Reus, territori, CESICAT

Històricament, la societat civil de Reus es va haver d’organitzar per disposar d’equipaments que altres ciutats teníen pel simple fet de la seva capitalitat administrativa. Aquest és l’origen, per exemple, de l’Hospital de Sant Joan, de l’Institut Psiquiàtric Pere Mata, de la biblioteca del Centre de Lectura, del Museu de Reus, o dels teatres Fortuny, Bartrina i Bravíum, entre d’altres.
Amb la recuperació de la democràcia municipal, aquest esperit emprenedor va ser assumit pel mateix Ajuntament de Reus, que l’ha desenvolupat amb una voluntat de servei al territori. Només cal veure els exemples dels equipaments sanitaris i socials que gestiona SAGESSA a tota la Catalunya meridional, el suport d’Aigües de Reus a la gestió del cicle hidràulic d’altres municipis, o la xarxa de promoció econòmica que REDESSA ha sabut teixir amb un grup de governs locals cada cop més ampli.
El darrer exemple d’aquest afany d’innovació i cooperació territorial és de la setmana passada, quan els ajuntaments de Reus, Tortosa i Amposta varem constituir el nou Consorci d’Inversions Públiques. Un ens instrumental que ens servirà per avançar el finançament dels centres sanitaris i socials que tenim previst construir els propers anys en aquestes tres ciutats, amb el suport de la Generalitat de Catalunya.
La nostra vocació de millora dels serveis públics també s’ha demostrat els darrers anys en el terreny de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC). L’Ajuntament de Reus ha fet importants esforços des de 1996, per exemple, amb la creació d’una de les primeres planes web municipals a Catalunya, en instal·lar progressivament una àmplia xarxa municipal de fibra òptica per prestar serveis a la ciutadania, o la incorporació de la tecnologia IP en les comunicacions municipals. Això ens ha permès accedir els últims anys a diverses subvencions del fons europeu FEDER per a inversions tecnològiques, mentre moltes ciutats es limitaven a presentar projectes d’obres convencionals.
Amb aquest bagatge varem concórrer, el passat mes de desembre, a la convocatòria que va fer el Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat per acollir la seu nacional del nou Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (CESICAT). L’Ajuntament de Reus va presentar formalment la seva candidatura, ja que era un procés adreçat a les institucions municipals, acreditant en el dossier el suport de la Cambra de Comerç de Reus, la Diputació de Tarragona, la URV i importants empreses del sector TIC coneixedores de les prestacions tècniques que podia oferir la nostra ciutat.
El tribunal administratiu constituït amb aquest efecte per la Generalitat va valorar la solvència tècnica del projecte de Reus, que fou el més ben puntuat entre les quatre candidatures que hi havia, elevant la decisió definitiva al Govern de Catalunya. Així, dimarts passat el Consell Executiu de la Generalitat encarregava a Governació l’elaboració d’un Pla nacional de seguretat de la informació, en el marc del qual la Conselleria anunciava aquest dijous la ubicació a Reus del CESICAT.
El nou organisme suposarà la radicació a Reus, en un termini d’uns tres o quatre mesos, d’un equip d’unes 30 persones dedicades al desenvolupament de sistemes de seguretat informàtica. Més endavant, el CESICAT s’instal·larà als edificis tecnològics que s’estan construint a la zona del Tecnoparc, i esdevindrà un important pal de paller en l’atracció de noves activitats empresarials en l’àmbit de les TIC, en íntima col·laboració amb els punters equips de recerca que disposa la URV en aquesta matèria.
Em plau valorar i agrair la valentia del conseller Jordi Ausàs i de tot l’equip de Governació en l’adopció d’aquesta decisió, en un país on gairebé ens havíem resignat a acceptar que tots els organismes públics s’han de situar a l’àrea de Barcelona. Així demostrem amb fets que les ciutats mitjanes de Catalunya també som capaces d’acollir equipaments de referència nacional, amb visió de reequilibri territorial i cohesió socioeconòmica.
Finalment, he de lamentar la publicació d’algunes opinions interessades, que han qüestionat la transparència i el rigor del procediment seguit, i que no han sabut apreciar que sense la intervenció de Reus aquest projecte hauria anat a instal·lar-se fora del Camp de Tarragona. Però això no ens farà abdicar de la convicció que tot allò que és positiu per a la nostra ciutat també és bo per al conjunt del territori.