29.11.06

Avaluar i repensar l’estratègia de Reus


El 24 de novembre ha visitat Reus el psiquiatre i professor Dr. Luis Rojas Marcos, que al capdavant del sistema de salut mental de Nova York va dirigir l’atenció al trauma de l’11-S de 2001. La seva conferència al Palau de Fires ha estat molt alliçonadora. Ens ha ajudat a reflexionar, amb una mirada oberta, sobre l’ús de la planificació estratègica per millorar la qualitat de vida en el segle XXI. La seva experiència americana ha estat molt útil, atès que l’aplicació d’aquesta metodologia del sector privat a l’àmbit ciutadà va començar a finals dels 70 a San Francisco.

Hem pogut posar en valor l’experiència dels tres processos participatius que els darrers anys ha engegat la nostra ciutat: el Pla Estratègic Reus Impuls 2005, l’Agenda 21 Local i el Projecte Educatiu de Ciutat. L’examen dels resultats de Reus Impuls demostra que més del 80% de les línies estratègiques dibuixades fa cinc anys han estat executades o iniciades per l’Ajuntament de Reus.

En l’àmbit d’infraestructures, s’han construït nous equipaments públics com la Biblioteca Xavier Amorós, la Comissaria de la Guàrdia Urbana, el Centre de la URV al Mas Miarnau o el Gaudí Centre, a més del disseny de projectes tan ambiciosos com el nou Hospital o el centre comercial a l’actual palau firal. S’ha tirat endavant la reforma de totes les entrades viàries a Reus i d’eixos bàsics com les avingudes Països Catalans, Comerç, Marià Fortuny, Francesc Macià o els passejos Prim i Sunyer.
S’ha intervingut en les parts més necessitades de la ciutat, amb la reforma total del Nucli Antic, la definició del Pla integral del Barri del Carme, o els projectes de reforma dels blocs antics dels barris Fortuny i Gaudí i del clavegueram de Mas Pellicer. S’han fet barris nous al Mas Iglesias, a la Immaculada, a Jardins de Reus i a molts altres llocs, amb promocions d’habitatge protegit.

L’economia de Reus s’orienta cada vegada més al sector serveis i a l’ocupació amb valor afegit, amb apostes de futur com el Tecnoparc, i l’impuls conjunt de la triple hèlix empresa-universitat-administració. Hem establert l’aliança amb la Costa Daurada per promocionar millor Reus al turisme internacional. El sòl industrial disponible s’ha duplicat des de 1999, fins arribar a les actuals 142 hectàrees, i amb una planificació que ens permetrà arribar a les 600 el 2011.

En l’àmbit formatiu, hem augmentat la dimensió universitària amb el Mas Miarnau, l’Escola d’Arquitectura de la URV i el projecte d’ampliació del Campus Bellissens. El Mas Carandell incrementa cada any la seva formació ocupacional especialitzada, i hem planificat els equipaments escolars i les llars infants públiques que el creixement demogràfic determina. No oblidem que fa dos anys vam traspassar la barrera dels 100.000 habitants.

Pel que fa a la qualitat de vida, hem establert amb la Generalitat el Pacte de Ciutat de Salut, que preveu el nou Hospital a Bellissens i el nou mapa sanitari local, amb dos CAP nous al Carme i a Horts de Miró. Hem prioritzat el medi ambient, amb la introducció d’energies renovables a equipaments públics, polítiques d’estalvi d’aigua, campanyes de foment i millora de la recollida selectiva de residus, i el projecte de la recollida pneumàtica que es comença a implantar a l’antic Velòdrom i el Passeig Prim.

En el vector cultural, hem definit un sistema de lectura pública al voltant de la Biblioteca Central inaugurada el 2003, s’ha impulsat el pla de museus municipals, hem engrandit els festivals especialitzats i les festes majors, i hem treballat nous equipaments que aviat veuran la llum, com el Centre de la Imatge de Mas Iglesias, el Centre d’Art Cal Massó o el nou Arxiu d’Horts de Miró.

Reus no s’ha parat de créixer i de generar activitats el darrer quinquenni, i els propers anys afrontarà importants canvis socials, econòmics i urbans. Cal que preveiem aquestes mutacions amb una reflexió serena i compartida, amb visió a llarg termini. I per això haurem de comptar amb l’ajut i el suport dels agents socioeconòmics i la universitat, com hem fet en el passat. I sobretot, necessitarem una àmplia participació ciutadana, per repensar amb el màxim encert i contrast d’opinions el nostre futur col·lectiu.