La Llei de Barris de Catalunya, aprovada el 2004, ha significat un gran canvi en les politiques socials i urbanístiques al nostre país. Hem passat de les actuacions puntuals, i les dobles xarxes institucionals, a un model basat en la plena cooperació Generalitat-ajuntaments en la transformació de les zones urbanes.
Reus es va beneficiar ja en la primera convocatòria de la Llei de Barris, en la qual fou elegit el pla integral del Barri del Carme. En aquests moments ja es visualitzen els primers resultats d’aquella planificació, amb la instal·lació del sistema de recollida pneumàtica de residus, la remodelació finalitzada de diversos carrers, o la construcció del potent nucli d’equipaments de la Plaça de la Patacada.
La darrera convocatòria de la Generalitat ha servit per aprovar el projecte que varem presentar per a la remodelació dels barris Immaculada i Sol-i-Vista. Ara podem explicar, amb orgull, que la proposta de Reus ha estat la més ben valorada de totes les presentades en la seva categoria, la qual cosa demostra el reconeixement a la bona feina del conjunt d’àrees municipals implicades, i especialment dels tècnics d’Arquitectura i Urbanisme, comandats pel regidor Jordi Bergadà.
La decisió del Govern català també representarà l’aportació del 50% dels 12,38 milions d’euros que suposarà la inversió inicialment prevista per a la millora d’aquests barris, amb l’altra meitat d’aportació municipal. Tal com varem explicar la primavera passada als veïns, aquesta injecció econòmica permetrà continuar les accions iniciades els darrers anys a Immaculada i Clarassó, establint major connectivitat i serveis comuns amb el nucli de Sol-i-Vista. Això implicarà nous equipaments públics, millores del sistema viari, nou habitatge social, i la rehabilitació de les vivendes més necessitades.
Enhorabona, doncs, als habitants de les zones que seran objecte d’aquesta intervenció integral. Felicitats també a les persones que, des de l’àmbit municipal, han fet possible aquesta nova il·lusió a la nostra ciutat.
Amb el projecte ara elegit per la Generalitat, Reus s’avança als treballs de planificació urbanística general amb una proposta que redefinirà la zona de Ponent. Un pas més en la dignificació dels nostres barris, que en el futur ens portarà a dissenyar un projecte similar per millorar els nuclis situats a la part Sud de la ciutat.
28.7.09
El balanç del primer any dels EBE’s
La setmana passada venir el Conseller d’Educació, Ernest Maragall, per fer una visita als EBE’s de la nostra ciutat, pionera, al igual que Vic, amb aquests Espais de Benvinguda Educatius a tot el país.
La valoració del primer any del seu funcionament ha estat molt positiva, ja que a la nostra ciutat han passat 115 nens per aquestes aules, amb una durada mitja de un mes i mig, cosa que ha fet que vagin a l’escola que els correspon, amb unes nocions bàsiques, i no es sentin aïllats, tant per la llengua com per la cultura.
Un altre fet molt positiu ha estat el repartiment equilibrat d’aquests nanos a les diferents escoles de la ciutat, que ha permès distribuir equitativament a aquests alumnes tant en escoles públiques com concertades.
Per al proper curs aquests 3 EBE’s de la nostra ciutat continuaran funcionant, per tal els nens nouvinguts amb el curs escolar començat puguin passar-hi i integrar-se al sistema educatiu.
El Conseller Maragall va comunicar que, cara al proper curs escolar, també s’obrirà un nou Espai de Benvinguda Educativa a Cornellà i no es tanquen les portes a que se’n obrin més en altres indrets de Catalunya.
La valoració del primer any del seu funcionament ha estat molt positiva, ja que a la nostra ciutat han passat 115 nens per aquestes aules, amb una durada mitja de un mes i mig, cosa que ha fet que vagin a l’escola que els correspon, amb unes nocions bàsiques, i no es sentin aïllats, tant per la llengua com per la cultura.
Un altre fet molt positiu ha estat el repartiment equilibrat d’aquests nanos a les diferents escoles de la ciutat, que ha permès distribuir equitativament a aquests alumnes tant en escoles públiques com concertades.
Per al proper curs aquests 3 EBE’s de la nostra ciutat continuaran funcionant, per tal els nens nouvinguts amb el curs escolar començat puguin passar-hi i integrar-se al sistema educatiu.
El Conseller Maragall va comunicar que, cara al proper curs escolar, també s’obrirà un nou Espai de Benvinguda Educativa a Cornellà i no es tanquen les portes a que se’n obrin més en altres indrets de Catalunya.
21.7.09
Ara toca el finançament local
L’acord sobre el nou finançament autonòmic és, sense cap mena de dubte, una bona notícia per a Catalunya. El sistema vigent fins ara havia esdevingut clamorosament insuficient, sobretot si tenim en compte l’increment de població dels darrers anys, que amenaçava de col·lapsar els serveis públics bàsics, i els manifestos dèficits en matèria d’infraestructures que pateix el país, que van en detriment de la nostra competitivitat.
Així doncs, l’Estatut de Catalunya vigent des de 2006 ha estat la pedra de toc que ha comportat aquest canvi de model financer. Malgrat les incomprensions i les campanyes contràries orquestrades en el seu dia, aquesta norma ha tingut la virtut de reordenar el model financer per al conjunt de l’Estat, en benefici de totes les Comunitats que veien limitat el seu desenvolupament socioeconòmic per una compensació interterritorial que corresponia a criteris depassats.
El que ara toca és avançar en el reequilibri de la part més feble de l‘estructura de l’Estat autonòmic, que són els ajuntaments. Paradoxalment, l’administració més propera a la ciutadania és l’esglaó més feble del nostre sistema institucional, malgrat que molt sovint es veu obligada a atendre les situacions personals i familiars més precàries, assumint de fet competències que legalment no li corresponen. Ara, en època de crisi, en tenim un clar exemple, donat l’increment de demandes socials.
Després de trenta anys de democràcia municipal, hem estat incapaços de resoldre la clara insuficiència financera dels ajuntaments, malgrat el constant treball que hem desenvolupat des de les entitats municipalistes, i que hem traslladat a la Generalitat i a l’Estat en els diversos fòrums de trobada que existeixen.
Un cop aclarides les finances de Catalunya, entenc que ara correspon negociar amb la Generalitat una major implicació de l’administració catalana en el finançament ordinari dels ajuntaments.
Segons les directrius de l’Estatut, el nou finançament autonòmic ha de suposar un substancial increment dels ingressos provinents dels tributs propis de la Generalitat, gràcies especialment al tractament com a tal de la participació en l’IRPF, l’IVA i els impostos especials recaptats a Catalunya. Seria just, doncs, arbitrar una referència sobre aquests nous ingressos que servís per nodrir més i millor el Fons de Cooperació Local de Catalunya i per augmentar les transferències de lliure disposició dels ajuntaments, que avui encara resten massa condicionades a projectes concrets.
Cal tenir en compte que el nou Estatut amplia i fixa, per primer cop en un precepte del bloc constitucional, el llistat de competències locals, i que l’article 219 de la norma bàsica catalana preveu la fórmula per assegurar la suficiència financera dels governs locals. Lògicament, més competències també han de representar més recursos per garantir la seva correcta prestació.
Els ajuntaments contribueixen a millorar la cohesió social dels nostres municipis, amb una tasca de proximitat que és insubstituïble. Ara cal que, definitivament, els dotem dels recursos necessaris per seguir treballant pel progrés i el benestar dels seus ciutadans.
Així doncs, l’Estatut de Catalunya vigent des de 2006 ha estat la pedra de toc que ha comportat aquest canvi de model financer. Malgrat les incomprensions i les campanyes contràries orquestrades en el seu dia, aquesta norma ha tingut la virtut de reordenar el model financer per al conjunt de l’Estat, en benefici de totes les Comunitats que veien limitat el seu desenvolupament socioeconòmic per una compensació interterritorial que corresponia a criteris depassats.
El que ara toca és avançar en el reequilibri de la part més feble de l‘estructura de l’Estat autonòmic, que són els ajuntaments. Paradoxalment, l’administració més propera a la ciutadania és l’esglaó més feble del nostre sistema institucional, malgrat que molt sovint es veu obligada a atendre les situacions personals i familiars més precàries, assumint de fet competències que legalment no li corresponen. Ara, en època de crisi, en tenim un clar exemple, donat l’increment de demandes socials.
Després de trenta anys de democràcia municipal, hem estat incapaços de resoldre la clara insuficiència financera dels ajuntaments, malgrat el constant treball que hem desenvolupat des de les entitats municipalistes, i que hem traslladat a la Generalitat i a l’Estat en els diversos fòrums de trobada que existeixen.
Un cop aclarides les finances de Catalunya, entenc que ara correspon negociar amb la Generalitat una major implicació de l’administració catalana en el finançament ordinari dels ajuntaments.
Segons les directrius de l’Estatut, el nou finançament autonòmic ha de suposar un substancial increment dels ingressos provinents dels tributs propis de la Generalitat, gràcies especialment al tractament com a tal de la participació en l’IRPF, l’IVA i els impostos especials recaptats a Catalunya. Seria just, doncs, arbitrar una referència sobre aquests nous ingressos que servís per nodrir més i millor el Fons de Cooperació Local de Catalunya i per augmentar les transferències de lliure disposició dels ajuntaments, que avui encara resten massa condicionades a projectes concrets.
Cal tenir en compte que el nou Estatut amplia i fixa, per primer cop en un precepte del bloc constitucional, el llistat de competències locals, i que l’article 219 de la norma bàsica catalana preveu la fórmula per assegurar la suficiència financera dels governs locals. Lògicament, més competències també han de representar més recursos per garantir la seva correcta prestació.
Els ajuntaments contribueixen a millorar la cohesió social dels nostres municipis, amb una tasca de proximitat que és insubstituïble. Ara cal que, definitivament, els dotem dels recursos necessaris per seguir treballant pel progrés i el benestar dels seus ciutadans.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)