Ahir vaig assistir a una festa molt especial. La Teresa Magriñà, una veïna històrica del barri del Carme, va veure com els seus veïns i familiars li donaven les gràcies pel seu caràcter i per treballar sempre pel barri. Tots plegats van mostrar, de fet, una gran vitalitat. A ritme del saxo i recordant anècdotes, el local de l’associació de veïns va viure moments emocionants. Aquests actes són sempre molt emotius, però el fet de que es desenvolupés al barri del Carme va tenir molt més significat per mi.
Una de les coses de les que més orgullós em sento com alcalde és precisament del procés de renaixement d'aquest lloc paradigmàtic de Reus. Primer per com es va decidir colze a colze amb els veïns quan la zona estava clarament degradada i ara, per com s'està refent.
Però l'acte d'ahir el que va demostrar, una vegada més, és que les pedres són el menys important pel ressorgiment d'un espai, el que de veritat fa reviure un barri és la seva gent, persones com la Teresa Magriñà que, en rebre l’homenatge, va convertir-se en l’exemple de la feina de tota una comunitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada