Se'ns ha anat sobtadament l'Enric Espinal, un gran fuster, industrial, ex president del Gremi i admirable empresari per la seva dedicació a la feina i a la defensa d'aquest ofici.
Nascut lluny de la Reus, a l'altre extrem d'Andalusia, ha estat enterrat amb la insígnia de la rosa de la ciutat que li vaig regalar.
La nostra estima venia de lluny. El vaig conèixer quan la seva filla practicava patinatge al Ploms; una gran campiona. D'aquella coincidència va néixer un apreci i una amistat sincera.
Com molts altres, l'Enric ha estat un d'aquells que van venir de lluny a les nostres terres per cercar oportunitats. Treballador incansable no només va trobar a la nostra ciutat aquesta oportunitat per tirar endavant ell i els seus, sinó que també va crear una empresa que cada vegada es feia més i més important i amb la qual va fer possible la seva il•lusió de donar feina a moltes dotzenes de persones i possibilitar així el futur de moltes famílies.
Persona implicada en tantes i tantes iniciatives ciutadanes, ha deixat una gran empremta entre els seus amics, que sempre hem admirat la seva tenacitat i compromís.
Costarà molt omplir el buit que ens deixa. Només ens reconfortarà saber, que la seva estimada dona i els seus admirats fills, dels quals parlava sempre amb orgull dient "són com jo, treballadors i valents", preservaran el seu llegat personal.
Reus necessita moltes persones com l'Enric Espinal. Li agraïm de tot cor el seu sacrifici i la seva passió per Reus.
Enric, descansa en pau. Sempre et recordarem
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada