Molt sovint, hom recorda el sentit de l’Onze de setembre com a festa nacional de Catalunya amb tot allò que els fets de 1714 van representar"a posteriori": la pèrdua de les institucions pròpies i l’inici d’una política centralista i uniformitzadora, que negava la pluralitat i el pactisme que fins llavors havien regit la convivència dels regnes peninsulars.
Com explica el Dr. Pere Anguera en la monografia que publicà l’any passat, la commemoració de la Diada es comença a produir a partir de 1886, i "l’impulsaren joves radicalitzats en catalanisme i amb voluntat progressista, que promovien vetllades de confraternització combativa per encendre els ànims, mentre presentaven les reivindicacions autonomistes, federals o independentistes com el desgreuge degut als passats i als presents per la usurpació de l’autogovern iniciada amb el decret filipista de Nova Planta".
Com ha succeït a tot el Món, el país i la societat catalana han canviat radicalment en aquests gairebé tres segles d’història. Es van produir les revolucions liberals, la revolució industrial, la renaixença lingüística i cultural, la modernització socioeconòmica, els periòdics fluxos migratoris i els successius canvis de règim, fins assolir l’actual democràcia. Des de la perspectiva nacional, va aparèixer el catalanisme polític i s’inicià la lluita per la recuperació de l’autogovern, que es va concretar en l’experiència republicana i en la reinstauració de la Generalitat, a partir de 1977.
Les línies anteriors sintetitzen dècades de lluites, de patiments, de repressió, de frustracions, però també de victòries… Experiències que, al llarg dels anys, han configurat la nostra memòria col·lectiva, com a poble que es reconeix a ell mateix i que aspira a construir el seu futur com a nació.
La Catalunya del 2009 es fruit d’aquesta història. Som un país que ha evolucionat molt, que ha guanyat en complexitat, en diversitat, en pluralitat d’idees, de cultures i llengües. I som un país on, malgrat els efectes de la greu crisi econòmica que estem patint, tenim eines suficients per combatre les desigualtats i per atendre les necessitats socials més punyents. Precisament, el recent acord per a la millora del finançament de Catalunya ens ha de permetre major capacitat per prestar aquests serveis indispensables.
En bona lògica democràtica, Catalunya és i serà allò que la majoria dels seus ciutadans decideixin en cada moment. Avui, amb l’esperança de poder desplegar amb plenitud totes les potencialitats del nou Estatut, que és la norma jurídica fruit del darrer pacte polític aprovat en referèndum, que defineix els paràmetres per incrementar el nostre autogovern.
Hem d’estar a l’alçada de les circumstàncies per col·laborar a tirar el país endavant. Cadascú des de la seva respectiva responsabilitat, tothom pot contribuir a construir una Catalunya millor. El nostre poble ha sobreviscut a guerres, dictadures, crisis i circumstàncies molt complicades i, des de la força de la unitat civil, sempre hem sabut trobar la manera d’assolir noves cotes de llibertat i de progrés.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada