Avui, dia 21 de desembre, fa exactament un any de la celebració de l’acte
que va convocar la Plataforma d’Entitats de Reus al Teatre Fortuny sota el
lema “Tots som capital”, amb motiu de l’inici de la tramitació
parlamentària de la Llei de Vegueries. Fou una convocatòria de la societat
civil, liderada per l’Aeroclub, la Cambra de Comerç, el Centre de Lectura i
el Col·legi d’Advocats, en què els representants polítics érem convidats i
no actors principals.
Vaig dir que havia estat l’escenificació d’un “estil Reus de fer les coses
”, consistent en l’ús dels arguments racionals, sense missatges agressius,
pejoratius o bèl·lics contra ningú, sinó a favor de la concòrdia
territorial i de l’autoafirmació del paper històric i econòmic de la nostra
ciutat. El fulletó publicat posteriorment, amb el recull de les
intervencions i entitats presents, va deixar constància de l’esperit
constructiu d’aquell acte.
L’efemèride ve marcada pel recent debat sobre la possible implantació d’una
important firma de distribució comercial al nostre territori. Els
respectius posicionaments han estat públics i notoris, i només cal repassar
les informacions aparegudes per veure les cartes que ha jugat cada part.
En aquest afer només vull reiterar que des de l’Ajuntament de Reus hem fet
els deures que ens pertocaven, que els tràmits urbanístics al nostre terme
municipal són molt més madurs, i que els promotors privats dels terrenys
reusencs tenen unes expectatives de desenvolupament d’un nou espai
comercial, que en cap cas passen pel regal de terrenys.
Dit això, vull reflexionar sobre les veus que han parlat d’una presumpta
“reobertura de la guerra de campanars”, perquè nego absolutament la major.
A Reus ens cansa aquesta dinàmica, i per això no encetem mai les
polèmiques: només cal recordar com va anar fa un any la proposta de canvi
de nom de l’Aeroport. I ens cansa, primer, per la clara voluntat política i
social d’entesa que tenim i, segon, perquè la nostra ciutat bull de
projectes que ocupen el nostre temps. L’exemple més clar és el nou Hospital
Universitari de Sant Joan, que ahir culminava un modèlic procés de
trasllat.
No es pot posar tothom al mateix nivell. A mi ningú m’ha convidat a parlar
a la ciutat veïna, i si hi anés, en cap cas se m’hauria acudit obviar els
seus múltiples lideratges, sinó que els hagués enaltit i hagués aprofitat
per reclamar una major col·laboració. Tampoc opino sobre els detalls de la
controvèrsia política local d’altres municipis, malgrat que després resulta
que sóc jo qui causa decepcions als veïns. A Reus no tenim per costum
governar a cop de titular, no és el nostre “modus operandi”. No tots som
iguals, afortunadament.
Per si algú té la temptació de tornar a equiparar l’actitud d’ambdues
ciutats, li prego que abans recuperi el text de la conferència que vaig
pronunciar el passat 24 de febrer al Palau Bofarull, que és accessible a
l’enllaç http://www.reus.cat/alcalde2/
Avui reitero fil per randa aquelles paraules, que se sintetitzen en la
voluntat de Reus d’avançar conjuntament en la configuració de la nostra
àrea metropolitana. Espero que així s’admeti públicament que jo advoco per
la cooperació permanent, malgrat la competència lògica i legítima que
puguem tenir en determinats assumptes puntuals.
Lluís Miquel Pérez i Segura
Alcalde de Reus
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada