El dimarts 21 de març, amb l’arribada de la primavera, han finalitzat els treballs de la Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats per a l’aprovació del nou Estatut de Catalunya. La participació directa en els debats de la delegació del Parlament de Catalunya, de la qual he tingut l’honor de formar part, ha permès plantejar la postura de tots els partits en aquesta fase del procés estatutari.
Amb l’experiència dels anys que porta vigent l’Estatut de 1979, podem afirmar sense embuts que s’ha donat llum verda a un text estatutari molt més ambiciós, que ens pot permetre ampliar i desenvolupar l’autogovern d’acord amb les actuals necessitats del país.
Un cop finalitzi la seva tramitació a les Corts, el nou Estatut implicarà que una llei orgànica de l’Estat afirmi explícitament, per primera vegada, que Catalunya és una nació. Podem discutir abastament sobre la idoneïtat de la ubicació d’aquesta referència en una o altra part del text legal, però el fet és que el sentiment nacional majoritari dels catalans podrà tenir un reflex directe al bloc de la constitucionalitat. I aquesta podria ser una base fonamental per a futurs avenços en l’evolució de l’estructura de l’Estat en un sentit més federal i plurinacional. D’aquí venen els atacs furibunds de la dreta espanyola contra l’Estatut.
El principal senyal de la nostra identitat cultural diferenciada, la llengua catalana, també fa un clar salt endavant des del punt de vista normatiu. El nou Estatut preveu la plena equiparació de les llengües catalana i castellana com a idiomes oficials de Catalunya, des del punt de vista del dret i el deure que tenen tots els ciutadans de conèixer-los i de parlar-los. D’aquesta manera quedaria superada la preeminença legal del castellà a l’Estatut de 1979, en tant que idioma oficial de l’Estat.
El nou Estatut aprova, per primer cop, un títol dedicat als drets i deures dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, matèria que fins ara havia quedat reservada a la Constitució espanyola. D’aquesta manera, la nova sensibilitat social existent al voltant de qüestions de drets fonamentals, com el dret a la vida plena i la salut, les noves formes d’organització familiar, l’educació, la convivència, la nova ciutadania, s’expressa de manera molt més actualitzada i ajustada al present context social.
La revisió del sistema de finançament de Catalunya, que ha estat reiteradament reclamada des d’àmbits polítics i socioeconòmics, es materialitza amb l’apartat financer del nou Estatut. El text preveu la creació d’una nova Agència Tributària de Catalunya, i l’assumpció de la gestió del 50% de l’IRPF i l’IVA i del 58% dels impostos especials per part de la Generalitat. D’aquesta manera, les institucions catalanes passen a intervenir de forma decisiva en la gestió tributària i el control dels principals impostos estatals.
L’aliança amb les forces progressistes de l’Estat, encapçalades pel socialisme espanyol, ens ha permès definir uns avenços que fins fa dos anys eren impensables. Algú creu que ara estaríem parlant del reconeixement de la nació catalana o d’un nou finançament si existís una majoria parlamentària del Partit Popular a les Corts Generals?
A més, aquest clima de col·laboració política no s’esgota en el text estricte de l’Estatut i es pot desenvolupar a través d’altres línies, com ara la legislació prevista per endegar els traspassos d’infraestructures del transport de l’Estat, com són els aeroports del Prat, Reus i Girona, o els ports de Barcelona i Tarragona. Els compromisos adquirits pel PSOE en aquest sentit, durant els debats de la Comissió Constitucional, no es poden menystenir de cap manera.
El següent pas serà la votació de l’Estatut al plenari del Congrés, prevista per al dia 30 de març. Després de totes les embestides rebudes del PP i del seu entorn mediàtic, els diputats d’Esquerra Republicana hauran de decidir si volen impulsar l’autogovern de Catalunya o si finalment acabaran votant no.
Més enllà dels programes de màxims, perfectament legítims, és hora de pensar en una millora concreta de l’autogovern i les polítiques públiques que reclama la ciutadania de Catalunya. Perquè l’alternativa és mantenir l’actual status quo, i tots sabem que ja és hora d’ampliar el camp de joc que requereix el progrés econòmic i social del país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada