Un projecte global de ciutat

Dissabte vàrem celebrem la Convenció Municipal del PSC de Reus a REDESSA, en el marc de la qual aprovàrem el nostre programa de govern per a les eleccions municipals del 27 de maig. És un document molt consistent, amb 20 eixos i més de 400 propostes concretes, fruit del debat i el treball de desenes de militants socialistes i persones independents que s’han volgut sumar al seu procés d’elaboració.

És un programa de govern de marcat contingut social, on es prioritzen l’educació, la salut, la cultura i l’esport com a eines de cohesió, amb propostes per atendre les necessitats de la infància i les famílies, la gent gran, els joves, per abordar i integrar adequadament el fenomen de la immigració. També proposem reforçar la seguretat ciutadana, combatre l’incivisme des de l’autoritat democràtica, i fomentar la participació en la definició del model de ciutat.

Volem desenvolupar el paper de les empreses municipals com a motors de desenvolupament, donar suport als emprenedors i a la innovació, integrar plenament Reus a la societat del coneixement, i projectar a l’exterior els recursos patrimonials i el comerç. Proposem continuar la transformació de la ciutat amb una nova planificació urbanística, reformant els carrers i els barris més antics, amb criteris de sostenibilitat i creant noves zones verdes.

Reus no es pot construir només des de la crítica, cal formular alternatives possibles. No es pot pretendre governar la ciutat excloent determinats sectors socials, com vol fer la dreta. No podem malbaratar les inversions i els projectes que tenim pactats amb els governs de la Generalitat i de l’Estat.

Els homes i dones socialistes oferim experiència, un ampli balanç de feina feta, bona relació amb els altres governs, i un projecte global perquè Reus continuï progressant, en benefici de totes les persones que composem aquesta ciutat. Cap altra candidatura pot oferir el mateix. Per això, esperem obtenir la vostra confiança el dia 27 de maig.

Què proposo en esports?

· Salut i integració social: Fomentar la pràctica esportiva com a font de salut i mecanisme d’integració social i comunitària, amb activitats dirigides a tots els segments d’edat de la població.

· Esport a les escoles: Acordar amb els centres educatius un pla per anar cobrint les seves instal·lacions esportives i poder-les obrir en horari extraescolar, per promoure l’esport com a activitat de lleure entre infants i joves de tots els barris.

· Infraestructures públiques: Construcció d’una piscina coberta i un complex de fitness al costat del Pavelló Olímpic, implantar gespa artificial als camps de futbol de la Pastoreta i l’annex a l’Estadi Municipal, i convertir les pistes de Mas Carandell en un centre esportiu municipal.

· Esport base i suport als clubs: Impulsar les activitats de la Fundació per a la promoció de l’esport base, i assessorar des de Reus Esport i Lleure als clubs esportius que puguin precisar suport en temes de gestió.

Les meves propostes per a la convivència i la integració

· Acollida i integració: Potenciar les sessions informatives municipals adreçades a persones nouvingudes sobre la realitat social i cultural de Reus, com a mecanisme de recepció i foment de la seva integració.

· Drets i deures: Difondre el sistema de drets i deures que obliga a tothom, amb especial dedicació als titulars estrangers d’activitats comercials i de restauració. Eliminació dels casos puntuals de sobreocupació de pisos amb l’entrada en vigor de la nova Llei catalana del Dret a l’Habitatge.

· Convivència i cohesió: Identificar persones de referència als centres cívics municipals que treballin per la convivència als barris i per la integració social de les persones nouvingudes.

· Participació: Creació d’una estructura estable de participació, a l’estil dels consells municipals sectorials, que sigui el fòrum de trobada entre Ajuntament, entitats socials i col·lectius de nouvinguts.

Informació: Difusió als mitjans de bones pràctiques d’integració de persones nouvingudes, per afavorir una bona percepció social.

Aprofitar la bona conjuntura

Dilluns passat, en un acte organitzat per la Joventut Socialista, vam repassar els beneficis que ha obtingut Reus de la Unió Europea els darrers deu anys, que sumen més de 17 milions d’euros. Diners que han servit per finançar el Centre de Negocis de REDESSA, la canalització de barrancs als barris Gaudí i Immaculada i al Velòdrom, l’ampliació de la Fira, el Centre de Formació del Mas Miarnau, la millora de l’atenció ciutadana, la gestió dels residus o la formació del Mas Carandell.

El mateix dilluns, la Comissió Bilateral Estat-Generalitat acordava iniciar la desclassificació de l’interès general de l’Aeroport de Reus, primer pas per al seu traspàs a la Generalitat i a les institucions del territori i per a desenvolupar el seu potencial. El mateix dia, el president Rodríguez Zapatero presentava a Madrid un extens informe en què retia comptes de la magnífica marxa de l’economia espanyola amb el govern socialista, amb indicadors molt positius per als propers anys.

Dimecres, els presidents del Parlament i de la Cambra de Comerç, tots els diputats reusencs i jo mateix ens reuníem amb el Conseller Joaquim Nadal, per defensar conjuntament la millora dels enllaços viaris de Reus amb l’Estació del Camp de l’AVE, que la Generalitat s’ha compromès a estudiar amb atenció.

S’obren uns anys cabdals per als grans objectius de ciutat que tenim embastats. La presidència socialista a la Generalitat ha afavorit la construcció del nou Hospital, el finançament del nou Campus Bellissens de la URV, la remodelació del Barri del Carme… Ara s’inicia el traspàs de l’Aeroport al territori. Són nous horitzons de progrés i benestar per a Reus.

Els socialistes sabem que hem d’aprofitar l’actual conjuntura positiva en benefici de la ciutat, i apostem per jugar les nostres millors cartes davant les instàncies decisòries. No val a badar. En el context global, formem part d’una gran xarxa urbana d’escala europea i, avui dia, el món de Reus és el Món.

Les meves propostes en cultura i oci

· Suport a les entitats culturals: Desenvolupar els convenis i acords amb les entitats que conformen el ric teixit associatiu cultural a Reus, a partir de la programació d'activitats d'interès general. Col·laboració extraordinària amb el Centre de Lectura pel seu 150è aniversari (2009), tot desenvolupant les previsions urbanístiques del PERI a l’entorn de l’entitat.

· Reforçar la capitalitat teatral: consolidació del Centre d’Arts Escèniques, i convertir el Vapor Vell (actual seu de l'empresa Expo Mobi) en un nou espai d’assaig i ensenyaments artístics i seu del futur Museu del Teatre Català, en el marc de la reforma integral del Barri del Carme.

· Noves biblioteques i nou Arxiu Històric: dues noves biblioteques municipals a Mas Iglesias i la Riera Aragó (a l'espai de l'actual àrea blava d'aparcament), connectades a la Biblioteca Central Xavier Amorós, i construcció del nou Arxiu Històric Municipal i Comarcal als Horts de Miró.

· Desenvolupar el Pla de Museus: ampliació dels museus d’Art i Història i d’Arqueologia Salvador Vilaseca, impuls del Centre d'Art Cal Massó amb la participació d’artistes joves i connexió de banda ampla a Internet , i potenciar el Centre de la Imatge Mas Iglesias com a referent de recuperació de fotografies i imatges en moviment.

· Festes i festivals: Construir la casa de la Festa Major a l’antic Col·legi Rubió i Ors, difusió a les escoles i edició de les músiques festives en CD i DVD, i promoció a l'exterior dels festivals especialitzats de música, dansa, teatre, circ, disseny i cinema que se celebren a Reus al llarg de l'any.

Atenció a la discapacitat

· Continuar amb les polítiques d'atenció i suport a les entitats especialitzades en malalties i discapacitats, mitjançant atenció directa i convenis de col·laboració (Parkinson, Alzheimer, Reumatologia, Càncer, Sords, etc.).

· Continuar amb la dinamització de la Comissió Tècnica del Programa Transversal de l'Ajuntament de Reus i el Consell Municipal de la Discapacitat.

· Millorar l'accessibilitat de les persones discapacitades als mitjans de comunicació locals, incloent la interpretació en llengua de signes als informatius de notícies i actes rellevants retransmesos per Canal Reus TV.

· Endegar les accions per aconseguir fer accessible al 100%, per a totes les formes de discapacitats, els espais i serveis de l'administració municipal de Reus.

· Potenciar el suport municipal a les entitats locals de caire social que donen servei a les persones amb malalties mentals i discapacitat intel·lectual.

· Vetllar perquè totes les empreses que prestin serveis contractats pel Grup Ajuntament de Reus acompleixin amb la legislació vigent en matèria d'integració social de persones discapacitades.

· Continuar aprofundint en la millora de l'accessibilitat en els actes de les festes majors locals i altres actes públics significats que organitza l'Ajuntament de Reus.

· Participar en aquells organismes i entitats municipalistes i associacions d'àmbit estatal que promoguin i generin bones pràctiques en l'àmbit de la discapacitat.

Un aeroport més de Reus

La Comissió Bilateral Estat-Generalitat per al desenvolupament de l’Estatut de Catalunya ha acordat la creació d’una ponència que prepararà el traspàs de la gestió dels aeroports de Reus, Girona i Sabadell a l’administració catalana. El primer pas serà l’elaboració d’una proposta conjunta de desclassificació del caràcter d’interès general d’aquestes tres infraestructures.

És una bona notícia per a Reus i per al conjunt del territori, que ens permetrà avançar cap a una fórmula de gestió més adequada als nostres específics interessos econòmics i socials. Des de l’Ajuntament i la Cambra de Comerç de Reus feia temps que estàvem treballant en aquesta direcció, a partir del coneixement d’experiències reeixides de gestió aeroportuària descentralitzada d’altres aeroports regionals europeus, com són Pisa i Montpellier.

Ara caldrà evitar l’error de canviar un sistema centralitzat per un altre, i treballar per la incorporació de les institucions polítiques i econòmiques locals en el nou ens gestor, juntament amb la Generalitat. I tal com vam aprovar al darrer plenari municipal, fóra bo que la gestió també estigués oberta a la participació privada. Altres projectes que impulsem a Reus demostren la bondat dels models de gestió mixta pública-privada, amb la combinació dels aspectes més positius de la seguretat administrativa i el dinamisme empresarial.

S’ha demostrat la voluntat política d’avançar en la descentralització d’infraestructures essencials per a Catalunya, i la importància que té a la pràctica la sintonia entre els diferents governs. Per això, també hem de celebrar l’esforç inversor que està duent a terme AENA a l’Aeroport de Reus, amb més de 200 milions d’euros previstos fins al 2011, que ens permetrà disposar d’unes instal·lacions més potents un cop es faci efectiu el traspàs de la seva gestió.

Què proposo en matèria d'Urbanisme?

1. Revisar el Pla General d'Ordenació Urbana de 1999 i aprovar el nou Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM), per tal d'adaptar l'ordenació territorial de la ciutat al context actual de creixement demogràfic i de gran potencial econòmic i turístic de la ciutat de Reus, i amb aquesta iniciativa desenvolupar la potestat d’aprovar el planejament derivat i accelerar els tràmits administratius.

2. Orientar el nou POUM cap a l'ordenació integral del territori, tenint en compte especialment l’evolució de la trama urbana cap a la zona central del Camp i els creixements previstos al voltant de les avingudes de Tarragona, Bellissens i Salou, a partir del complex Tecnoparc-Hospital-Fira-Universitat, així com la seva interrelació amb el nou Pla Director de l’Aeroport i la nova Estació ferroviària del Corredor de la Mediterrània.

3. Prioritzar els criteris de sostenibilitat en el nou POUM, amb directrius com la limitació del creixement residencial extensiu, la reducció de la mobilitat en vehicle privat, la implantació del sistema de recollida pneumàtica de residus, la construcció de circuits de carril-bici a les noves zones urbanes, el desenvolupament de grans zones verdes al voltant del Roquís, el Passeig Nord o l’entorn de les variants, i la definició del traçat urbà del futur tramvia regional TRAMCAMP.

4. Definir els nous eixos i àmbits de creixement de la ciutat en totes les direccions, segons les noves dinàmiques de mobilitat que han comportat les variants Sud i Est, amb nous desenvolupaments d’usos residencials al voltant de zones com la carretera de Cambrils, la zona del Roquís, el Barri Montserrat, la carretera d'Alcolea, el Barri Sol-i-Vista, etc.

5. Definir els sistemes urbans i territorials tenint present el projecte de trasllat de la trama ferroviària cap a la zona nordest, de forma paral·lela a la variant est de l’autovia C-14, que derivarà de l'estudi informatiu encarregat pel Ministeri de Foment al BOE de 26 d’octubre de 2006.

6. Relligar el teixit de la ciutat amb l'àrea de l'Hort del Ros, mitjançant una nova unitat d'actuació urbanística que permeti atendre aquesta històrica reivindicació veïnal, en una zona urbana de gran superfície en què cal resoldre la trama viària.

7. Continuar impulsant la generació de sòl industrial en les zones perifèriques de Reus, a partir d'actuacions concertades amb el sector privat o gestionades directament per la societat municipal GUPSA, fins assolir l'objectiu de 600 hectàrees disponibles l'any 2011.

Més atencions a la gent gran

Les persones majors són un pilar bàsic de la nostra societat. Han lluitat i treballat tota la vida per assolir els nivells de benestar i progrés que tenim avui dia. Un cop arribada la jubilació, hem de procurar que gaudeixin del seu merescut dret al descans i la protecció social.

Durant els anys 80, el govern socialista va generalitzar el sistema de pensions, augmentant progressivament la seva quantia. S’iniciava la consolidació de l’estat del benestar, i els diferents nivells de govern van intensificar l’atenció a les persones majors com a mecanisme de cohesió social.

Des de l’Ajuntament de Reus, els socialistes hem prioritzat les necessitats de la gent gran. Hem prestat atenció domiciliària fins arribar als 800 beneficiaris a la ciutat, hem creat la Targeta Daurada per donar accés gratuït als autobusos municipals i descomptes en serveis municipals, hem reduït la taxa de la brossa i hem donat subvencions al servei d’aigua. Hem organitzat tallers de memòria i activitats físiques per als majors, hem promogut la participació en els casals i les activitats de voluntariat, i hem atès les necessitats especials de les persones de més de 80 anys.

Els socialistes proposem ampliar l’atenció a la gent gran amb les prestacions sòciosanitaries del nou Hospital, dels nous centres de salut d’Horts de Miró i el Barri del Carme i del CAP Fortuny. Des del punt de vista residencial, construirem un complex d’habitatges tutelats a la Plaça de la Patacada, la nova residència de la Generalitat de 100 places al Barri Sol i Vista i promourem l’ampliació de la residència del Passeig Mata.

La nova Llei estatal de la Dependència que ha impulsat el govern socialista serà el quart pilar del sistema de benestar, i permetrà que enguany arribin els primers ajuts econòmics directes a famílies amb persones dependents a càrrec. Combinada amb l’atenció municipal, amb aquesta aportació millorarem la situació de moltes persones majors i dels seus familiars.

Projectar Reus a l'exterior

Aquesta Setmana Santa hem vist per Reus famílies i grups de turistes fent anar plànols urbans, que aprofitaven l’excepcional ambient festiu per comprar i consumir als establiments de la ciutat. Alguns s’afanyaven a localitzar la casa natal d’Antoni Gaudí, ben a prop de l’escultura del geni adolescent, per saber on va néixer i viure l’arquitecte universal.

L’atracció de Reus sobre els visitants és molt poderosa i obeeix a diverses raons. La bona feina del sector comercial, que ha sabut modernitzar-se i adaptar-se a les noves tendències. La tasca de promoció del Patronat de Turisme i Comerç, que ha pivotat molt en l’eix del patrimoni modernista i la visita cultural. La progressiva creació de zones de vianants agradables al centre urbà, que ha portat a la proliferació de comerços i establiments de restauració. La política d’aparcaments municipals a preus assequibles, amb els darrers exemples de l’ampliat Pàrquing Llibertat i el nou Pàrquing Passeig Prim, amb 900 i 250 places respectivament.

L’aliança estratègica amb els municipis de la Costa Daurada, iniciada l’any passat, ens permetrà planificar el flux de turistes estacionals. Un fet que coincidirà amb l’oferta dels nous establiments hotelers de qualitat previstos a la zona del Tecnoparc, l’àrea del Pallol i el carrer Salvador Espriu.

Els propers anys, des del PSC proposarem establir noves aliances turístiques de Reus amb el Priorat i la Ruta del Císter, dues alternatives de rutes interiors que resulten molt interessants per al públic català, espanyol i estranger amant del turisme cultural durant tot l’any.

Els socialistes volem treballar per incrementar encara més l’atracció turística i comercial de Reus, com una eina fonamental de projecció de la ciutat a l’exterior. El Gaudí Centre o el nou Centre Comercial de Metrovacesa seran fonamentals en aquest objectiu, en la mesura que atrauran més visitants i més aportació de rendes, creant riquesa i ocupació a la ciutat.

Promoure el civisme

L’Ajuntament de Reus ha presentat el nou cos d’Agents Promotors de la Convivència, que tindrà la finalitat de vetllar pel manteniment del civisme als espais públics de la ciutat, en contacte permanent amb la Guàrdia Urbana. La prova pilot d’aquest nou servei començarà amb 16 dones que han seguit un programa formatiu d’integració social, complementat amb una formació específica impartida per la policia local.

Les noves agents cíviques treballaran movent-se per Reus per tal de controlar que tothom respecti les ordenances municipals. La seva funció serà fer pedagogia activa mitjançant la mediació i el diàleg amb els possibles infractors, reclamant la presència de la Guàrdia Urbana només quan sigui necessària la intervenció policial.

Estem invertint molts esforços en perseguir i sancionar aquells que embruten la via pública i causen danys al mobiliari urbà. L’any 2006 vam gastar més de 90.000 euros en neteja de pintades i es van obrir 120 expedients sancionadors per actes incívics. Una política de reparació i sanció que hem complementat amb accions positives de promoció del civisme, mitjançant la campanya municipal “Tots i totes som ciutat”.

Les agents cíviques iniciaran tot just ara les seves funcions, amb l’inici de la primavera i el bon temps. En aquests mesos coincideixen a les places, parcs i zones de jocs les famílies, les parelles joves, la gent gran, els adolescents i els avis amb els seus néts. Les noves agents vetllaran perquè tothom pugui gaudir dels espais comunitaris, amb respecte a les altres persones. La seva tasca serà realment efectiva amb l’ajut de tots els ciutadans que volem construir un Reus cada dia més cívic. Us demano la vostra col·laboració.

Una economia avançada

L’inici de les obres del Centre Tecnològic de Nutrició i Salut i el Centre per a Bioempreses és la concreció física del pilar científic del Tecnoparc al Campus Bellissens de la URV, tot just davant del nou Hospital. Dos nous centres de recerca amb el suport de la Generalitat i el finançament del Ministeri d’Educació i Ciència, on es desenvoluparan les sinergies positives del triplet Universitat-Empreses-Administracions.

Reus s’està posicionant molt bé en l’economia global. Un recent estudi de la UB encarregat per la Diputació de Tarragona demostra que el creixement industrial en el període 2000-2004 ha estat del 2,6% anual, mentre que la resta de municipis de la demarcació no superaven l’1,2%. Els darrers anys s’ha incrementat el pes de les PIMES del sector serveis, s’han creat milers de nous llocs de treball, i pel cens d’activitats sabem que creix el nombre d’empreses que facturen més d’un milió d’euros a l’any.

L’aposta del Tecnoparc ens permetrà avançar encara més en la generació de noves activitats econòmiques i la creació d’ocupació d’alt valor afegit. El millor escenari per superar el model tradicional d’indústria de manufactura, que ja fa anys que no pot competir amb els països asiàtics i llatinoamericans.

Els pretesos experts d’altres candidatures parlen de la suposada decadència econòmica de la ciutat i del perjudici que causen les empreses municipals al sector privat. Es pensen que encara vivim amb les fumeres del segle XIX, i no entenen que el sector públic genera riquesa per a tothom. O és que la gent que ve a Reus per anar a l’Hospital o als mercats municipals no compra alhora als comerços i consumeix serveis privats a la ciutat?

La gent del PSC sabem que l’economia de Reus avança, i que el nostre model coincideix amb el full de ruta de l’Acord Estratègic signat fa dos anys pel Govern català, els sindicats i les patronals. Per això seguirem amb aquesta línia de treball durant el proper mandat municipal.