Seguim fent ciutat

Aquest matí he pogut participar en la posada de la primera pedra de dos nous edificis de protecció oficial que es faran a Reus. Precisament, ara que vivim moments complicats, sobretot en l'àmbit de la construcció, és més important que mai donar suport a iniciatives com aquesta d'avui, que donen prioritat a la rendibilitat social i la col·laboració en solucionar el problema de l'habitatge mitjançant la promoció d'habitatges protegits o de protecció oficial - com és el cas d'aquests dos nous edificis que es construiran- per tal que les persones amb menys recursos puguin accedir a l'habitatge. Amb la construcció dels nous habitatges, no només es busca donar resposta a les necessitats residencials dels més desprotegits, també es fomenta la creació d'ocupació tan important després de conèixer ahir les dades negatives de l'atur. Des de l'Ajuntament, hem impulsat accions en aquests dos sentits. Per un costat, amb l'oferta de cursos gratuïts per aturats del Mas Carandell i amb l'oficina del carrer Jurats, que vol ser una finestra més on qui s'ha quedat sense feina pugui acudir. En el que a habitatge es refereix, des del govern municipal hem pres mesures com la promoció d'habitatge protegit i les subvencions municipals als col·lectius més afectats per la crisi a l'hora d'adquirir, llogar o rehabilitar un habitatge o fer front al pagament de les hipoteques.Amb els dos edificis, es prossegueix amb la formulació d'un nou àrea de la ciutat com és el Mas Iglesias, una zona de la ciutat que ha viscut una gran transformació que es visualitza amb la construcció de diversos equipaments públics, la rehabilitació de l'emblemàtic Mas Iglesias, l'adequació d'un gran parc i la construcció d'un conjunt residencial, en el futur ampliada amb aquests dos nous edificis.

El Tecnoparc

Dimarts vam realitzar una visita d’obres a l’edifici del Tecnoparc, un edifici que es preveu que estigui enllestit a finals del 2010 i pugui aplegar la celebració a la nostra ciutat de la Borsa Europea del Cereal i l’ExproReus. Aquestes 2 fires es celebraran al mateix temps i això serà un gran event internacional a la ciutat que portarà moviment de treball i de diners. Durant aquestes jornades es preveu que assisteixin més de 2.000 persones i a hores d’ara ja hi ha peticions d’empreses que suposen el 50% de l’espai del nou Palau de Fires i Congressos.
La visita va servir per veure com està l’obra i comprovar que els terminis de la constructora són adequats. Actualment hi estan treballant 60 persones, a finals d’aquest any en seran unes 80 i l’any vinent arribaran fins els 250 treballadors.
Aquest edifici constituirà la construcció més important i rellevant del parc tecnològic, on també s’hi situarà la futura facultat d’Arquitectura i el centre de bioempreses del Tecnoparc, obres que ja s’han adjudicat provisionalment per a la seva construcció.

Reus rebaixa impostos

El Ple de l’Ajuntament de Reus del 8 d’octubre va servir per aprovar les taxes i ordenances fiscals per al 2010. Fa un any, en el debat dels tributs per al 2009, ja varem manifestar la voluntat de congelar els impostos municipals que afecten la majoria de ciutadans, com són l’Impost sobre Béns Immobles (IBI), el de vehicles, la plusvàlua i el de construccions, instal·lacions i obres (ICIO).
Tenint en compte l’actual crisi econòmica, i la seva afectació sobre molts ciutadans i famílies, hem decidit fer un pas més enllà i procedir a la rebaixa dels tipus generals de l’IBI, l’ICIO i l’Impost de Vehicles. És quantitativament simbòlica en relació als tipus vigents, però és la primera vegada que es redueixen des de 1988, quan la Llei d’Hisendes Locals va establir aquests impostos en la seva configuració actual.
A part de l’esmentada rebaixa, varem acordar l’ampliació d’algunes bonificacions, com l’augment del llindar d’ingressos familiars que permet acollir-se a la reducció del 50% de l’IBI, i l’increment del valor fins a 25.000 euros de les herències familiars sobre les quals es pot aplicar un 80% menys de l’import de la plusvàlua. També varem anunciar la voluntat d’aprovar, abans del final d’any, la reedició dels ajuts destinats a col·lectius amb rendes baixes, persones discapacitades, majors de 65 anys i joves.
La novetat d’enguany ha estat la creació d’una taxa que gravarà l’activitat de les empreses de telefonia mòbil, la qual afectarà només a les companyies que presten aquest servei. L’única pujada acordada que notaran els particulars és un 2,5% d’augment de la taxa recollida d’escombraries, com a conseqüència de les millores previstes en la contracta del nou servei que es va aprovar per unanimitat el passat mes de juliol.
El marc fiscal del 2010 és la síntesi de la proposta formulada pel govern municipal (PSC, ERC i ICV-EUiA) i d’aportacions de CiU i PP. El vot favorable dels cinc grups és positiu perquè permet generar confiança entre els ciutadans de Reus, que veuen unitat política i capacitat d’acord dels seus representants en moments complicats.
Pocs dies abans havíem anunciat que AMERSAM rebaixarà el preu dels aparcaments subterranis de la segona corona urbana i l’ampliació al migdia de l’horari d’accés gratuït dels abonats nocturns. Unes altres mesures imaginatives que des del municipi podem aplicar per ajudar a superar millor la conjuntura actual.
Lluís Miquel Pérez i Segura

Hacia un futuro más solidario

Se ha convenido en situar el detonante de la actual crisis en la bancarrota de Lehman Brothers, en septiembre de 2008, tras el derrumbe de las hipotecas "subprime" en Estados Unidos. Nos hallamos en la primera gran crisis de la globalización, que rápidamente distorsionó el sistema financiero mundial y frenó el crecimiento de los países más desarrollados.
Es cierto que la situación ha afectado especialmente a España, cuya evolución había descansado en exceso durante los últimos 15 años en el sector inmobiliario. Pero no podemos obviar los casos de otras economías seriamente tocadas después de largos períodos de prosperidad, como pueden ser Islandia e Irlanda.
La reunión del G-20 de Washington, en noviembre de 2008, puso de manifiesto que el formato del G-8 era obsoleto en un contexto de gran empuje de los países emergentes, liderados por el cuarteto BRIC (Brasil, Rusia, India y China). En dicho encuentro se plantea por primera vez la necesidad de una "refundación del capitalismo", incluso por parte de claros defensores del libre mercado como Sarkozy, ante el silencio de los paladines de la desregulación extrema que nos condujo a estos lodos.
Después, las cumbres del G-20 de Londres y Pittsburgh, en abril y septiembre de 2009, consolidan este nuevo foro de concertación más multipolar. Un claro símbolo del cambio de los tiempos, al que debemos añadir la irrupción del liderazgo de Barack Obama, con las esperanzas que ha suscitado a nivel mundial.
Resulta difícil analizar la evolución política internacional durante este trepidante último año. El giro a la derecha en las elecciones europeas de junio fue evidente, así como la posterior consolidación de Merkel y la CDU en Alemania. Pero al mismo tiempo los socialistas se mantienen en Portugal y regresan al poder en Grecia con mayoría absoluta, tras el total hundimiento de los conservadores.
Por todo ello, modestamente opino que ni el capitalismo desaparecerá, ni la socialdemocracia sucumbirá definitivamente ante una derecha cada vez más radical. Pienso que el futuro estará en manos de soluciones moderadas y responsables, que sepan aprovechar lo mejor del mundo antitético del pasado.
Estoy hablando de la preservación de los avances del sistema europeo de bienestar, de un liberalismo que promueva la creación de riqueza sin generar desigualdades, y, sobre todo, de una revolución verde global que dinamice la economía y garantice el desarrollo sostenible, superando la explotación de los países más pobres.
En el ámbito interno español, la futura solidaridad debe pasar por una orientación más federal en el reparto del poder y de los recursos. Comunidades Autónomas y ayuntamientos son capaces de promover las políticas sociales y de desarrollo más efectivas. Si no aplicamos seriamente el principio europeo de la subsidiariedad, financiando adecuadamente los niveles de gobierno subestatales, resultará más difícil recuperar el ritmo de crecimiento anterior a la crisis.
Lluís Miquel Pérez i Segura
Alcalde de Reus

**Article publicat a la revista El Siglo

La crisi financera ja ha arribat als ajuntaments

Algunes de les accions que s'haurien d'emprendre per amortir l'impacte de la crisi econòmica són «canviar la legislació bàsica de finançament» i «moderar la pressió fiscal». Lluís Miquel Pérez, alcalde de Reus però també president de la comissió d'economia, pressupostos i finançament local de la Federació de Municipis de Catalunya, va parlar clar. Els pressupostos de l'Estat espanyol preveuen una retallada de més de la meitat de la partida que es destina a dotar de recursos els ajuntaments. Si bé l'any passat i perquè es liquidaven exercicis anteriors, es van repartir 2.963.000.000 d'euros, l'any que ve, la xifra serà molt menor: 1.365.000.000 euros, encara que la dada no és definitiva perquè ara és quan s'obre el període de negociacions. Pérez va ser taxatiu: «La crisi financera ja ha arribat als ajuntaments» i «la solució només és una, estalviar» perquè encara que alguns problemes siguin puntuals, n'hi ha d'altres d'estructurals que «no resoldrem». Els importants entrebancs financers que amenacen les administracions locals són deguts a diversos factors, com ara que d'entrada els ajuntaments tenen una «infradotació econòmica». Pérez va explicar que almenys el 30% de despeses són «impròpies» ja que moltes de les activitats que s'executen no són competència seva, no ho són de ningú o ho són d'una altra administració però que acaba repercutint en les arques municipals. Un exemple són la creació de menjadors socials. Pel president de la comissió econòmica de la FMC també hi ha una «tendència endèmica» d'altres administracions a legislar sobre qüestions que acaba assumint l'Ajuntament. D'altra banda, Pérez incidia en el fet que ja no es perceben tants diners a través del cobrament dels impostos de construcció o taxes urbanístiques o en el fet que «com que l'aportació que fa l'Estat als municipis és una part dels ingressos tributaris de l'Estat, i aquests han baixat, l'aportació que l'Estat fa als ajuntaments és menor».
La conseqüència és que els ajuntaments, en major o menor mesura, s'endeuten a través de préstecs, crèdits bancaris o es veuen obligats a redactar plans de sanejament rigorosos, encara que Pérez advertia que ells no poden endeutar-se més enllà de l'amortització dels préstecs de l'exercici precedent ni superar el 110% del deute de l'any anterior i per això, a banda d'estalviar, aconsellava revisar «tot allò que no sigui imprescindible» perquè «la solució fàcil és apujar els impostos».
Que un ajuntament faci suspensió de pagaments o que s'aturin projectes és un risc que corren tots si no saben frenar a temps l'endeutament i en tant que «el problema principal és tancar el pressupost ordinari», Pérez recomanava impulsar projectes que comportin inversió però no despesa ni contractació de personal. En aquest sentit, afegia que les administracions locals que tinguin personal contractat per sobre del 50% haurien de reduir la plantilla. Finalment, es mostrava confiat que la ciutadania sap que «estem en crisi» i que pel fet que «els recursos econòmics van més escassos» i es paguen menys impostos també hi haurà menys serveis.

Lluís M. Pérez i Segura

Present i futur de Catalunya

Molt sovint, hom recorda el sentit de l’Onze de setembre com a festa nacional de Catalunya amb tot allò que els fets de 1714 van representar"a posteriori": la pèrdua de les institucions pròpies i l’inici d’una política centralista i uniformitzadora, que negava la pluralitat i el pactisme que fins llavors havien regit la convivència dels regnes peninsulars.
Com explica el Dr. Pere Anguera en la monografia que publicà l’any passat, la commemoració de la Diada es comença a produir a partir de 1886, i "l’impulsaren joves radicalitzats en catalanisme i amb voluntat progressista, que promovien vetllades de confraternització combativa per encendre els ànims, mentre presentaven les reivindicacions autonomistes, federals o independentistes com el desgreuge degut als passats i als presents per la usurpació de l’autogovern iniciada amb el decret filipista de Nova Planta".
Com ha succeït a tot el Món, el país i la societat catalana han canviat radicalment en aquests gairebé tres segles d’història. Es van produir les revolucions liberals, la revolució industrial, la renaixença lingüística i cultural, la modernització socioeconòmica, els periòdics fluxos migratoris i els successius canvis de règim, fins assolir l’actual democràcia. Des de la perspectiva nacional, va aparèixer el catalanisme polític i s’inicià la lluita per la recuperació de l’autogovern, que es va concretar en l’experiència republicana i en la reinstauració de la Generalitat, a partir de 1977.
Les línies anteriors sintetitzen dècades de lluites, de patiments, de repressió, de frustracions, però també de victòries… Experiències que, al llarg dels anys, han configurat la nostra memòria col·lectiva, com a poble que es reconeix a ell mateix i que aspira a construir el seu futur com a nació.
La Catalunya del 2009 es fruit d’aquesta història. Som un país que ha evolucionat molt, que ha guanyat en complexitat, en diversitat, en pluralitat d’idees, de cultures i llengües. I som un país on, malgrat els efectes de la greu crisi econòmica que estem patint, tenim eines suficients per combatre les desigualtats i per atendre les necessitats socials més punyents. Precisament, el recent acord per a la millora del finançament de Catalunya ens ha de permetre major capacitat per prestar aquests serveis indispensables.
En bona lògica democràtica, Catalunya és i serà allò que la majoria dels seus ciutadans decideixin en cada moment. Avui, amb l’esperança de poder desplegar amb plenitud totes les potencialitats del nou Estatut, que és la norma jurídica fruit del darrer pacte polític aprovat en referèndum, que defineix els paràmetres per incrementar el nostre autogovern.
Hem d’estar a l’alçada de les circumstàncies per col·laborar a tirar el país endavant. Cadascú des de la seva respectiva responsabilitat, tothom pot contribuir a construir una Catalunya millor. El nostre poble ha sobreviscut a guerres, dictadures, crisis i circumstàncies molt complicades i, des de la força de la unitat civil, sempre hem sabut trobar la manera d’assolir noves cotes de llibertat i de progrés.