Conferència, tardances i impaciències

La setmana passada va estar plena d’activitat, molt centrada en la meva conferència anual del Col·legi de Periodistes, un text que podeu consultar al www.reus.cat. Cal treballar bé els continguts previs del missatge, que enguany he centrat en temes que normalment no tenim temps d’explicar en profunditat, com ara el canvi de model productiu, el lideratge sanitari de Reus o la proposta de formalització de la nostra realitat metropolitana.
També vaig parlar d’INNOVA com a instrument que ens permet generar activitat i ocupació en moments de crisi: 1.400 llocs de treball i 42 grues repartides per tota la ciutat. Una eina que admiren altres ajuntaments interessats en conèixer el model de gestió que hem desenvolupat a Reus.
Aquesta gran activitat fa que, de vegades, involuntàriament arribis tard a algun compromís. El Diari de diumenge esmentava dues recents impuntualitats meves. La primera, a la roda de premsa setmanal de divendres, de la qual ja em vaig disculpar davant els periodistes que m’esperaven.
També vaig arribar tard a la conferència al Círcol de l’amic Isaac Sanromà, president de la Cambra de Reus. Em va saber molt de greu perquè l’aprecio i compartim molts projectes, com són el Tecnoparc, la política d’emprenedoria i internacionalització de REDESSA, el consorci Reus Vitalitat o l’impuls de l’aeroport. I darrerament encara hem sintonitzat més, pel bon paper que ha sabut jugar en el debat territorial en representació de la societat civil reusenca.
Un article d’opinió de diumenge destacava que vaig arribar al Círcol amb vestimenta informal, contrastant amb l’elegància de tots els presents. Aquest fet no té cap lectura especial. Simplement venia directe d’una trobada amb veïns al Barri Fortuny, prova del constant diàleg que mantinc amb ciutadans de Reus, malgrat que el mateix escrit insinua el contrari. Si hagués comparegut a la reunió veïnal amb vestit formal i corbata potser hauria semblat prepotent, un altre qualificatiu que surt en el text.
El mateix article arribava a unes conclusions molt subjectives de tot plegat. Només faré un paral·lelisme amb el savi argument que emprava el president Pujol: si Reus és al mapa de l’excel·lència –que realment hi és-, és conseqüència del treball de moltes persones i entitats, però alguna cosa hi tindrà a veure el govern municipal.
En canvi, la suposada presència de Reus en el mapa de la poca transparència deriva de la manipulació manifesta d’haver substituït el concepte “no col·laboració” d’una memòria oficial pel terme “opacitat”. Perquè la no acceptació de multes per part d’infractors provats, les queixes per un llum comercial, per rebre un escrit municipal en català, o sobre l’organització municipal, seran fets molt importants, però no es poden equiparar a l’obscurantisme. Això és el que aniré a exposar al Síndic de Greuges de Catalunya en la visita que tinc intenció de fer-li el més aviat possible, i en la qual li portaré la justificació dels assumptes pendents de resoldre.
Hi ha molta impaciència en alguns cenacles, i això es tradueix en la interessada projecció d’ombres sobre la gestió municipal de Reus. Personalment estic molt tranquil i confio en la bona feina de l’administració local, inclòs el seu grup d’empreses. I tirarem endavant malgrat les enveges dels que no suporten que Reus progressi i d’aquells que no dubten en embrutar el bon nom de la nostra ciutat.

Publicat avui al Diari de Tarragona