Per una millor cooperació territorial

El projecte de llei de vegueries ha estat objecte de múltiples reaccions, però cal valorar amb propietat les seves conseqüències pràctiques.
L’organització territorial de Catalunya és una reivindicació pendent des dels orígens del catalanisme. Després de la frustrada experiència republicana, les lleis de 1987 van crear els consells comarcals, però no varen poder tirar endavant el buidatge de les diputacions, deixant dos nivells supralocals amb algunes duplicitats competencials.
L’aprovació de l’Estatut de 2006 va possibilitar la definitiva resolució de la qüestió, establint que l’organització bàsica de Catalunya s’estructura en municipis i vegueries, i suggerint que les comarques s’han de limitar a mancomunar serveis locals concrets. El marc estatutari vigent descriu la doble naturalesa de les vegueries com a ens supramunicipals de cooperació territorial i com a divisió geogràfica d’organització dels serveis de la Generalitat.
El projecte de llei aprovat ara deixa ben clar que les vegueries seran els àmbits locals de segon nivell que substituiran les diputacions, desmentint la creació d’un nou nivell intermig que denunciaven els defensors del mapa provincialista.
Pel que fa al desplegament de la Generalitat, el text determina que l’administració catalana podrà crear àmbits funcionals de descentralització, per tal que no tots els serveis s’hagin de concentrar en una única ciutat de cada àmbit regional. Es reconeix així la xarxa de ciutats que articula la Catalunya del segle XXI, superant el concepte vuitcentitsta de l’edifici oficial únic amb les banderes al balcó. Per això el projecte parla de seus institucionals enlloc de capitals, per molt que alguns s’enroquin en aquesta idea.
L’establiment de la denominació "Vegueria del Camp de Tarragona" és satisfactori perquè reflexa la nostra realitat historica, geogràfica i multipolar, un tret que ens diferencia d’altres territoris catalans. La nova organització ha de permetre una millor cooperació amb els instruments abans inexistents, com són el ja aprovat Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona o el Pla Director Urbanístic de la seva àrea central, en fase d’elaboració.
Des de Reus volem treballar pel progrés comú en aquest context, gestionant més eficientment les dinàmiques metropolitanes que la ciutadania experimenta cada dia. Per exemple, apostant pel transport públic amb l’impuls definitiu del Tramcamp. És hora de buscar solucions pràctiques, superant velles dialèctiques des d’una concòrdia renovada.

Publicat ahir al Diari de Tarragona