2010-08-08T22:42:00.000+02:00

Qualsevol observador equànim pot reconèixer l’important esforç que ha realitzat la Generalitat, els darrers set anys, per dotar Catalunya dels instruments de planificació que precisava a diferents nivells. Era un repte i un deure, ja que calia compensar el desinterès governamental en aquesta matèria durant les dues dècades precedents.

Fruit d’aquest treball, el Pla d’infraestructures del transport de Catalunya de 2006 ja va proposar la creació d’un sistema tramviari destinat a connectar la conurbació central del Camp de Tarragona. Aquesta idea evoluciona en el Pacte Nacional per a les Infraestructures, signat el 2009, on ja es preveu implantar un tramvia en el corredor Cambrils-Salou-Vila-seca que enllaci amb la xarxa urbana Reus-Tarragona i amb el nus intermodal de l’Aeroport.

El Pla Territorial Parcial, aprovat definitivament el passat hivern, ja va fer la indicació que el Departament de Política Territorial havia de tirar endavant l’estudi informatiu del projecte, i el Pla Director Urbanístic del nostre àmbit central, que està ultimant el seu procés de tramitació, fa una primera aproximació al mateix, però sense abordar el detall dels respectius traçats urbans.

Amb aquests antecedents, la darrera setmana de juliol es presentava l’estudi informatiu del Tramcamp, actualment en fase d’informació pública. El projecte defineix l’esquema tramviari per al nucli central del territori, comprès en el triangle conformat per Tarragona, Reus i Cambrils. Un espai que actualment suma 330.000 habitants, amb la previsió d’assolir el mig milió el 2026, i amb una forta atracció de residents estacionals durant l’estiu.

Les xifres actuals de mobilitat en l’esmentat triangle són prou indicatives, ja que es calcula que acull més de 316.000 viatges diaris motoritzats, dels quals només un 18% es realitzen en transport públic. La creació del sistema tarifari integrat, l’octubre de 2008, era un pas imprescindible, però encara resulta insuficient per desincentivar amb més força l’ús del vehicle privat.

El futur Tramcamp discorrerà en bona part per la línia de tren de la costa, i per uns ramals nous que el portaran fins a l’Estació Central que es construeix al costat de l’Aeroport i fins als centres urbans de Tarragona i Reus. En la nostra ciutat s’ha definit un eix de circulació que anirà des de Bellissens fins al Barri Gaudí, amb diverses parades urbanes i de connexió amb les actuals estacions d’autobusos i de trens.

Celebro que l’estudi presentat oficialitzi una idea que va sortir dels serveis tècnics municipals de Reus el 1995, on també va néixer el mateix nom Tramcamp. Alguns van ridiculitzar fa 15 anys un projecte que l’actual Generalitat ha sabut concretar. Per això seguirem treballant per tenir, el més aviat possible, el tramvia que vertebrarà millor la nostra realitat metropolitana, equiparant-nos a la de Barcelona i donant servei a milers de ciutadans en els seus desplaçaments quotidians.

El nou model dels CAPI a Reus

2010-08-03T10:13:00.002+02:00

Reus té un model d’atenció sanitària i social diferenciat, l’origen del qual és l’existència de l’Hospital Universitari de Sant Joan, de titularitat municipal però concertat amb la Generalitat. Fa uns vint anys, aquest fet va afavorir la creació del Grup SAGESSA, que actualment gestiona bona part de la sanitat pública de la Catalunya meridional.

El maig de 2005 la Consellera de Salut Marina Geli va signar amb l’Ajuntament de Reus el Pacte de Ciutat en matèria sanitària, el document que ha sustentat el projecte del nou Hospital i el dibuix del nou mapa sòciosanitari de Reus.

La sortida de l’Hospital del centre urbà ens obligava a replantejar el rol dels equipaments primaris de l’Institut Català de la Salut (ICS). Per aquest motiu es va definir un nou sistema basat en la creació dels Centres d’Atenció Personal Integral (CAPI), que havien de sumar en un mateix espai físic els serveis dels actuals Centres d’Assistència Primària (CAP), l’oferta de centre de dia i residència assistida per a gent gran, i els serveis socials municipals, encarregats del treball social, l’atenció domiciliària i la tramitació d’ajuts.

Aquesta feina d’acord institucional, reflexió i incorporació dels projectes dels CAPI al Pla d’Acció Municipal 2008-2011 ha estat providencial. Quan al final de 2008 es va anunciar la convocatòria del Fons Estatal d’Inversió Local, destinat a finançar íntegrament equipaments i obres municipals, a Reus ja podíem presentar la construcció del primer CAPI a la subvenció estatal.

D’aquesta manera ha estat possible la inauguració aquest estiu del CAPI Marià Fortuny, resultant d’edificar un annex al CAP del carrer Astorga, mitjançant una innovadora tècnica constructiva en mòduls, que ha permès guanyar un lluminós i còmode espai destinat a allotjar 64 places de residència assistida i 25 de centre de dia. Precisament, en la inauguració celebrada el passat 23 de juliol vàrem aprofitar per signar amb la Conselleria d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat la concertació d’aquestes places, malgrat que el nou equipament serà gestionat íntegrament pel Grup SAGESSA.

La convocatòria del nou Fons Estatal per al 2010 ens ha permès incorporar el projecte del segon CAPI que ja s’ha començat a construir a la zona d’Horts de Miró, tot just al costat del nou Arxiu Municipal i Comarcal. Un equipament especialment benvingut pels veïns de la zona, perquè els permetrà ésser atesos sense haver de desplaçar-se a l’actual CAP Llibertat, i que incorporarà 58 noves places residencials i 20 més de centre de dia.

Ambdues operacions són molt importants per millorar l’atenció sòciosanitaria dels veïns d’aquestes zones i del conjunt de Reus, gràcies a la col·laboració dels tres nivells de govern. Una satisfacció per als que entenem la política com la transformació de la realitat concreta de les persones concretes, aportant solucions enlloc de crear problemes.

Bones vacances

2010-07-30T12:40:00.000+02:00

Acaba la setmana amb molt bones notícies, ahir es va presentar el projecte del tren lleuger, el conegut Tramcamp, que haurà d’enllaçar Reus a les poblacions de Cambrils, Vila-seca i Tarragona. Ha estat una aposta que sempre he defensat i cada cop sembla estar més propera. El que ja és una realitat és el conveni per soterrar les línies d’alta tensió de la urbanització El Pinar. Dimecres signava amb l’Ajuntament de Castellvell el conveni que permetrà acabar amb una reclamació històrica i a l’hora millorar l’avinguda de Les Torres en la zona alta de la ciutat.
Petits avenços però que sense aturar-se marquen un ritme constant cap a la millora de la ciutat. Ara arriba el descans estiuenc amb les vista posada en el mes de setembre i el curs polític que començarà, intens i interessant com poques vegades.

La tranparència municipal de Reus

2010-07-26T10:07:00.000+02:00

El 20 de juliol es va fer públic l’Índex de Transparència dels Ajuntaments corresponent al 2010, en el qual l’Ajuntament de Reus ha estat valorat amb una nota d’excel·lent, amb 90 punts sobre un total de 100 possibles. Això ens col·loca entre els 21 municipis de tot l’Estat millor puntuats per la informació pública que ofereixen, sobre les 110 ciutats de més població, en camps com la contractació de serveis, l’urbanisme o l’econòmicofinancer, apartat on hem obtingut 100 punts sobre 100.
Aquest índex anual l’elabora l’organització independent Transparencia Internacional-España, amb la finalitat de promoure l’oferiment de més informació a la ciutadania per part dels governs municipals. En aquest sentit es valora especialment les facilitats que donen suports com els butlletins municipals o els llocs web institucionals.
En el cas de Reus, la nostra millora en el rànquing estatal s’ha degut a l’esforç d’anar penjant noves informacions al web municipal. Per ser realistes, hem de dir que moltes d’aquestes dades no són consultades pel ciutadà del carrer, sinó que la seva anàlisi es limita a cercles restringits de naturalesa política, professional o periodística.
Però és ben cert que en altres ocasions, quan la informació disponible no era tan àmplia com l’actual, ens trobàvem amb preguntes i afirmacions de l’oposició municipal, que malintencionadament intentava parlar d’opacitat. Potser aquesta actitud tenia una lògica política, però no estaria de massa que també es reconegués quan hi ha canvis positius i d’aquesta manera el nom de Reus surt prestigiat en la seva projecció exterior.
Quelcom similar ens ha passat amb Innova, un ens instrumental del qual abans només prioritzàvem la seva capacitat per tirar endavant inversions i obres, amb una potència que va originar crítiques polítiques no fonamentades. Precisament, ara estem en el procés de transformació d’aquest ens en una societat anònima, amb la finalitat d’incorporar la propera tardor nous consellers independents provinents de la societat civil, que actuaran com a mecanisme de reforçament del control i la participació en les empreses municipals.
També ens va passar amb la millora de la relació institucional amb el Síndic de Greuges de Catalunya, destacada pel mateix Síndic davant el Parlament, que va passar més desapercebuda que quan havien existit entrebancs per unes poques queixes referides a fets locals anecdòtics.
Des del govern de Reus estem treballant com mai per posar en marxa nous equipaments i serveis municipals. Aquest estiu estem tenint una bona mostra d’aquesta capacitat de transformació urbana i de generació de feina des del sector públic. I tota aquesta tasca, a més, la tirem endavant amb una transparència i una gestió que és reconeguda i valorada molt positivament.

Un estiu a ple ritme

2010-07-24T09:38:00.005+02:00

He de reconèixer que hi ha dies que quan mires enrere i l’agenda que queda per davant fins i tot tinc sensació de vertigen. La intensitat de les últimes setmanes, a banda de l’orgull per la feina ben feta, m’està provocant una cosa semblant a l’acceleració o la pujada d’adrenalina. Si dimecres posàvem la primera pedra del futur CAPI del barri Horts de Miró, dijous inauguràvem el nou edifici d’emergències 112. Es tracta de l’únic que hi ha a Catalunya d’aquestes característiques i com va dir el president Montilla, que va acudir a la posada en marxa de l’equipament, servirà ni més ni menys que per salvar vides.
Dijous també vam acompanyar els directius del laboratori farmacèutic mexicà Silanes en la seva visita a Tecnoparc. Aquesta multinacional serà la primera en instal·lar-se al nou edifici del CEPID i van voler visitar la que serà la seva nova seu en les seves operacions per Europa. La magnitud que ja té, abans de ser inaugurat fins i tot, aquest edifici i tot el Tecnoparc servirà no només com a pol d’atracció d’empreses a casa nostra, també com a motor econòmic i social per tot Reus. Després de les pedres arriben les persones i la visita d'aquesta setmana des de Mèxic ho evidencia.
Ahir, després d’un ple on l’oposició local es preocupa del cost que tindrà la llum i la neteja del nou hospital en comptes de la qualitat del servei que podrem donar als ciutadans amb aquestes noves instal·lacions, hem inaugurat un nou equipament: El Centre d’Atenció Personal Integral del barri Fortuny. Un espai on els habitants de Reus podran rebre assistència sanitària i social. Un espai on hi haurà places de residència per la gent gran i un centre de dia per atendre les persones amb dependència de la zona. El ritme vertiginós de les últimes setmanes no m’acovardeix, tot el contrari, em dona energies per afrontar els grans reptes que ens queden per davant. Només vull que els ciutadans de Reus es sentin tan orgullosos com ho estic jo de viure en una ciutat que només pensa en millorar. De vegades no expliquem bé la feina de govern, avui hi serem a la plaça Prim per intercanviar impressions amb els ciutadans, hi estas convidat!

Complim promeses

2010-07-21T22:05:00.004+02:00

Avui, el barri Horts de Miró ha viscut un gran dia. Hem posat la primera pedra del que serà el segon Centre d’Atenció Personal Integral de Reus, un equipament que al marge d’acollir l’assistència sanitària per tots els ciutadans dels districte, albergarà també Serveis Socials i sociosanitaris. Això serà possible gràcies a les places de residència i centre de dia que tindrà l’edifici i que estan pensades per arrodonir l’atenció personal de la gent del barri.
Amb la construcció d’aquest edifici complim una promesa feta per mi mateix a la gent de barri. Volien i de fet, necessitaven, un CAP. Amb aquest equipament anem un pas més enllà i dotem a la zona d’un complex destinat a les persones. El senyor Castillejos, de l’Associació de Veïns ha volgut llençar sorra sobre aquesta primera pedra que es convertirà en un edifici en marxa en pocs mesos.
La mateixa rapidesa en la construcció s’ha demostrat en el barri Fortuny. Aquest divendres inaugurarem el primer CAPI de Reus, un equipament com el que ara comencem a aixecar a Horts de Miró. Reus creix i ho fa amb serveis que miren d’anar un pas per endavant.

Suport als treballadors de Jaldo

2010-07-19T09:05:00.001+02:00

No tenia intenció d’explicar aquesta qüestió en aquest fòrum, però després de assistir-hi a diverses festes de barri aquest cap de setmana ha estat molta la gent que m’ha preguntat i s’ha interessat per la situació en que queden els treballadors de l’empresa Jaldo de la ciutat. En principi, l’Ajuntament poc pot fer en les qüestions que afecten a les empreses privades de la nostra ciutat. Però en aquest cas concret, el cert és que una gestió encapçalada per mi mateix podia donar un cert alleugeriment a la complicada situació que estan vivint moltes d’aquestes famílies.
L’Ajuntament ha decidit avançar part dels pagaments d’obres que té contractades amb aquesta empresa per tal que pugui fer front a les nòmines endarrerides dels seus treballadors. En situacions econòmiques difícils com la que estem vivint tots plegats, les Administracions tenen l’obligació de ser sensibles i si un gest en aquest sentit pot millorar la vida d’alguns ciutadans seria incomprensible no fer-ho.
Vull aprofitar per dir públicament que em sento orgullós de l’interès que ciutadans anònims d’aquesta ciutat han mostrat pel conflicte d’aquests treballadors. La consciència de classe no ha desaparegut.

Activitats al nou Llevant

2010-07-16T10:51:00.003+02:00

Ahir vaig compartir algunes de les primeres activitats organitzades al nou Centre Cívic Llevant, l’equipament ubicat al Mas dels Canonges que vam inaugurar dissabte passat i que donarà nova vida al Barri Horts de Miró. Vaig estar amb un grup de joves estudiants de l’IES Baix Camp que estan celebrant una sèrie de tallers itinerants en el marc del programa “Enganxa’t al civisme”, i que en aquesta ocasió van col·laborar en les magnífiques instal·lacions del nou equipament amb l’Associació de Desenvolupament i Integració Boliviana per fer un taller de cuina i menjar típic d’aquest país sudamericà. Realment, feia goig veure nois i noies disposats a trencar els tòpics actuals sobre el desinterès de la joventut, i també comprovar que persones vingudes d’altres països ens enriqueixen amb l’aportació de les seves tradicions culturals.
També vaig estar fent tertúlia amb el grup de dibuix i pintura residenciat en aquest centre cívic, on tenen una exposició dels seus treballs, i que ara celebren poder desenvolupar les seves activitats amb major comoditat en el nou edifici. Vam estar parlant de l’actualitat local, comentant els efectes de la crisi a casa nostra, però també explicant l’impacte positiu que tindran els nous equipaments públics que estem desenvolupant a Reus, amb molt d’interès per part seva de conèixer com s’articularà el nou Hospital amb el mapa sòciosanitari de la ciutat.
Reus té la sort de disposar d’un teixit associatiu ample, divers i ben articulat, que és capaç de tirar endavant múltiples accions que generen dinàmiques comunitàries i socials molt positives. Celebro que totes aquestes persones i grups, que fan ciutat amb la seva tasca quotidiana, ara disposin d’espais i condicions més agradables per trobar-se i compartir els seus projectes.

Masos recuperats i equipaments socials

2010-07-12T10:55:00.003+02:00

El pas de la primavera a l’estiu, amb la Festa Major de Sant Pere pel mig, ens ha permès inaugurar i posar a disposició alguns equipaments públics que han resultat particularment il·lusionants, perquè venen a donar servei i a resoldre algunes peticions ciutadanes plenament justificades.

La remodelació del Mas Vilanova, com a nova seu del Centre de Normalització Lingüística, permetrà que aquest edifici noble recuperi l’ús educatiu que ja va tenir quan fou l’Escola Al·leluia. També acollirà l’Associació de Veïns d’aquesta zona residencial, donant nova vida a un indret de singular bellesa i entorn natural, que havia resultat inhòspit durant els anys que havia estat en desús.

L’ampliació del Centre Cívic Mestral, al Barri Gaudí, ens ha permès ampliar considerablement l’espai disponible, amb molta més lluminositat i accés directe des de l’Avinguda Barcelona. L’efecte dinamitzador del Pla Comunitari local ha estat molt important els darrers anys, i el veïnat ha tingut l’habilitat de generar múltiples iniciatives socials que ara tindran millor aixopluc a les noves instal·lacions. En aquest acte vàrem anunciar la concessió de la menció honorífica municipal al Sr. Pere Duch, president de la primera comunitat dels Blocs Bofill que va iniciar la rehabilitació d’aquesta part més antiga del barri.

En el cas del Casal de Joves de La Palma estem parlant d’un edifici nou, però situat en un marc històricament associat al lleure juvenil i les activitat a l’aire lliure. Per això era el lloc idoni per construir aquest equipament on els joves de Reus i comarca es podran assessorar, informar, reunir-se, organitzar activitats, i on disposaran d’uns estudis per assajos musicals, perfectament insonoritzats.

Finalment, el nou Centre Cívic Llevant, situat al Mas dels Canonges o Mas dels Torroja, representa la culminació d’una reivindicació històrica dels veïns dels Horts de Miró, una gent que ha treballat molt per la dignificació del seu entorn. Aquest barri va acollir a finals dels vuitanta el primer equipament cívic de Reus, en els baixos d’un edifici. Ara obrim les portes d’un espai molt més atractiu, de gran amplitud, on es combinen contemporaneïtat i tradició, amb espais polivalents plens de llum natural, i que respecta i recupera les parts més històriques de l’edifici, inclòs el refugi soterrat de la Guerra Civil.

El nou Mas Vilanova i els dos centres cívics han estat possibles pel finançament del Fons Estatal d’Inversió Local, mentre que el Casal de Joves ha estat objecte d’una important subvenció de la secretaria de joventut i del Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat. Són, per tant, bons exemples d’una col·laboració administrativa desconeguda en altres èpoques, que està donant i donarà nous fruits a Reus.

Com vaig dir dissabte passat, en la inauguració del nou Llevant, des de l’Administració local ens hem limitat a prioritzar aquestes inversions. Un cop oberts, ara és hora que la ciutadania faci seus els nous equipaments, facilitant la convivència i la cohesió social en unes millors condicions físiques. La inauguració de dissabte va ser un exemple de com la ciutadania esperava i, de fet va fer seu el nou centre cívic d'Horts de Miró.

Reflexions metropolitanes

2010-07-07T14:03:00.000+02:00

Ahir es va celebrar al Mas Miarnau, a l’entorn dels treballs del Pla Estratègic i Agenda 21 Reus Demà, una jornada de reflexió sobre la realitat metropolitana del Camp de Tarragona. El lletrat i professor de Dret Administratiu Josep Maria Sabaté va exposar les bases jurídiques que fixa l’Estatut per avançar en la formalització del nostre fet metropolità, una regulació plenament vigent en no haver estat alterada per la sentència dictada la setmana passada. Agustí Segarra, catedràtic d’Economia Aplicada de la URV, va donar dades molt interessants sobre la consolidació de les àrees urbanes de Reus i Tarragona, que sustenten un procés metropolità impensable fa només un quart de segle.
El geògraf Oriol Nel·lo, secretari de Planificació Territorial de la Generalitat, va explicar l’aposta de l’actual Govern per ordenar una evolució que en cas contrari podria ser totalment insostenible, amb instruments tan interessants des del punt de vista local com han estat l’aprovació enguany del Pla Territorial Parcial, la concertació de polítiques públiques de sòl mitjançant les noves àrees residencials estratègiques, o els processos de regeneració urbana que la Llei de Barris ha permès impulsar.
La següent taula rodona va estar integrada per representants de les tres entitats que ens permeten compartir serveis públics a l’àrea del Camp de Tarragona, com són el Consorci del Transport Públic, la Mancomunitat de Residus de SIRUSA, o el mateix Consorci d’Aigües de Tarragona. En aquest debat es va fer palesa la necessitat que responsables polítics i agents socioeconòmics agafem aquests bons exemples de col·laboració intermunicipal per avançar en noves línies de coordinació. Per exemple, es va destacar que la futura Estació Intermodal de l’Aeroport haurà de comptar, des del primer moment, amb unes bones connexions d’autobús amb les poblacions que nodriran de passatgers aquesta infraestructura.
En contra d’allò que algú podria pensar, aquest debat és absolutament necessari per poder construir un futur millor. Necessitem millorar el transport públic, coordinar nous serveis d’interès mutu, evitar planificacions urbanes que afavoreixin el transport privat i el col·lapse circulatori…. Si tot això no es reflexiona prèviament, podem cometre errors que hipotequin la qualitat de vida de les futures generacions. Des de Reus estem pensant col·lectivament en l’estratègia que convé a la nostra ciutat, a mitjà i llarg termini, però també volem que aquesta reflexió es faci de comú acord amb les poblacions veïnes, pensant en un territori que sigui alhora pròsper i sostenible.

Nou centre cívic Mestral, més espai per més civisme

2010-07-03T13:07:00.004+02:00

Aquest matí hem inaugurat l'ampliació del Centre Cívic Mestral, al barri Gaudí. Fa anys, quan tot just acabava d'entrar a l'Ajuntament, recordo que vaig assistir a la inauguració d'aquest centre. Era el primer de tot Reus i, en aquell moment, em va semblar que era massa gran i que tindríem molta feina per fer que s'omplís d'activitats i de gent. Amb els anys, el Centre Cívic Mestral ha estat una referència del que hauria de ser la participació de la gent. Moltes associacions han trobat en aquest indret la seva seu, molts veïns del barri, però també de tot Reus, hi assisteixen per gaudir de les moltes activitats que se'n fan. També és el lloc de trobada del Pla Comunitari del barri Gaudí, on molta gent s'ha abocat per fer d'aquesta zona de Reus un espai millor, en convivència i també estructuralment.

El Centre Cívic Mestral es troba físicament en els ara rehabilitats blocs Bofill. La inauguració del nou equipament municipal servirà de festa per celebrar la feina que molts veïns van haver de fer per aconseguir que la necessària rentada de cara d'aquests edificis fos possible. Per això, el Pere Duch -en representació de tots aquests veïns-, serà distingit amb una Menció Honorífica municipal. Quan la gent s'esforça en fer de la seva ciutat un lloc millor és just el reconeixement. Al barri Gaudí, hi ha molta gent com aquesta.

Innova, l'eina diferencial de Reus

2010-06-28T12:33:00.001+02:00

El darrer Ple de l’Ajuntament de Reus ha acordat per unanimitat iniciar la transformació de l’empresa municipal Innova, passant de societat de responsabilitat limitada a constituir-se en societat anònima.
L’any 2002 vàrem crear Innova amb consens polític, des de la participació activa de regidors del govern municipal i de l’oposició en la definició de la seva forma i objectius. En aquell mandat volíem que el nou ens funcionés com una societat hòlding destinada a racionalitzar i optimitzar el potencial del grup d’empreses municipals de Reus, tot assegurant el seu alineament estratègic amb l’Ajuntament.
Innova ha acomplert els objectius inicials i s’ha consolidat com una eina diferencial de Reus en el món local. Molts ajuntaments han volgut conèixer aquest sistema d’organització, i se sorprenen que dues terceres parts del nostre pressupost són gestionades de forma empresarial i que tenim el segon pressupost municipal de Catalunya, només superat per Barcelona.
Aquests anys hem desenvolupat un sistema d’encàrrecs de l’Ajuntament a Innova, que és l’ens que assumeix la majoria d’inversions municipals. La principal d’elles és la construcció del nou Hospital de Reus, gràcies al suport econòmic del Servei Català de la Salut i de la Generalitat. Sense Innova, Reus no tindria l’hospital de nova generació que aviat entrarà en servei.
També podem parlar del nou CAPI del Barri Fortuny, del complex d’equipaments de la Patacada, la Biblioteca Pere Anguera, el Casal de Joves de la Palma, les escoles bressol municipals, les noves escoles La Vitxeta i El Pi del Burgar, i de moltes altres obres que Innova ha executat o executarà.
En època de crisi a Reus hem estat capaços de mantenir la inversió pública gràcies a Innova, i això significa centenars de llocs de treball i jornals per a moltes famílies. Molts observadors externs valoren aquesta capacitat, gràcies a la nostra planificació prèvia, quan moltes ciutats s’han quedat sense mitjans per executar inversions municipals. Però la tasca d’Innova també havia propiciat algunes versions interessades, que intentaven posar en dubte i desacreditar aquest mecanisme de funcionament.
Al mateix temps, el volum d’activitat assolit ens aconsellava tendir a una fórmula més idònia de gestió. I això és el que ens ha portat a la conversió d’Innova en S.A., que és la forma mercantil típica de les empreses inversores.
La transformació ens permetrà incorporar consellers independents al consell d’administració d’Innova. És a dir, persones de reconeguda solvència i trajectòria, sense incompatibilitat d’interessos amb el municipi i escollides amb un consens polític molt ample, que ajudaran als consellers dels grups polítics a gestionar la principal empresa municipal. Serà un nou exercici de participació ciutadana, que permetrà millorar els mecanismes de decisió i de control intern que ja teníem fins a l’actualitat.
Celebro que la nova Innova arrenqui amb unanimitat, i espero que ara consensuem uns consellers independents de primer nivell. Entre tots hem de treballar per Reus, superar la crisi amb la generació d’activitat i feina, i perfeccionar els instruments que tenim al nostre abast.

Amb les empreses tecnològiques

2010-06-18T10:59:00.002+02:00

Ahir vàrem mantenir una reunió amb una trentena de representants d’empreses del sector de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) al recinte del CEPID, un dels edificis del complex Tecnoparc, encara en obres, però que entrarà en servei aquest mateix estiu. De fet, el novembre de 2008 ja ens havíem reunit amb alguns d’ells per analitzar els equipaments informàtics que consideraven necessari incorporar en el viver d’empreses Tecnoredessa de l’Edifici Tecnoparc.
Posteriorment va succeir un fet important, que va ser la decisió del Govern de la Generalitat de situar a Reus la seu nacional del Centre de la Seguretat de la Informació de Catalunya (CESICAT). Aquest organisme fa prop d’un any que està ubicat provisionalment a REDESSA, i ja compta amb un equip de 30 professionals treballant en el suport a la seguretat informàtica d’institucions i empreses de tot Catalunya, i amb previsions d’incrementar progressivament la seva activitat. Precisament, la intenció és traslladar properament el CESICAT a la planta primera del CEPID, l’edifici on estàvem reunits.
Estem constatant el gran interès de les empreses TIC per l’efecte que aquestes decisions estan tenint a la ciutat de Reus. A partir de la col·laboració Generalitat-Ajuntament, i de les instal·lacions tecnològiques que estem desenvolupant conjuntament, s’està consolidant l’embrió d’un clúster TIC al voltant del Tecnoparc. Així ho demostra la presència en la reunió d’empreses del nostre entorn i també de l’àrea de Barcelona, així com les demandes d’ocupació que han formulat per situar-se als nostres edificis tecnològics.
Mentre alguns auguraven sis anys enrera que la idea del Tecnoparc era fum, la realitat dels fets i la feina ben feta s’imposen inexorablement. Reus impulsa un projecte amb molt futur, on la col·laboració entre les institucions i el sector privat està afavorint la creació de llocs de treball, que és la necessitat més gran que tenim en aquests moments de crisi.

Un nou racó per la cultura a Reus

2010-06-15T18:58:00.001+02:00

Avui hem reinaugurat un altre equipament de la ciutat: El Mas Vilanova. Abandonat durant anys, la dignificació d’aquest emplaçament havia estat reivindicat llargament per l’Associació de Veïns del barri que, precisament, porta el nom del mas. El president, l’amic Valentín Rodríguez, ho recordava durant l’acte. Reconeixia que quan vam anunciar les obres es va mostrar escèptic però tot arriba i avui s’han pogut obrir les portes de la que serà la nova seu de l’Associació de Veïns Mas Vilanova i del Centre de Normalització Lingüística.
El mas ha estat recuperat gràcies als fons d’inversió local promogut pel govern de José Luis Rodríguez Zapatero. Però també ho ha estat gràcies a la feina de planificació que, com bé ha reconegut el Valentín, va permetre que quan aquest fons va arribar l’Ajuntament ja disposés d’un projecte a sobre de la taula.
La restauració d’aquest nou mas s’afegeix als que ja s’han fet durant els darrers anys i que, a banda de permetre recuperar el patrimoni de la ciutat, serveixen per portar els serveis municipals a tots els ciutadans. El Mas Vilanova no serà l’últim, el mes que ve obrirem les portes del nou centre cívic del barri Horts de Miró, pel qual s’ha recuperat el Mas de les Canonges. Abans van ser el Mas Pintat, el Mas Anglès, el Mas Miarnau o el Mas Iglesias,... la llista és llarga, prova de que la feina es va fent.

Reus, en el mapa, entre tots

2010-06-10T21:13:00.006+02:00

Aquesta tarda Reus ha estat seu d’un congrés de caire internacional sobre polítiques d’inversió i empresa. El congrés, “Una nova política industrial per després de la recessió a Europa”, ha estat organitzat per l’URV i des d’aquestes línies vull felicitar la capacitat que ha demostrat per atraure fins a Reus experts a nivell mundial del més alt ordre. També vull donar les gràcies donat que aquest tipus d’esdeveniments contribueixen a ubicar Reus en el mapa. Si hi ha una cosa que distingeix Reus és que l’emprenedoria privada està més que demostrada i aquesta emprenedoria és, sens dubte un aliat fonamental per l’Administració Local. Si la URV ha portat a Reus professors d’universitats de tota Europa, la Cambra de Comerç ho farà aquest cap de setmana amb amants de la bona taula i del bon vi. La segona Fira del Vi te garantit el seu èxit, ja ho va ser l’any passat i per aquest estic convençut que tornarà a atraure una gran quantitat de públic.
Amb bones iniciatives com aquestes, l’Administració només pot fer que donar suport i dotar la ciutat de les infraestructures que d’una manera o una altra les possibilitin. Precisament aquesta tarda he acompanyat veïns del barri Horts de Miró per visitar l’equipament municipal que va obrir les seves portes dissabte: L’Arxiu Municipal i Comarcal. Importantíssim pel que fa a la reserva del nostre patrimoni documental, l’arxiu és el primer dels equipaments que estrenaran en breu els veïns d’aquesta zona de la ciutat. A començaments de juliol inaugurarem el nou centre cívic i en qüestió de setmanes posarem la primera pedra del Centre d’Assistència Primària. Seguim treballant, seguim endavant, i per sort, podem presumir de que tots hi contribuïm.

La crisi, qüestió de tots

2010-06-08T14:46:00.000+02:00

Avui hi havia convocada una vaga dels treballadors de la funció pública que, com a mínim a Reus, no ha tingut massa seguiment. No puc fer res més que agrair el comportament responsable dels treballadors perquè amb el seu gest han reconegut la necessitat que tots plegats realitzem un esforç per treure el país de la greu situació econòmica en què es troba. Ahir vam poder veure que això de la crisi no és un problema que afecti només Espanya. Països com Alemanya i Regne Unit van presentar els seus plans de contenció de la despesa pública tan restrictius o més que el del govern de Zapatero.
Com a socialista és evident que no m’agrada haver de retallar sous de treballadors, però el Decret-llei aprovat a Madrid ens obliga i haurem d’aplicar diferents barems que retallaran els sous dels funcionaris de l’Ajuntament de Reus en funció de les seves retribucions. Aquesta retallada, com no podia ser d’una altra forma, ens afectarà a tots, funcionaris, treballadors de les societats municipals, directius i evidentment, càrrecs electes. Amb tot, estem buscant mecanismes per poder reduir l’impacte negatiu que aquestes retallades tindran en els sous més baixos de l’Administració.
Ens agradi o no la reducció de la despesa pública és necessària i de fet, és un pas que les empreses privades ja han fet de diferents maneres, algunes s’han vist obligades a tancar portes, altres a fer Expedients de Regulació amb acomiadaments de molts treballadors i en altres casos amb reduccions de salaris, Ara, aquesta revisió arriba al sector públic amb la diferència que els treballadors de la funció pública tenen assegurat el seu lloc de treball i això en els dies que corren és una gran garantia de futur.
Insisteixo, em congratulo pel fet que els empleats municipals hagin estat a l’alçada i hagin comprès que és necessari fer aquest esforç col·lectiu. Tots plegats ens en sortirem.

Reus mira el futur

2010-06-02T21:32:00.005+02:00

Ahir a la tarda vam rebre la visita de Juan Tomás Hernani, Secretari General d’Innovació del Ministeri de Ciència i Tecnologia. La visita d’Hernani, que va voler veure les futures instal·lacions del CEPID i el funcionament de l’empresa més puntera que ja treballa al Tecnoparc (Shirota Functional Foods), va ser molt rellevant perquè amb ella vam poder ensenyar al Secretari General com s’han fet servir a Reus les subvencions que el govern de Madrid ha concedit a la nostra ciutat els darrers anys.
Hernani es va interessar també pels projectes que encara resten pendents, com la construcció de la segona fase del CEPID entre d'altres, un projecte que necessitarà de la col·laboració i suport del govern de Madrid, que fins ara ens ha estat molt important. Des de Reus ja treballem amb tota la il·lusió per poder portar-los a terme i és que el més important per qualsevol persona o ciutat és saber cap a on vol adreçar-se. Reus ho té clar.

L'educació és prioritaria a Reus

2010-05-28T13:56:00.003+02:00

Ahir a última hora de la tarda vaig assistir a una reunió amb les AMPAs de la ciutat. Aquest és un col·lectiu a estimar per molts motius, treballen molt per la ciutat i s’impliquen en els centres educatius fins al punt que tenir un AMPA forta és garantia segura del bon funcionament del centre, organitzen jornades i accions extraescolars i, sobretot, vetllen per la canalla i això sempre mereix el meu respecte.
La reunió va ser força útil perquè tots plegats vam fer una valoració de l’estat educatiu de la ciutat, vaig poder explicar als pares i mares tots els projectes que hem desenvolupat en matèria educativa a la ciutat i, el més important, els que tenim previst posar en marxa.
Els pares estaven especialment preocupats per les obres de millora que farem als centres aquest estiu i resulta que seran moltes. En total, intervindrem en 7 centres educatius amb objectius tan importants com canviar instal·lacions elèctriques i de calefacció, eliminar barreres arquitectòniques o millorar façanes i cobertes. Hi haurà tres escoles que notaran més les intervencions municipals, en concret, a l’Escola Marià Fortuny es reformarà la façana i la coberta, es canviarà la fusteria exterior de ferro i s’enderrocarà un magatzem ara en desús. També es portarà a terme la renovació de l’escomesa de gas, la ala de calderes i la cuina, l’escomesa elèctrica i el quadre general, i la renovació de clavegueres. A l’Escola General Prim també es reformarà la façana i la coberta, es construiran dos escales d’emergència, es remodelarà la planta baixa i es farà un nou menjador. L’Eduard Toda també veurà la seva planta baixa remodelada i s’eliminaran les barreres arquitectòniques dels patis. Les altres escoles que milloraran seran la Cèlia Artiga, la Joan Rebull i les llars d’infants Montsant i Margalló.
Aquestes reformes s’afegeixen així al llistat d’obres i actuacions en matèria d’educació el que demostra l’aposta decidida per aquesta qüestió, més enllà de les competències municipals. Aquesta aposta ens ha col·locat, clarament, un pas per davant d’altres. De fet, ens hem avançat a moltes qüestions que ara es plantegen amb la Llei d’Educació de Catalunya.

Valira segueix

2010-05-27T13:34:00.006+02:00

De vegades, ocupar un càrrec públic no només implica l’obligació de gestionar, la responsabilitat com a alcalde va molt més lluny perquè la teva intercessió pot contribuir a millorar la vida de les persones. Ahir vaig viure dos exemples clars. A la tarda, vaig acudir a una de les reunions del pla comunitari del Barri Gaudí. La feina que s’està fent des de fa anys en aquesta zona de la ciutat és molt important i va molt més enllà de les obligacions estrictes que comporta la gestió municipal. L’Ajuntament està col·laborant amb els veïns a resoldre conflictes que pertanyen al món privat de les comunitats de propietaris. Tenim clar que resoldre el que passa de portes endins d’un habitatge no és competència municipal, però també som conscients de que la cohesió social és fonamental perquè la ciutat avanci i millori.

L'altre exemple, i si em permeteu la confessió que em va fer molta il·lusió, va ser la sortida endavant de l’empresa reusenca Valira que després de fer un dolorós ERO, va anunciar que no tancaria les seves portes i continuaria amb la producció. Que en temps de crisi com l’actual hi hagi empreses que busquin alternatives per seguir treballant és una notícia molt encoratjadora. Com a alcalde, vaig donar tot el meu suport institucional als treballadors i els vaig ajudar en la seva recerca de crèdit. No era una obligació vinculada de les meves funcions, però sí una obligació com a socialista: hem de treballar plegats per mantenir l’ocupació a la ciutat.

Kenneth Morse, en Reus

2010-05-25T23:32:00.002+02:00

Redessa ha rebut avui la visita d’un guru de l’emprenedoria a nivell mundial. Kenneth Morse ha pronunciat una xerrada a Reus precisament al voltant d’aquest tema i el director fundador del Centre d'Emprenedors del Massachusetts Institute of Technology (MIT) i professor visitant de l'Esade Enterpreneurship Institute ha volgut venir a la nostra ciutat per conèixer de primera mà els esforços que des de fa anys venim realitzant per donar el suport de l’administració a l’autoocupació.
Diuen que de les èpoques de crisi surten les oportunitats, en qualsevol cas, el fet de tenir eines com poden ser el viver d’empreses, els ajuts i subvencions o l’empenta que s’ofereix a Redessa n’és sens dubte un suport a qualsevol intenció de generar una nova empresa.
Tenir a Reus un ponent tan reconegut internacionalment és, en certa manera, un reconeixement a la feina que venim fent per potenciar i acompanyar els emprenedors. I aquesta feina ha consolidat un model amb llarg recorregut i que dona els seus fruits i, per sobre de tot, que en moments com l’actual esdevé en un element clau per contribuir a la sortida de la crisi.

Un esforç consensuat que ens agafa un pas per davant

2010-05-24T17:49:00.003+02:00

Avui hem celebrat una Junta de portaveus extraordinària per la seva importància. Es tractava de reunir tots els grups municipals amb representació a l’Ajuntament i buscar mesures especials de forma consensuada per portar a la pràctica el Decret Llei aprovat pel consell de ministres la passada setmana. Aquest decret obliga les administracions públiques a rebaixar la despesa i en definitiva, estalviar, però aquesta mesura que, en principi és igual per tots els Ajuntaments, a nosaltres ens agafa en una situació de privilegi respecte d’altres consistoris. Reus va tancar la comptabilitat del passat exercici en números positius. Això ens permetrà generar una bossa de solidaritat per augmentar els ajuts dels més necessitats de la nostra ciutat o fomentar la inversió pública generadora de llocs de treball.

A Reus anem un pas endavant gràcies a la bona feina i la planificació. Aquest decret llei ens permetrà que els diners estalviats amb l'esforç solidari dels treballadors municipals puguin contribuir a la cohesió social a la nostra ciutat.

Promocionant Reus a Madrid

2010-05-21T17:06:00.007+02:00

Avui hem participat en l’acte de presentació al Círculo de Bellas Artes de Madrid del catàleg conjunt i el vídeo promocional sobre la disponibilitatde sòl industrial existent a Catalunya. Una iniciativa de la Federació de Municipis, amb el suport del Govern de la Generalitat i les cambres de comerç catalanes, destinada a presentar al sector privat espanyol i internacional les possibilitats d’inversió i radicació empresarial a cadascuna de les nostres ciutats. La fitxa presentada per Reus destaca les més 300 hectàrees de sòl industrial urbanitzat que hi ha al nostre terme municipal, més de la meitat de les quals han estat generades els darrers deu anys.

Precisament, quanvaig assumir l’Alcaldia, el juliol de 1999, hi havia sectors locals que llançaven missatges catastrofistes sobre la marxa d’empreses fora de laciutat perquè no trobaven sòl industrial on ubicar-se. Ara, els mateixos que difonien aquella idea negativa ens acusen d’haver programat massa sòl, perquè la qüestió és negar sempre el progrés evident de Reus. Molts responsables d’altres municipis han manifestat la seva admiració per la quantitat i la qualitat del sòl empresarial que hem presentat a Madrid.

Desperta un especial interès la configuració urbanística de la zona Tecnoparc, per l’amplitud de les seves parcel·les i les bones comunicacions de tot el sector. La pràctica culminació de l’edifici tecnològic del CEPID i del nou Hospital, així com els avenços en la construcció del nou Palau de Fires i del Centre de Bioempreses, estan actuant com a pal de paller d’altres inversions privades.

Quan sortim a fora i expliquem tot allò que estem desenvolupant a casanostra, a nivell d’obra pública, en un moment de crisi profunda com l’actual, consolidem la imatge que Reus va un pas per davant respecte a moltes ciutats de la nostra dimensió, i fins i tot més grans. Aquests són els resultats d’un esforç de planificació que ve de lluny i que ens ha d’ajudar a superar, relativament en millors condicions, les actuals dificultats econòmiques.

La conveniència del Trapezi

2010-05-14T14:47:00.001+02:00

Tornem a viure i veure circ. El Festival Trapezi, tot un clàssic a la nostra ciutat, ens porta magnífics espectacles d’arreu el món però també ens porta, i això és el més important de la qüestió, visitants de tota Catalunya atrets per aquest tipus d’art. Reus ha esdevingut un referent cultural durant anys i s’ha demostrat que la cultura és una eina de promoció de ciutat tan important per nosaltres com ho pot ser el comerç i, més recentment, la restauració. De fet, hem aconseguit que tots tres eixos es retroalimentin i en surtin beneficiats amb les diferents actuacions que es proposen des de l’equip de govern.
En un any com aquest, amb crisi econòmica i contenció de la despesa pública, alguns van voler posar en entredit la conveniència de programar un festival com el Trapezi. L’equip de govern, en canvi, va apostar per pujar una mica el pressupost del festival mirant de trobar fórmules alternatives i introduint dues produccions del Centre d’Arts Escèniques de Reus, en el qual hi ha molta gent involucrada i l’èxit del qual ha portat el nom de la ciutat per tot arreu. Crec sincerament que aquestes iniciatives donen un respir als negocis privats de la ciutat. Els visitants compren, dinen, dormen i ho fan a la nostra ciutat i si els emprenedors locals es beneficien, tot Reus surt guanyant.

Albert Via, directiu del Centre

2010-05-10T11:08:00.000+02:00

Hem quedat colpits per la mort d’Albert Via, membre del consell directiu del Centre de Lectura, després del fatal accident que va patir dimarts passat. Dissortadament, l’oportuna suspensió del concurs-exposició nacional de roses, que s’havia de celebrar aquest cap de setmana, ha acabat confirmant els pitjors presagis.
Malgrat la seva relativa joventut, Albert Via era un soci del Centre amb bagatge, molt implicat en la secció excursionista, i coneixedor profund del contingut i el continent del casal del carrer Major. Enginyer molt professional i reconegut per la seva capacitat de treball, sempre disposat a fer qualsevol gestió, a l’hora que fos, per tal que tot funcionés tal com estava previst. La seva tasca com a director de manteniment al Centre de Lectura era poc visible per a la majoria de socis, però imprescindible per a la bona marxa quotidiana de la casa.
Els darrers anys havia format part de la comissió mixta amb l’Ajuntament de Reus en què vàrem definir el projecte d’ampliació de l’entorn del Centre a l’eix de la Plaça del Teatre i el carrer de la Concepció. Fou un negociador dur i alhora lleial, que volia fer compatible la indiscutible independència de l’entitat amb la necessària col•laboració amb l’administració municipal. El gener passat va presentar el projecte a l’assemblea de socis, que el va aprovar per unanimitat, amb el convenciment i la implicació propis de qui hi havia dedicat moltes hores perquè esdevingués una realitat.
Tristament, els 150 anys del Centre de Lectura han coincidit amb la pèrdua de persones clau en la seva trajectòria recent: la bibliotecària històrica Maria Martorell, l’historiador i expresident Pere Anguera, i ara un directiu exemplar com l’Albert Via. La seva feina incansable i el seu amor desinteressat a l’entitat seran sempre un referent a Reus. La millor mostra de la tasca silenciosa i constant de moltes persones a favor de la cultura, la societat i la ciutat.

El dia de donar les gràcies

2010-05-06T18:02:00.000+02:00

Avui durant tot el dia es celebra al Pavelló Olímpic una nova cita amb la gent gran. Podria semblar que el d’avui és el seu gran dia, però els nostres avis són d’allò més actius i per sort, disposen de una àmplia xarxa de casals municipals en els que s’organitzen moltíssimes activitats i s’ofereixen serveis. La Festa d’enguany té com a eix temàtic la participació de la gent gran en la societat i com estant aportant una part molt important del seu temps per contribuir a la sortida de la crisi. El voluntariat dels nostres majors és fonamental pel desenvolupament social i contribueixen en gran manera al benestar de les famílies. Aquest matí m’ho deia la Núria: “Alcalde, que jo estic jubilada però cada dia treballo amb la mainada, eh?”. I tant que sí, la cura dels petits de les famílies o la seva participació desinteressada en tantes activitats obliguen a que, ni que sigui un cop a l’any, se’ls hagi de donar les gràcies.

La consulta del 25 d'abril a Reus

2010-04-27T12:05:00.000+02:00

He tingut la satisfacció de comprovar que la consulta sobre la independència, organitzada el diumenge 25 d’abril per la plataforma Reus Decideix, s’hagi celebrat a la nostra ciutat amb normalitat democràtica i sense incidents. Ja vaig dir públicament que l’organització havia demostrat la seva professionalitat i les seves ganes de treballar seriosament des de l’inici, fet que va comportar que Reus fos escollida com la seu central d’aquesta jornada. Felicitats per la bona feina feta i per la imatge positiva que la ciutat ha projectat a l’exterior.

Dit això, els resultats demostren que l’opció política per la independència de Catalunya és una posició minoritària a Reus i al conjunt del país. En el debat que vam celebrar els representants polítics al Teatre Bartrina, al qual vaig anar com a Primer Secretari del PSC de Reus, ja vaig comentar que l’opció en blanc i negre amb què es plantejava la consulta, independència sí o no, no permetia reflectir la gran diversitat d’opinions que existeix al voltant del fet nacional.
Els socialistes som plenament conscients d’aquesta diversitat. El nostre projecte catalanista, federalista i europeista és conegut, i concorda plenament amb el sentiment i l’adhesió majoritària de la societat catalana al marc estatutari que vàrem aprovar en el referèndum de juny de 2006. D’igual manera que els nostres principis socialdemòcrates i d’aprofundiment de l’Estat del Benestar també són hegemònics al nostre país.

Aquesta és la realitat social en la Catalunya de 2010. Potser algun dia canviarà la conjuntura i la ciutadania haurà de plantejar-se noves vies polítiques de futur. Mentre aquest dia no arriba, treballem tots plegats, des de les nostres respectives òptiques, per un país més just, més pròsper i més lliure. I acceptem que la primera regla de la llibertat és respectar l’opinió discrepant dels altres.

Enfortint el territori

2010-04-20T13:26:00.001+02:00

Aquesta tarda es celebra a Cambrils la inauguració del nou hospital de proximitat. Aquest fet que, en principi hauria de ser només una qüestió per la qual un municipi veí s’hagués de felicitar, a Reus adquireix una especial rellevància. Aquest hospital ha estat construït i serà gestionat pel grup Sagessa.

Al febrer presentàvem a la societat un estudi que analitzava el impacte que el grup Sagessa tenia sobre el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre i les dades resultants eren per parar-se a pensar. La renda productiva generada per la presència de SAGESSA al territori durant els últims cinc anys es quantificava en 2.770 milions d’euros i l’impacte sobre l’ocupació al territori d’aquest grup evidenciava que en entre el 2004 i el 2008 s’havien creat 31.811 nous llocs de treball.

Al marge d’aquestes xifres, importantíssimes com podeu veure, hi ha una cosa encara més important: gràcies a la creació de centres de salut com el de Cambrils, molts ciutadans guanyaran en serveis i en qualitat de vida. Aquest hospital de proximitat estalviarà molts viatges a Reus dels ciutadans de Reus i a més proporcionarà la seguretat de saber-se amb una atenció professional i eficient al costat de casa. Des de ja fa unes setmanes en aquest hospital funcionen l’atenció d’especialistes i també es realitzen intervencions quirúrgiques menors, els malalts de Diabetis no hauran de venir a Reus pel seus tractaments i alhora, es reduiran les llistes d’espera entre 2 i 4 setmanes.

Quan moltes vegades em refereixo a la necessitat d’enfortir el territori, sens dubte parlo d’això, de la col·laboració entre els municipis per dotar de serveis els ciutadans que hi viuen en ell. Per fortuna podem afirmar que Reus fa temps que s’ho creu.

Més equipaments, més ciutat

2010-04-10T09:31:00.004+02:00

La política, tantes vegades maleïda, va donar un exemple ahir del

motiu de la seva existència. La política serveix per millorar la vida de la gent tot i que de vegades, el mal ús d’aquesta porti a molts a pensar que estaríem millor sense política, i amb conseqüència, sense polítics. Ahir vam inaugurar el primer dels dos polilleugers que l’Ajuntament de Reus ha construït a la ciutat, el de l’Alberic i Casas. Veient la festa que es va organitzar, com els nens i l’escola es van bolcar en la seva presentació a la societat es quan un s’adona de que, mica en mica, Reus va guanyant pes en infraestructures, en serveis que repercuteixen en la vida de la gent.
Aquest zona de la ciutat ha guanyat un espai esportiu que, no només utilitzaran els alumnes del CEIP Alberic i Casas tot i que tindran prioritat. També estarà obert a la ciutadania, als equips esportius del barri i en general, serà d’ús lliure per tothom que ho vulgui. L’esport no és només una forma de passar una estona, és un altre camí per ensenyar valors a la canalla, una forma més d’educar en civisme i convivència i el fet que hi hagi un equipament públic que ho permeti suposa que aquestes qüestions s’estenen a tota la societat i no només a aquells que s’ho puguin permetre.
La propera setmana, inaugurarem el segon polilleuger de Reus, annexat al CEIP Ciutat de Reus, al barri Gaudí. Com alcalde no puc fer res més que felicitar la ciutat per aquest nou equipament i desitjar que el seu ús sigui d’allò més satisfactori.

Shirota, la realitat del Tecnoparc

2010-04-06T14:23:00.004+02:00

Aquest matí he visitat, al costat d’alguns periodistes, les instal·lacions de la primera empresa tecnològica generada al voltant del Tecnoparc, Shirota Functional Foods. Amb onze investigadors dedicats a tasques científiques de recerca, d’aquí i d’arreu del món, aquesta empresa exemplifica l’aposta que des de Reus vam fer fa anys per trobar nous models productius i motors econòmics.
Assentada a les naus del polígon La Roureda, aquesta empresa treballa en R+D+i creant productes i desenvolupant patents que després oferirà a empreses dels àmbits alimentari i sanitari. Els treballadors tenen un perfil molt qualificat, i és evident que no tota la població podrà trobar la seva feina en aquest tipus d’empresa, però el que sí està succeint ja és que a l’entorn seu estan proliferant empreses de serveis que l’abasteixen. L’efecte Tecnoparc es comença a notar i si no que li diguin al propietari de l’únic bar que hi ha al polígon.
Des de la Generalitat, el conseller Huguet deia fa uns dies que Europa ha de canviar el seu model de creixement per tal de “respondre als reptes socials i ambientals i, especialment per afrontar de forma reeixida la sortida de la crisi a partir de l’economia del coneixement”. De fet, el nou Pla de Recerca i Innovació de la Generalitat 2010-2013, que fixa els sectors econòmics amb més projecció, assenyala els àmbits de l’alimentació i la salut entre les seves prioritats.
Amb aquest apunt, no vull insinuar que l’Ajuntament de Reus és visionari, però sí reivindicar la feina que des de fa anys s’està fent, moltes vegades de manera incompresa, i que per fortuna ara comença a veure els seus fruits.

L'Estat del benestar i els drets consolidats

2010-03-29T14:33:00.001+02:00

Aquests dies hem assistit, mitjançant els diaris i els televisors, a un fet històric pels Estats Units d’Amèrica. El seu president, l’Obama, ha aconseguit fer realitat la promesa electoral de proporcionar sanitat pública a tota la població d’aquell país. Ha aconseguit que el Congrés americà aprovi crear una mena de Seguretat Social que doni cobertura sanitària a tots els ciutadans
Pels socialdemòcrates aquest fet és una fita històrica, i a l’hora un motiu de reflexió pels que, aquí, a l’altre banda del món, assumim la sanitat pública com un fet normal sense recordar-nos que aquest dret no el gaudeixen totes les societats del món, ni tan sols les modernes i occidentals.
Moltes vegades no ens recordem de la importància dels drets adquirits i del gran cost econòmic que representa mantenir-los. Poder ser assistit per un metge i després rebre el tractament necessari és un luxe en molts països i aquí, en canvi, està a l’abast de tothom. I no de qualsevol manera, a Reus, estem anant més lluny perquè volem una sanitat pública i de qualitat. Per això, construïm –amb el suport de la Generalitat- un nou hospital que aportarà serveis moderns i eficients als pacients. El grup Sagessa, dirigit des de Reus i en el qual està integrat l’hospital Sant Joan, és present en el territori aportant excel·lència a la sanitat pública. Aquest és precisament l’objectiu de l’holding d’empreses municipals Innova: poder desenvolupar més i millor les estrictes competències municipals i garantir així el benestar dels nostres ciutadans.

Una Catalunya territorialment millor organitzada

2010-03-28T12:26:00.002+02:00

Aquest divendres em van demanar comparèixer davant el Parlament per donar la meva visió del projecte de llei de vegueries. Tot un honor just quan la cambra ha celebrat el 30 aniversari del seu restabliment. Tres decennis en què hem estat incapaços de culminar l'organització territorial, una vindicació històrica del catalanisme polític. L'actual executiu ha tirat endavant un compromís electoral i un punt important del pacte de govern. Un fet que hauria de ser motiu delogi, ara que es parla tant de desafecció vers la política.
En la meva intervenció vaig tenir especial cura de no caure en el localisme i vaig destacar l'esperit innovador del projecte legislatiu. Posa ordre en el segon nivell de govern local i aposta per la millora dels serveis als ciutadans. Clarifica les actuals duplicitats diputacions-comarques en un sistema on la vegueria és peça essencial del govern local amb els municipis, tal i com estableix el nou Estatut.
La llei basa el desplegament de la Generalitat segons criteris de funcionalitat, de manera que no tot l'entramat administratiu s'hagi de concentrar en una única ciutat de cada demarcació. Anant més enllà, vaig proposar que l'organització funcional no es circumscrigui als límits de les vegueries. Per exemple, l'Hospital de Móra d'Ebre, gestionat pel grup SAGESSA amb seu a Reus, ha de servir tota la població de la Ribera, el Priorat i la Terra Alta i més enllà, amb criteris de proximitat, sense estar limitat per les ratlles administratives.
El text legal supera el concepte tradicional de capitalitat. Seria imperdonable caure en l'error de substituir el vell jacobinisme espanyol per un centralisme català de nova factura. El nou concepte de seus institucionals ja existeix en comunitats autònomes amb institucions supramunicipals pròpies. Les diputacions forals basques, els cabildos canaris i els consells insulars balears no tenen determinada legalment una capital. En el mateix sentit, la normativa més recent d'organització de la Generalitat ja obvia gairebé sistemàticament el clàssic concepte de capital. En definitiva, el projecte recull el bo i millor de l'Informe Roca (2000), des de les vegueries fins al concepte de seus institucionals.
L'intent d'aquell document de simplificar el mapa local, amb la nova llei es pot assolir amb el foment d'agrupacions voluntàries de municipis, seguint el model de les comunitats d'aglomeracions franceses. El nostre desig és que, de la resta del tràmit parlamentari, resulti una Catalunya millor ordenada i planificada, i una administració local de segon nivell més pròxima i eficaç, que millori el suport als municipis i els serveis públics que beneficien tota la ciutadania. Amb aquesta visió integral del país vaig comparèixer davant el Parlament.

Article publicat avui al Diari de Tarragona

La dignitat dels represaliats

2010-03-12T10:06:00.001+01:00

El dia 10 de març es va celebrar al Teatre Bartrina l’homenatge a les persones del Baix Camp i el Priorat que foren castigades pel franquisme a causa de la seva militància o les seves idees d’esquerres, republicanes, democràtiques i catalanistes. D’aquesta manera, la Generalitat de Catalunya explicitava el reconeixement simbòlic als represaliats que en el seu moment varen rebre els seus ajuts compensatoris, amb el lliurament d’un diploma acreditatiu de la injustícia amb què foren tractats.
Fou un acte sobri i senzill, però de gran emotivitat. En primer lloc, per la presència d’alguns dels protagonistes directes de la repressió, persones de més de 80 i 90 anys que varen experimentar anys de presó, camps de concentració i treballs forçats, amb patiments reals que ens esgarrifen quan els veiem al cinema. Són persones que representen la dignitat d’haver sobreviscut la Guerra Civil, la terrible persecució posterior, i que després foren capaces de refer les seves vides i de deixar-nos constància de les seves històries.
Entre elles va destacar el testimoni de Carme Figuerola, una filla d’Alcover que fou empresonada per les seves idees comunistes als 19 anys, junt amb el seu fill de 9 mesos i la seva mare, després que el seu pare i el seu germà foren afusellats. Haver sobreviscut a tot allò, amb la lucidesa i l’enteresa que conserva prop dels 90 anys, és digne d’admiració i reconeixement.
També hi havia persones relativament més joves, que foren empresonades i perseguides pel seu antifranquisme en el tram final de la dictadura. Perquè és cert que la part més dura de la repressió es va produir entre 1939 i els primers anys 40, però el règim fou inflexible fins al final contra tothom que gosava rebel·lar-se contra la manca de llibertats.
Molts dels represaliats ja no són entre nosaltres, i per això bona part del públic eren familiars que recordaven els seus éssers estimats que varen viure aquells anys tan negres. En la meva intervenció vaig referir-me als absents, amb una especial menció als 35 veïns de Reus que foren executats un cop acabada la guerra, i també als altres 15 reusencs que varen morir després als camps d’extermini nazis. Com deia abans, els pitjors malsons del segle XX els han viscut en pròpia carn molta gent de casa nostra.
Vaig comentar que el conflicte de 1936-39 fou una guerra incivil que va enfrontar famílies i veïns, amb violència indiscriminada i lluites internes dins dels propis dos bàndols en litigi. Fets amb uns efectes devastadors per a la nostra societat, que no hem començat a superar fins fa ben poc.
Com deia Josep Recasens, cal perdonar sempre, però no podem oblidar mai. Molts joves actuals no saben valorar la democràcia que tenim avui, però hem de ser capaços que entenguin que, amb tots els seus defectes, és el sistema polític resultant del sacrifici i la lluita de moltes generacions per un Món millor. Malgrat que alguns irresponsables vulguin ridiculitzar-la i pervertir-la.
Mentre observava la platea del Bartrina, plena d’honor i llàgrimes contingudes, em venien al cap aquests pensaments. El nostre record per a totes les víctimes d’aquella època tan funesta, amb l’esperança que la seva memòria ens recordi que tot allò no s’ha de repetir mai més.
Lluís Miquel Pérez i Segura
Alcalde de Reus

De visita pel polígon AgroReus

2010-03-04T19:16:00.000+01:00

Aquest matí he anat al Polígon AgroReus per poder sentir de primera mà quina és la situació que estan vivint les empreses de la nostra ciutat. És evident que la crisi també els ha afectat, constataven que s’ha notat menys moviment i la percepció és que hi ha menys treballadors.
Està clar que Reus no és un oasi i que la situació econòmica que viu aquest món globalitzat també ens afecta. Però també es pot constatar que tot i la greu situació econòmica, la ciutat no ha patit d’una forma tan contundent el problema de l’atur. Això és gràcies als esforços del nostre empresariat local. La majoria de les empreses de la ciutat tenen un caràcter familiar i els sectors als que es dediquen estan molt diversificats. Totes dues circumstàncies contribueixen a pal·liar l’impacte de la crisi a la nostra ciutat.
També ha contribuït la feina feta per organismes municipals com ara Redessa. Amb el seu impuls a l’emprenedoria, l’Ajuntament proporciona eines per a que, qui vulgui, pugui comptar amb mecanismes per afrontar amb garanties els primers passos del seu negoci i l’autoocupació és una bona opció en aquests temps que corren.
De fet, molts dels negocis que ara s’han fet grans a la nostra ciutat i que fins i tot han portat el nom de Reus per l’Estat i pel món van començar així.

Conferència, tardances i impaciències

2010-03-03T13:29:00.001+01:00

La setmana passada va estar plena d’activitat, molt centrada en la meva conferència anual del Col·legi de Periodistes, un text que podeu consultar al www.reus.cat. Cal treballar bé els continguts previs del missatge, que enguany he centrat en temes que normalment no tenim temps d’explicar en profunditat, com ara el canvi de model productiu, el lideratge sanitari de Reus o la proposta de formalització de la nostra realitat metropolitana.
També vaig parlar d’INNOVA com a instrument que ens permet generar activitat i ocupació en moments de crisi: 1.400 llocs de treball i 42 grues repartides per tota la ciutat. Una eina que admiren altres ajuntaments interessats en conèixer el model de gestió que hem desenvolupat a Reus.
Aquesta gran activitat fa que, de vegades, involuntàriament arribis tard a algun compromís. El Diari de diumenge esmentava dues recents impuntualitats meves. La primera, a la roda de premsa setmanal de divendres, de la qual ja em vaig disculpar davant els periodistes que m’esperaven.
També vaig arribar tard a la conferència al Círcol de l’amic Isaac Sanromà, president de la Cambra de Reus. Em va saber molt de greu perquè l’aprecio i compartim molts projectes, com són el Tecnoparc, la política d’emprenedoria i internacionalització de REDESSA, el consorci Reus Vitalitat o l’impuls de l’aeroport. I darrerament encara hem sintonitzat més, pel bon paper que ha sabut jugar en el debat territorial en representació de la societat civil reusenca.
Un article d’opinió de diumenge destacava que vaig arribar al Círcol amb vestimenta informal, contrastant amb l’elegància de tots els presents. Aquest fet no té cap lectura especial. Simplement venia directe d’una trobada amb veïns al Barri Fortuny, prova del constant diàleg que mantinc amb ciutadans de Reus, malgrat que el mateix escrit insinua el contrari. Si hagués comparegut a la reunió veïnal amb vestit formal i corbata potser hauria semblat prepotent, un altre qualificatiu que surt en el text.
El mateix article arribava a unes conclusions molt subjectives de tot plegat. Només faré un paral·lelisme amb el savi argument que emprava el president Pujol: si Reus és al mapa de l’excel·lència –que realment hi és-, és conseqüència del treball de moltes persones i entitats, però alguna cosa hi tindrà a veure el govern municipal.
En canvi, la suposada presència de Reus en el mapa de la poca transparència deriva de la manipulació manifesta d’haver substituït el concepte “no col·laboració” d’una memòria oficial pel terme “opacitat”. Perquè la no acceptació de multes per part d’infractors provats, les queixes per un llum comercial, per rebre un escrit municipal en català, o sobre l’organització municipal, seran fets molt importants, però no es poden equiparar a l’obscurantisme. Això és el que aniré a exposar al Síndic de Greuges de Catalunya en la visita que tinc intenció de fer-li el més aviat possible, i en la qual li portaré la justificació dels assumptes pendents de resoldre.
Hi ha molta impaciència en alguns cenacles, i això es tradueix en la interessada projecció d’ombres sobre la gestió municipal de Reus. Personalment estic molt tranquil i confio en la bona feina de l’administració local, inclòs el seu grup d’empreses. I tirarem endavant malgrat les enveges dels que no suporten que Reus progressi i d’aquells que no dubten en embrutar el bon nom de la nostra ciutat.

Publicat avui al Diari de Tarragona

Sensacions de la conferència

2010-02-26T09:31:00.001+01:00

La conferència anual del Col·legi de Periodistes sempre és una ocasió especial. Els organitzadors convoquen molt de públic, després et formulen per sorpresa preguntes d’actualitat –algunes ben punyents-, de manera que cal anar ben preparat i no deixar res a la improvisació. Cal treballar bé els continguts previs del missatge que vols traslladar, i pensar que t’estàs posant davant la mirada escrutadora del gremi més ben informat.
L’objectiu de la trobada d’enguany era explicar a fons una sèrie de polítiques que estem impulsant des de Reus que a molta gent li sonen, però que sovint no ens diuen la intensa feina que hi ha al darrera de cadascuna d’elles. D’aquesta manera vaig parlar sobre l’evolució del Tecnoparc -amb novetats importants pel que fa a la política de captació d’empreses tecnològiques-, la política de suport a l’emprenedor i d’internacionalització de REDESSA, la capitalitat sanitària que Reus exerceix mitjançant el Grup SAGESSA, etc…
Un capítol especial fou la proposta de treballar conjuntament per establir les bases de formalització de la realitat metropolitana del Camp de Tarragona. Ho vaig plantejar expressament així per respondre la pugna absurda entre les dues ciutats principals del territori, que alguns han atiat irresponsablement, amb motiu del projecte de llei de vegueries i altres qüestions en què Reus no ha pres en cap moment una actitud bel·ligerant contra la ciutat germana. Jo penso que això és irreal, perquè tenim tantes coses en comú, tantes relacions quotidianes, que és una llàstima seguir pel camí de la confrontació. Espero que aquest oferiment de mà estesa trobi aviat una resposta en el mateix sentit dels nostres interlocutors.
Tothom que vulgui accedir al text íntegre de la conferència, i del suport visual que vaig fer servir per exposar-la, el pot trobar als següents vincles:

http://www.reus.cat/alcalde2/discursos/disc10/reus-en-el-mapa.php
http://www.reus.cat/alcalde2/discursos/disc10/reusenelmapa.pdf

A preguntes dels periodistes, vaig manifestar la meva il·lusió de continuar treballant per la transformació de Reus des de l’Alcaldia. És tan gran la satisfacció de veure com construïm la ciutat nova, que no tinc altres perspectives polítiques en l’horitzó. I això ho dic perquè em sento ben acompanyat pels meus companys del PSC, pels nostres socis de govern, pels membres de l’oposició que des del seu lloc també treballen per millorar Reus, i de tants i tants conciutadans que cada dia lluiten per la ciutat que tots estimem.
En acabar la conferència, només mitja hora més tard, vaig rebre un missatge de facebook d’un amic que es confessava emocionat per tot allò que acabava de sentir-me explicar. És una persona que ha passat mals moments en la vida, però que mai ha defallit i sempre ha treballat per Reus des del nostre teixit associatiu. Aquest missatge em va arribar profundament al cor.
Gràcies, amic Jaume. Tu m’has fet sentir orgullós d’aquest Reus que anhela ser millor cada dia, i pel qual tots treballem plegats. Una abraçada ben forta.

Per molts anys!

2010-02-23T11:36:00.001+01:00

Ahir a la tarda van començar els actes de celebració dels 700 anys de la Llotja de Reus. 700 anys! Es diu ràpid però, si pares a pensar... en aquella època encara no s’havia descobert Amèrica! I fixeu-vos, a Reus ja hi havia una entitat que representava els interessos del sector econòmic de l’època: comerciants i pagesos.

De vegades la gent inverteix massa temps en justificacions de la seva pròpia identitat, com si no se la cregués, i de sobta et conviden a un acte de celebració com el d’ahir i no entens per què la gent es sorprèn de que Reus es mogui, es postuli i reclami per si certa representativitat. Si resulta que és el que portem fent durant tota la nostra història.

Els orígens de la Llotja daten de l’autorització reial del Jaume II al febrer de 1310 que va permetre a Reus celebrar cada dilluns els seus mercats. Aquesta autorització però arribava tard; Reus ja feia temps que celebrava aquests mercats i va ser una trifulga amb el municipi d’Alcover -que també acollia els seus mercats els dilluns-, la que va portar a Reus a demanar la intercessió del legislador de l’època. Potser la història us resulta coneguda... El que és ben cert és que Reus seguirà innovant i essent ciutat emprenedora. Ho portem a dins.

El nou edifici del Sant Bernat Calbó

2010-02-17T17:47:00.000+01:00

Ahir es va fer una visita per les obres del nou edifici de l'escola Sant Bernat Calbó. És una de les moltes inversions que la Generalitat està realitzant a la nostra ciutat; la residència d'avis del barri Sol i Vista, o fins i tot, una part important del futur hospital de Reus en son d'altres. Quan es parla dels Fets i no de les Paraules, Reus podria ser un exemple de la gestió dels socialistes al cap davant de la Generalitat. Ho dic des del convenciment, ara ens va millor que quan era Convergència qui governava el País. I no només per les inversions, també per la cooperació institucional.
A l'àmbit educatiu, la Generalitat i l'Ajuntament de Reus treballen plegats. Precisament el proper curs podrem veure els fruits d'aquesta col·laboració ja que estrenarem aquest nou edifici de l'escola Sant Bernat Calbó, però també els de La Vitxeta i el Pi del Burgar. De manera provisional crearem un altre centre que es dirà Reus 21 i que aviat tindrà el seu edifici definitiu i també treballem per la construcció de l'Institut definitiu de Mas Iglesias.
La ciutat creix i amb ella els seus serveis, tot i que l'educació més que un servei és un dret que deu gaudir de les millors infraestructures.

Nous projectes de la mà dels veïns

2010-02-12T18:22:00.001+01:00

Ahir vaig anar a veure els veïns dels barris Montserrat i Parcel·les Cases, volia explicar-los que l'Ajuntament s'ha proposat tornar a presentar-se a la convocatòria d'ajuts de la Llei de barris per tal de realitzar millores integrals en aquesta zona del Sud de la ciutat. La reunió va ser positiva, els veïns ens van exposar les seves prioritats de cara a aquesta reforma i també ens vam fer arribar les seves preocupacions. Evidentment, el projecte que presentarem per aquesta zona de la ciutat buscarà resoldre les qüestions demanades pels seus habitants.La Llei de barris no només és positiva per la millora urbanística que representa per la zona, també ho és per les intervencions socials que es programen. Com a exemple clar està el barri del Carme, on ja s'estan visualitzant les actuacions físiques en voreres o edificis, però on els programes socials i de Benestar han estat tant o més importants contribuint a la lluita per la integració social de les persones. Al barri del Carme vam sumar l'any passat el projecte acceptat pels barris Immaculada i Sol i Vista i, si la Generalitat ens ho accepta, enguany proposarem el Sud de Reus. Seguim treballant per millorar els barris.

Per una millor cooperació territorial

2010-02-08T09:36:00.000+01:00

El projecte de llei de vegueries ha estat objecte de múltiples reaccions, però cal valorar amb propietat les seves conseqüències pràctiques.
L’organització territorial de Catalunya és una reivindicació pendent des dels orígens del catalanisme. Després de la frustrada experiència republicana, les lleis de 1987 van crear els consells comarcals, però no varen poder tirar endavant el buidatge de les diputacions, deixant dos nivells supralocals amb algunes duplicitats competencials.
L’aprovació de l’Estatut de 2006 va possibilitar la definitiva resolució de la qüestió, establint que l’organització bàsica de Catalunya s’estructura en municipis i vegueries, i suggerint que les comarques s’han de limitar a mancomunar serveis locals concrets. El marc estatutari vigent descriu la doble naturalesa de les vegueries com a ens supramunicipals de cooperació territorial i com a divisió geogràfica d’organització dels serveis de la Generalitat.
El projecte de llei aprovat ara deixa ben clar que les vegueries seran els àmbits locals de segon nivell que substituiran les diputacions, desmentint la creació d’un nou nivell intermig que denunciaven els defensors del mapa provincialista.
Pel que fa al desplegament de la Generalitat, el text determina que l’administració catalana podrà crear àmbits funcionals de descentralització, per tal que no tots els serveis s’hagin de concentrar en una única ciutat de cada àmbit regional. Es reconeix així la xarxa de ciutats que articula la Catalunya del segle XXI, superant el concepte vuitcentitsta de l’edifici oficial únic amb les banderes al balcó. Per això el projecte parla de seus institucionals enlloc de capitals, per molt que alguns s’enroquin en aquesta idea.
L’establiment de la denominació "Vegueria del Camp de Tarragona" és satisfactori perquè reflexa la nostra realitat historica, geogràfica i multipolar, un tret que ens diferencia d’altres territoris catalans. La nova organització ha de permetre una millor cooperació amb els instruments abans inexistents, com són el ja aprovat Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona o el Pla Director Urbanístic de la seva àrea central, en fase d’elaboració.
Des de Reus volem treballar pel progrés comú en aquest context, gestionant més eficientment les dinàmiques metropolitanes que la ciutadania experimenta cada dia. Per exemple, apostant pel transport públic amb l’impuls definitiu del Tramcamp. És hora de buscar solucions pràctiques, superant velles dialèctiques des d’una concòrdia renovada.

Publicat ahir al Diari de Tarragona