La bona marxa de l’economia de Reus

Els indicadors econòmics recents assenyalen que la ciutat de Reus s’està situant bé en el context de creixent competitivitat i globalització. Durant els darrers mesos, la col·laboració entre el sector públic i la iniciativa privada ha donat fruits que demostren la bona marxa de l’economia local.
S’ha inaugurat la urbanització de les primeres 42 hectàrees de la Central Integral de Mercaderies (CIM) del Camp al terme municipal de Reus, tocant a la Canonja. Més d’un 60% d’aquest nou sòl industrial ja ha estat adquirit per empreses com Seur, Fragadis, Autocars Plana, una plataforma per a recanvis d’automòbil i una altra de material d’hostaleria. S’espera que aquesta primera fase crearà prop de 3.500 llocs de treball i tindrà un impacte econòmic valorat en 149 milions d’euros.
El projecte econòmic del Tecnoparc comença a prendre forma. El gener passat signàvem amb el grup Husa l’acord per construir un hotel de quatre estrelles i 180 habitacions, amb una inversió de 15 milions d’euros i la creació d’uns 80 llocs de treball directes. L’abril finalitzaven les obres d’urbanització de les primeres 18 hectàrees de sòl industrial i de serveis del sector A.8. La Roureda, i ja han començat les obres d’urbanització de les 40 hectàrees del sector A.12. Riera del Molinet, on s’ubicarà el nou Palau de Congressos de Reus i el viver d’empreses de base tecnològica.
L’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili, organisme impulsat per les institucions de salut del territori que s’ubicarà al Tecnoparc, ha contractat com a director el prestigiós catedràtic de Bioquímica Dr. Andreu Palou. A més, Tecnoparc va esdevenir el passat mes de juny l’únic parc tecnològic que s’integra als òrgans de govern del Fòrum de la BioRegió, òrgan assessor de la Fundació BioRegió de Catalunya, constituïda el febrer pel Govern de la Generalitat per potenciar el sector biotecnològic i les ciències de la salut com un dels principals pols de desenvolupament al nostre país.
S’han fet avenços significatius en l’objectiu d’assolir l’any 2011 un total de 600 hectàrees de sòl industrial al terme de Reus. El primer semestre de 2006 s’han generat 33,20 noves hectàrees urbanitzades a diferents zones de la ciutat, com són la Roureda, la banda nord de l’antiga carretera d’Alcolea i l’antiga Granja Vila, i s’estan executant unes altres 125,99 hectàrees.
Pel que fa a noves radicacions empresarials, la cadena Jardiland està invertint 4 milions d’euros en la construcció d’un centre en un solar de més de 10.000 m2 a l’autovia de Bellissens, adjudicats en règim de cessió de dret de superfície per 50 anys. Una fórmula encara poc habitual al nostre país, però que permet a les empreses destinar els seus recursos i la seva capacitat d’endeutament a inversions productives. Aquesta figura també s’assaja amb èxit en el projecte REDESSA 3, el complex que ocuparà 30.000 m2 d’instal·lacions productives al polígon industrial Mas Batlle, atès l’important nombre de sol·licituds presentades per empreses locals i nous emprenedors.
Sabem que cal reforçar la capitalitat comercial de Reus amb nous formats que complementin l’actual oferta. El complex del Pallol obrirà el primer trimestre de 2007 amb 44 nous establiments que, juntament amb el projecte de la Capsa Gaudí, impulsaran encara més l’atractiu comercial i el sector restauració al nucli antic de la ciutat. Aviat es resoldrà el concurs de la concessió del nou centre comercial i d’oci familiar que s’ubicarà a l’actual Fira de Reus, al qual concorren importants empreses promotores espanyoles i internacionals. Plenament inserit en la trama urbana, aquest equipament complementarà perfectament el comerç tradicional del centre de Reus com un nou reclam per a reusencs i foranis.
Són només unes fites recents que demostren el gran potencial de futur que té Reus, la gran capacitat d’adaptació als nous temps que té la nostra ciutat, i els efectes positius dels nous marcs de col·laboració público-privada.