Reus avança amb el nou Estatut

Reus ha estat històricament identificada, de forma majoritària, amb el catalanisme cultural i amb els moviments de reivindicació de l’autogovern de Catalunya. En el seu moment, la ciutat va reclamar i celebrar la consecució de l’Estatut de la República i, després de la transició democràtica, l’aprovació de l’Estatut de 1979, que representava l’obertura d’una etapa de llibertats i progrés al nostre país.
Durant els anys que porta vigent l’actual norma estatutària, la societat catalana ha canviat moltíssim. L’Estatut de 1979 no preveia realitats que avui dia estan plenament consolidades, com per exemple la nostra incorporació a la Unió Europea, els canvis socials i econòmics, l’impacte de les noves tecnologies, el fenomen de la immigració, les noves formes d’organització familiar, la incorporació massiva de les dones al mercat laboral…. Per tot això, feia temps que calia adaptar el nostre marc legal d’autogovern al context social del segle XXI.
D’aquesta necessitat ha sorgit el projecte de nou Estatut de Catalunya que ara se sotmet a referèndum popular. La nova norma bàsica representa un avenç dels principals signes d’identitat nacional, amb el primer reconeixement explícit de la condició de Catalunya com a nació en una llei orgànica de l’Estat, i amb la plena equiparació jurídica de la llengua catalana amb el castellà per primera vegada a la història. Però, sobretot, representa un avenç dels drets socials de tots els ciutadans i ciutadanes, l’ampliació i millora de les competències de la Generalitat, i un important increment del finançament de Catalunya, del tot necessari per construir les infraestructures i prestar els serveis públics que precisa el país.
En sintonia amb la sensibilitat socialment majoritària a Catalunya, el nou Estatut estableix un nou sistema financer que fa compatible una major corresponsabilitat fiscal amb la solidaritat interterritorial. Augmenta la participació de l’administració catalana sobre els principals impostos estatals, que passa del 33 al 50% en l’IRPF, del 35 al 50% en l’IVA, i del 40 al 58% en els impostos especials, i garanteix la seva capacitat normativa sobre aquests trams. També preveu constituir l’Agència Tributària de Catalunya i la creació en dos anys d’un consorci tributari Estat-Generalitat, que actuarà com a finestreta única per a tots els impostos recaptats a Catalunya.
El nou Estatut proposa un sistema de solidaritat, entre totes les comunitats autònomes, que garanteixi un nivell de serveis públics similar a l’esforç fiscal que realitzen els seus ciutadans, amb la finalitat d’acabar amb el desequilibri de balances fiscals desfavorable per a Catalunya. En aquest sentit, la nova norma introdueix el principi d’ordinalitat, que implica que els mecanismes d’anivellament entre comunitats no poden alterar en cap cas la posició de Catalunya en l’ordenació de rendes per càpita. A més, el text estatutari també garanteix que la inversió de l’Estat en infraestructures a Catalunya s’equipararà, en set anys, al pes que té realment l’economia catalana al conjunt de l’economia espanyola.