Us envio l'article que ha sortit publicat avui dimecres 26 de juliol a l'edició del Diari de Tarragona.
La designació de José Montilla com a nou candidat del Partit dels Socialistes de Catalunya a la Presidència de la Generalitat representa una fita històrica i transcendent per a la política catalana. Com s’ha comentat abastament, es tracta de la primera ocasió en què una persona nascuda fora de Catalunya té grans possibilitats de presidir la màxima institució del país.
Alguns articulistes de premsa han destacat el fet que Montilla hagi prioritzat el procés electoral que l’ha de portar al Palau de la Generalitat, tot renunciant a una responsabilitat tan important com la que estava ocupant des de l’any 2004, al capdavant del Ministeri d’Indústria. Efectivament, això demostra que per a Montilla la Presidència de la Generalitat de Catalunya té un valor simbòlic molt estimable, a diferència de casos tan notoris com el d’Eduardo Zaplana, que des del PP va utilitzar la Presidència de la Generalitat Valenciana com a trampolí per fer carrera política a Madrid.
La trajectòria personal i política de Montilla i la seva ambició per arribar a ser president de Catalunya demostren l’èxit col·lectiu que ha assolit la nostra societat, en garantir un grau d’unitat civil que impedeix fer distincions pel lloc de naixença dels seus ciutadans a l’hora d’aspirar a la màxima responsabilitat política del país. Qualsevol nacionalista català hauria de celebrar aquest èxit com a propi, ja que demostra l’alt nivell de maduresa política i tarannà democràtic que hem assolit entre tots i totes.
Montilla es disposa a encapçalar el nou projecte del socialisme català i el catalanisme progressista, després de la primera experiència de govern catalanista i d’esquerres presidit per Pasqual Maragall. Una primera etapa en què s’han marcat les grans línies mestres que hem de seguir els propers anys per aprofundir en l’autogovern de Catalunya i per impulsar el nostre desenvolupament econòmic i social.
La legislatura que ara finalitza ha representat un gran avenç per a l’autogovern del nostre país, amb l’aprovació d’un nou Estatut que aixeca de manera considerable el nivell de protecció de drets dels ciutadans, i que amplia clarament les competències de la Generalitat i la capacitat financera de les institucions catalanes. Per primera vegada a la història, una norma fonamental aprovada per les Corts Generals esmenta la condició de Catalunya com a nació i situa la llengua catalana al mateix nivell legal que el castellà.
Però més enllà de les qüestions relatives a la identitat nacional, el govern catalanista i d’esquerres ha embastat alguns dels veritables reptes del futur més immediat. S’ha signat un Acord Estratègic amb sindicats i empresaris per millorar la competitivitat econòmica i la qualitat de l’ocupació, s’ha establert un Pacte Nacional per a l’Educació per assegurar una millor formació per a les noves generacions, s’ha definit un pla de millora dels barris de Catalunya que necessiten una intervenció urbanística i social més urgent, s’han encetat línies de col·laboració amb el món local que abans no existien, s’han establert mesures de transparència i control democràtic en la gestió de l’administració catalana….
L’executiu de la Generalitat encapçalat pels socialistes ha iniciat una nova forma de governació del país, basada en el diàleg amb els actors socials i econòmics, amb els governs locals i amb els diferents sectors que composen la societat civil. I aquesta és la línia de treball que volem seguir els propers anys des del Govern català amb el projecte renovador i reformista que dirigeix José Montilla.
Un cop aprovat l’Estatut que ens dóna un nou marge d’actuació i una major disponibilitat de recursos financers, ja no podem excusar-nos més en la retòrica del victimisme. Ja n’hi ha prou d’invocar el nom de Catalunya en abstracte per buscar enemics exteriors i deixar d’abordar els problemes reals del país. Més enllà de la mística nacional, és hora de pensar en els interessos reals dels catalans i les catalanes, de totes les persones que viuen en aquesta terra.
Montilla ha dit que el seu objectiu és convertir Catalunya en un dels països més avançats del Món, posant l’exemple de Suècia com a paradigma de societat benestant. Per assolir aquest horitzó, tenim molta feina a fer en molts terrenys de la vida social i econòmica del nostre país: en matèria d’innovació tecnològica, de seguretat laboral, de prestacions socials, d’educació infantil, de millora de les infraestructures, de promoció del transport públic, de protecció i respecte al medi ambient, de seguretat ciutadana, de regeneració dels espais urbans, d’integració de la nova immigració, etc….
Els socialistes catalans entenem que aquestes són les qüestions que requereixen l’atenció prioritària del Govern de la Generalitat. I per això aspirem a obtenir la confiança renovada de la majoria del poble de Catalunya, de tots els ciutadans i ciutadanes que aspiren a construir un futur col·lectiu millor.
Lluís Miquel Pérez i Segura
Alcalde de Reus i diputat al Parlament de Catalunya pel PSC.
Alguns articulistes de premsa han destacat el fet que Montilla hagi prioritzat el procés electoral que l’ha de portar al Palau de la Generalitat, tot renunciant a una responsabilitat tan important com la que estava ocupant des de l’any 2004, al capdavant del Ministeri d’Indústria. Efectivament, això demostra que per a Montilla la Presidència de la Generalitat de Catalunya té un valor simbòlic molt estimable, a diferència de casos tan notoris com el d’Eduardo Zaplana, que des del PP va utilitzar la Presidència de la Generalitat Valenciana com a trampolí per fer carrera política a Madrid.
La trajectòria personal i política de Montilla i la seva ambició per arribar a ser president de Catalunya demostren l’èxit col·lectiu que ha assolit la nostra societat, en garantir un grau d’unitat civil que impedeix fer distincions pel lloc de naixença dels seus ciutadans a l’hora d’aspirar a la màxima responsabilitat política del país. Qualsevol nacionalista català hauria de celebrar aquest èxit com a propi, ja que demostra l’alt nivell de maduresa política i tarannà democràtic que hem assolit entre tots i totes.
Montilla es disposa a encapçalar el nou projecte del socialisme català i el catalanisme progressista, després de la primera experiència de govern catalanista i d’esquerres presidit per Pasqual Maragall. Una primera etapa en què s’han marcat les grans línies mestres que hem de seguir els propers anys per aprofundir en l’autogovern de Catalunya i per impulsar el nostre desenvolupament econòmic i social.
La legislatura que ara finalitza ha representat un gran avenç per a l’autogovern del nostre país, amb l’aprovació d’un nou Estatut que aixeca de manera considerable el nivell de protecció de drets dels ciutadans, i que amplia clarament les competències de la Generalitat i la capacitat financera de les institucions catalanes. Per primera vegada a la història, una norma fonamental aprovada per les Corts Generals esmenta la condició de Catalunya com a nació i situa la llengua catalana al mateix nivell legal que el castellà.
Però més enllà de les qüestions relatives a la identitat nacional, el govern catalanista i d’esquerres ha embastat alguns dels veritables reptes del futur més immediat. S’ha signat un Acord Estratègic amb sindicats i empresaris per millorar la competitivitat econòmica i la qualitat de l’ocupació, s’ha establert un Pacte Nacional per a l’Educació per assegurar una millor formació per a les noves generacions, s’ha definit un pla de millora dels barris de Catalunya que necessiten una intervenció urbanística i social més urgent, s’han encetat línies de col·laboració amb el món local que abans no existien, s’han establert mesures de transparència i control democràtic en la gestió de l’administració catalana….
L’executiu de la Generalitat encapçalat pels socialistes ha iniciat una nova forma de governació del país, basada en el diàleg amb els actors socials i econòmics, amb els governs locals i amb els diferents sectors que composen la societat civil. I aquesta és la línia de treball que volem seguir els propers anys des del Govern català amb el projecte renovador i reformista que dirigeix José Montilla.
Un cop aprovat l’Estatut que ens dóna un nou marge d’actuació i una major disponibilitat de recursos financers, ja no podem excusar-nos més en la retòrica del victimisme. Ja n’hi ha prou d’invocar el nom de Catalunya en abstracte per buscar enemics exteriors i deixar d’abordar els problemes reals del país. Més enllà de la mística nacional, és hora de pensar en els interessos reals dels catalans i les catalanes, de totes les persones que viuen en aquesta terra.
Montilla ha dit que el seu objectiu és convertir Catalunya en un dels països més avançats del Món, posant l’exemple de Suècia com a paradigma de societat benestant. Per assolir aquest horitzó, tenim molta feina a fer en molts terrenys de la vida social i econòmica del nostre país: en matèria d’innovació tecnològica, de seguretat laboral, de prestacions socials, d’educació infantil, de millora de les infraestructures, de promoció del transport públic, de protecció i respecte al medi ambient, de seguretat ciutadana, de regeneració dels espais urbans, d’integració de la nova immigració, etc….
Els socialistes catalans entenem que aquestes són les qüestions que requereixen l’atenció prioritària del Govern de la Generalitat. I per això aspirem a obtenir la confiança renovada de la majoria del poble de Catalunya, de tots els ciutadans i ciutadanes que aspiren a construir un futur col·lectiu millor.
Lluís Miquel Pérez i Segura
Alcalde de Reus i diputat al Parlament de Catalunya pel PSC.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada