Trenta anys millorant Reus

Avui s’escau el trentè aniversari de les primeres eleccions municipals democràtiques. Un dia assenyalat de la transició política, que va retornar-nos la capacitat d’escollir lliurement els nostres representants en l’àmbit públic més proper, els ajuntaments.
Si pensem en el cas de Reus, em poso a la pell dels pioners del primer ajuntament democràtic. Tenien el repte d’atendre les múltiples i justes reivindicacions ciutadanes acumulades en decennis, i l’obligació moral de no decebre les grans expectatives dipositades en ells. Tenien molta feina a fer i molt pocs recursos per tirar-la endavant.
L’any 1979, Reus tenia un centre urbà decadent i abandonat, del qual bona part de la població fugia. Teníem uns barris mancats de tota mena de serveis: sense asfaltar, sense equipaments, sense condicions higièniques, desconnectats de la resta de la ciutat. Teníem un hospital obsolet i econòmicament inviable, incapaç d’atendre les necessitats de l’evolució demogràfica. Havíem de reclamar les places escolars que ens mancaven, quan l’educació estava en vies de traspàs de l’Estat a la Generalitat. La ciutat patia interrupcions del subministrament d’aigua, un gran obstacle per garantir la qualitat de vida dels seus habitants i el desenvolupament econòmic.
L’evolució d’aquests mateixos aspectes serveix per comprovar el gran salt endavant que hem fet en trenta anys, gràcies en bona part a les bases que en el seu moment va saber fixar l’administració municipal.
Avui, el centre de Reus destaca no només pel seu teixit comercial, sinó també per l’oferta de restaurants i bars, pels nous residents, per un urbanisme atractiu. Els barris han millorat moltíssim, gràcies a una planificació municipal abans inexistent, i s’han integrat plenament en la dinàmica ciutadana mitjançant els centres cívics i els nous equipaments públics. Estem construint un nou hospital que serà modèlic i reforçarà la nostra capitalitat sanitària a les comarques meridionals. Des de la coresponsabilitat Generalitat-Ajuntament estem innovant en política educativa i finançant les noves escoles que hem d’edificar. El minitransvasament de l’Ebre de fa 20 anys ha estat clau per facilitar-nos la vida quotidiana, i per afavorir el progrés econòmic que hem viscut des de llavors.
Aquest camí es va iniciar el 3 d’abril de 1979, i ha estat possible gràcies a la implicació de regidors de tots els colors polítics i al suport d’una ciutadania emprenedora, que treballa per millorar Reus cada dia.