José Montilla, Molt Hble. President de la Generalitat de Catalunya

Us envio la intervenció de José Montilla, Molt Hble. President de la Generalitat de Catalunya, el dia de la presa de possessió del seu càrrec

INTERVENCIÓ DEL MOLT HONORABLE PRESIDENT JOSÉ MONTILLA A L’ACTE DE PRESA DE POSSESSIÓ.
Palau de la Generalitat, 28 de novembre de 2006
Vull que aquestes primeres paraules siguin d’agraïment. Agraïment a la meva família, per haver-me fet costat en tot moment. Agraïment al President Maragall, per tot el que ha aportat fins ara a Catalunya, per la generositat humana i política que l’ha caracteritzat, per la seva visió de futur i per alt sentit de país que ha demostrat al llarg d’aquests anys.

Agraïment al conjunt de les forces polítiques que conformen la majoria que ha fet possible la meva investidura i el futur programa i govern de Catalunya. Agraïment especial als ciutadans i ciutadanes que el dia 1 de novembre van votar la candidatura que jo mateix encapçalava. Vull expressar, finalment, el meu reconeixement al conjunt de forces polítiques amb representació parlamentària.

Sàpiguen que, des d’aquest moment, com a President de la Generalitat, tindré la mà estesa per abordar les qüestions cabdals per al nostre país i per representar a tots i cadascun dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Ho faré comptant amb tothom. Comptant amb les forces polítiques i comptant, especialment, amb la societat civil catalana. Amb els seus representants i interlocutors.

Vaig dir, dijous passat al Parlament de Catalunya, que el que necessitem avui és una acció de govern eficient, que tingui com a objectiu crear les complicitats socials, econòmiques i culturals necessàries. Necessàries per desenvolupar-nos i créixer com a societat moderna, lliure, culta, solidària, equilibrada, desenvolupada econòmicament i respectuosa amb el medi ambient. Això és el que la societat catalana espera de nosaltres. I no només espera sinó que té tot el dret a exigir dels seus governants. És, aquesta, una responsabilitat que no assumiré pas tot sol.

Un grup de homes i de dones estan disposats a dedicar la millor part de la seva vida a aquesta etapa de Catalunya i m’han fet confiança. És un privilegi i un capital humà, intel·lectual i polític poder liderar aquest equip pel progrés. Un equip de primera per a guanyar el futur.

Estic convençut que, amb el nostre treball, avançarem en la construcció d’una Catalunya que, a més de sentir-se orgullosa del seu passat, emprengui esperançada l’horitzó de futur dels seus homes i dones. Una Catalunya compromesa amb la igualtat i la solidaritat amb els sectors més desvalguts de la nostra societat.

Amb un govern que treballi per les persones que més dificultats tenen per aconseguir i mantenir la seva plena autonomia. Aquesta serà una de les meves prioritats personals, juntament amb les polítiques per assegurar l’emancipació dels joves.

La societat catalana és conscient del món obert en el qual vivim, i sap que necessita establir complicitats i aliances estratègiques en el món globalitzat. El meu serà un govern que estimularà la força emprenedora dels homes i dones del nostre país, especialment dels més joves. Que promourà un desenvolupament econòmic territorialment equilibrat i sostenible, buscant i generant oportunitats arreu. Perquè qualsevol indret del nostre país, i perquè cadascuna de les nostres ciutats, barris, viles i pobles, tenen el mateix dret a un futur millor. Poden comptar amb el meu compromís perquè sigui així.

En rebre l’honor de ser investit President de la Generalitat de Catalunya, assumeixo aquestes responsabilitats amb la consciència de ser el dipositari d’un llegat al servei del poble de Catalunya. Reconec el profund sentit històric de l’autoritat institucional que m’ha estat conferida.

Assumeixo aquesta responsabilitat amb el convenciment de que les meves accions i actituds -i les del meu govern- aniran encaminades a convertir aquesta autoritat institucional en lideratge del país.

Estic convençut que...

Si el govern de Catalunya treballa de valent i amb fermesa, si decideix amb autoritat democràtica, si confia en l’enorme potencial de la societat catalana donant-li el paper protagonista que ha de tenir, si es compromet a retre comptes amb transparència, si fa tot això, que els ben asseguro que ho farà, assolirà els objectius programàtics que vaig exposar dijous passat en el debat d’investidura.

Acomplint amb aquests compromisos estic segur que aconseguirem crear i garantir el clima de confiança política, social i cívica que necessita qualsevol país per afrontar els nous problemes des de l’esperança i la confiança en les seves possibilitats.

Vaig dir que vull que el meu govern tingui com a mots d’ordre els de pensar ordenadament, actuar racionalment i atendre càlidament. I els ben asseguro que serà així. Sé que, seguint aquesta línia d’actuació aconseguirem la confiança dels catalans i les catalanes.

No sóc un home donat a les citacions poètiques, però he trobat, en uns versos de Salvador Espriu a La pell de brau una manera inigualable d’expressar els meus sentiments més íntims, en el moment d’assumir la presidència de la Generalitat de Catalunya.

Diu el poeta:
Si et criden a guiar
un breu moment
del mil·lenari pas
de les generacions,
aparta l’or,
la son i el nom.
També la inflor
buida dels mots,
la vergonya del ventre
i els honors.
Imposaràs
la veritat
fins a la mort,
Sense l’ajut
de cap consol.
No esperis mai
deixar record,
car ets tan sols
el més humil
dels servidors.
El desvalgut
i el qui sofreix
per sempre són
els teus únics senyors.
Excepte Déu,
que t’ha posat
dessota els peus
de tots.

Així és com afronto la responsabilitat que des d’aquest mateix moment assumeixo: com el més humil dels servidors del poble de Catalunya.
Moltes Gràcies.

Avaluar i repensar l’estratègia de Reus

El 24 de novembre ha visitat Reus el psiquiatre i professor Dr. Luis Rojas Marcos, que al capdavant del sistema de salut mental de Nova York va dirigir l’atenció al trauma de l’11-S de 2001. La seva conferència al Palau de Fires ha estat molt alliçonadora. Ens ha ajudat a reflexionar, amb una mirada oberta, sobre l’ús de la planificació estratègica per millorar la qualitat de vida en el segle XXI. La seva experiència americana ha estat molt útil, atès que l’aplicació d’aquesta metodologia del sector privat a l’àmbit ciutadà va començar a finals dels 70 a San Francisco.

Hem pogut posar en valor l’experiència dels tres processos participatius que els darrers anys ha engegat la nostra ciutat: el Pla Estratègic Reus Impuls 2005, l’Agenda 21 Local i el Projecte Educatiu de Ciutat. L’examen dels resultats de Reus Impuls demostra que més del 80% de les línies estratègiques dibuixades fa cinc anys han estat executades o iniciades per l’Ajuntament de Reus.

En l’àmbit d’infraestructures, s’han construït nous equipaments públics com la Biblioteca Xavier Amorós, la Comissaria de la Guàrdia Urbana, el Centre de la URV al Mas Miarnau o el Gaudí Centre, a més del disseny de projectes tan ambiciosos com el nou Hospital o el centre comercial a l’actual palau firal. S’ha tirat endavant la reforma de totes les entrades viàries a Reus i d’eixos bàsics com les avingudes Països Catalans, Comerç, Marià Fortuny, Francesc Macià o els passejos Prim i Sunyer.
S’ha intervingut en les parts més necessitades de la ciutat, amb la reforma total del Nucli Antic, la definició del Pla integral del Barri del Carme, o els projectes de reforma dels blocs antics dels barris Fortuny i Gaudí i del clavegueram de Mas Pellicer. S’han fet barris nous al Mas Iglesias, a la Immaculada, a Jardins de Reus i a molts altres llocs, amb promocions d’habitatge protegit.

L’economia de Reus s’orienta cada vegada més al sector serveis i a l’ocupació amb valor afegit, amb apostes de futur com el Tecnoparc, i l’impuls conjunt de la triple hèlix empresa-universitat-administració. Hem establert l’aliança amb la Costa Daurada per promocionar millor Reus al turisme internacional. El sòl industrial disponible s’ha duplicat des de 1999, fins arribar a les actuals 142 hectàrees, i amb una planificació que ens permetrà arribar a les 600 el 2011.

En l’àmbit formatiu, hem augmentat la dimensió universitària amb el Mas Miarnau, l’Escola d’Arquitectura de la URV i el projecte d’ampliació del Campus Bellissens. El Mas Carandell incrementa cada any la seva formació ocupacional especialitzada, i hem planificat els equipaments escolars i les llars infants públiques que el creixement demogràfic determina. No oblidem que fa dos anys vam traspassar la barrera dels 100.000 habitants.

Pel que fa a la qualitat de vida, hem establert amb la Generalitat el Pacte de Ciutat de Salut, que preveu el nou Hospital a Bellissens i el nou mapa sanitari local, amb dos CAP nous al Carme i a Horts de Miró. Hem prioritzat el medi ambient, amb la introducció d’energies renovables a equipaments públics, polítiques d’estalvi d’aigua, campanyes de foment i millora de la recollida selectiva de residus, i el projecte de la recollida pneumàtica que es comença a implantar a l’antic Velòdrom i el Passeig Prim.

En el vector cultural, hem definit un sistema de lectura pública al voltant de la Biblioteca Central inaugurada el 2003, s’ha impulsat el pla de museus municipals, hem engrandit els festivals especialitzats i les festes majors, i hem treballat nous equipaments que aviat veuran la llum, com el Centre de la Imatge de Mas Iglesias, el Centre d’Art Cal Massó o el nou Arxiu d’Horts de Miró.

Reus no s’ha parat de créixer i de generar activitats el darrer quinquenni, i els propers anys afrontarà importants canvis socials, econòmics i urbans. Cal que preveiem aquestes mutacions amb una reflexió serena i compartida, amb visió a llarg termini. I per això haurem de comptar amb l’ajut i el suport dels agents socioeconòmics i la universitat, com hem fet en el passat. I sobretot, necessitarem una àmplia participació ciutadana, per repensar amb el màxim encert i contrast d’opinions el nostre futur col·lectiu.

L’IAE a Reus, mite i realitat

El prestigiós diari econòmic Expansión ha publicat, el dia 20 de novembre, un estudi sobre l’aplicació de l’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE) als municipis catalans de més de 30.000 habitants. Com és sabut, la reforma legal de 2002 va comportar que aquest tribut només s’apliqui a les empreses que facturen més d’un milió d’euros anuals, de manera que ja no suposa una càrrega fiscal per a la majoria de PIMES i professionals.

L’IAE grava l’activitat econòmica amb major o menor intensitat segons quina sigui la zona del municipi on s’ubica cada empresa, criteri que ha de ser fixat pel respectiu ajuntament. En aquest sentit, l’estudi conclou que l’Ajuntament de Reus és el que estableix el coeficient mínim de situació de l’IAE més baix de totes les ciutats examinades. Concretament, Reus aplica el 0,82, que és quatre vegades inferior al coeficient més alt que s’aplica a Catalunya, que és el 3,5.

Aquest estudi destrueix el mite de Reus com una de les ciutats més cares de Catalunya i d’Espanya, que han fet circular els darrers anys determinats sectors polítics que intenten perjudicar la imatge de la ciutat. La realitat és que Reus és avui una de les ciutats més atractives per atraure inversions empresarials. Només cal que observem l’efervescència de noves radicacions a totes les zones industrials que envolten Reus.

El Consorci d’Aigües, motor del Camp

Enguany es commemora el vint-i-cinquè aniversari de la Llei 18/1981, que va autoritzar el transvasament d’aigua de la conca del riu Ebre al Camp de Tarragona. Aquest marc legal va fer possible el mini-transvasament que va permetre acabar, a partir de 1989, amb les greus restriccions d’aigua que periòdicament patia el nostre territori. Sens dubte, l’espectacular desenvolupament econòmic i social que han experimentat aquestes comarques hauria estat impossible sense aquesta disponibilitat d’aigua potable.
Fa un quart de segle, existia la necessitat prioritària de tenir aigua suficient per al consum dels ciutadans i les indústries del Camp, que no es podia assegurar només amb les reserves endògenes. Era una època en què la ciutat de Reus havia arribat a patir restriccions, segons l’estació de l’any, de fins a una hora de subministrament cada dos dies als domicilis particulars. Les famílies s’havien d’espavilar per fer front a la situació, la qual cosa generava les lògiques tensions i reclamacions veïnals envers el primer ajuntament democràtic.
No hem d’oblidar que els nous consistoris democràtics eren extremadament febles des del punt de vista financer i organitzatiu, i havien d’encarar les nombroses mancances que patien els municipis d’aquells moments, que no havien estat resoltes durant els quaranta anys precedents. No només era la qüestió de l’aigua, sinó que també calia resoldre la manca d’equipaments escolars, la urbanització dels barris, els problemes d’higiene pública, la seguretat ciutadana, l’alt índex d’atur, la crisi industrial, etc…
En aquest context, el primer alcalde democràtic de Reus, Carles Martí, volia tot el millor per a la ciutat, i més en un aspecte tan decisiu com era l’aigua, de la qual volia assegurar-ne la disponibilitat i el preu just. En la seva condició de senador de l’Entesa dels Catalans, Martí va participar també en la tramitació de la Llei 18/1981 a les Corts Generals, sense perdre mai de vista la responsabilitat directa que li corresponia en aquesta matèria com a alcalde de Reus.
La Llei 18/1981 obria el pas a la connexió hidrològica entre l’Ebre i el Camp. L’objectiu del subministrament quedava plenament cobert amb l’aprovació d’aquell instrument legal, que incorporava aspectes força positius que després han estat recollits en la Directiva-marc de l’aigua que va acordar la Unió Europea l’any 2000.
No obstant, el desacord es va donar en l’establiment del preu de l’aigua, atès que legalment no es preveia el recolzament financer de l’Administració de l’Estat a la construcció de la infraestructura que havia de fer possible el transvasament, fet que repercutia sobre el càlcul tarifari corresponent. A més, el greuge era encara més evident si es tenien en consideració altres situacions similars de l’època –per exemple, els processos de reconversió de sectors industrials amb participació pública-, en què l’Estat tenia una implicació financera considerable.
En aquest context, i a mode de protesta, Carles Martí es va absentar en la votació final de la llei al Senat, que va tirar endavant amb els vots de la governamental UCD i amb el suport de CiU. Paradoxalment, la inhibició de l’Estat en el finançament del mini-tranvasament acabaria representant després que el Govern de la Generalitat presidit per Jordi Pujol assumís en solitari aquesta càrrega.
Malgrat aquestes disensions d’origen, el projecte del mini-transvasament va tirar endavant, deixant enrera per sempre les restriccions d’aigua a Reus i al conjunt del Camp. En aquests anys, el Consorci d’Aigües de Tarragona ha esdevingut un exemple de col·laboració entre tots els sectors implicats -regants, ajuntaments i indústria-, que amb la tutela del Govern de la Generalitat han fet un gran esforç per garantir el subministrament a la població i a les empreses.
Des d’aquesta perspectiva, la trajectòria del Consorci d’Aigües de Tarragona és una història d’èxit, amb la gestió d’un ambiciós pla d’inversions que ha assegurat les necessitats actuals i futures d’aigua. Per això, el Consorci ha estat, és i serà un motor vital per a l’impuls socioeconòmic del Camp, una peça essencial per al nostre progrés col·lectiu.