La mort de Ramon Mestre i Cabot suposa una gran pèrdua per al conjunt delsocialisme reusenc, ja que la seva vida resumeix en bona part la històriade l’ideal socialista a la nostra ciutat.
Era fill d’un dels fundadors de l’Agrupació Socialista de Reus, entitatque es va constituir l’any 1905. En la dècada dels anys trenta tingué el referent de Joan Comorera, precursor de la catalanista Unió Socialista,partit que el 1936 es va sumar al procés d’unificació que va portar alnaixement del PSUC. Per això ingressà molt jove en la Joventut SocialistaUnificada, abans del període de silenci i repressió que representaria lavictòria franquista a la Guerra Civil. Va dedicar la seva vida laboral a la fusteria, sense abandonar mai lesinquietuds socials i polítiques de la seva joventut. Fou un soci actiudel Centre de Lectura, gresol de democràcia en les èpoques de foscor,mentre reprenia contactes amb militants clandestins del PSUC a Reus quehavia conegut durant els anys de la República.
En comprovar la disciplina exclusivament comunista del PSUC i l’abandonament del projecte pluraloriginari d’aquest partit, va recuperar la seva identitat purament socialista, que els darrers anys del franquisme el portaria a militar a lPartit Socialista Popular del professor Tierno Galván. Des d’aquesta posició confluiria en el procés de creació del Partit dels Socialistes de Catalunya a Reus, participant decisivament en els successius èxits electorals de la nostra formació.
Es definia com a home de partit, i per això sempre rebutjà accedir a responsabilitats institucionals, sense defugir mai la feina essencial d’enfortirl’organització des de dins. Els seus darrers anys fou una de les ànimesdel PSC de Reus, sempre present a la nostra seu, i un dels patrons vitalicis de la Fundació Josep Recasens, dedicació que vàrem reconèixeramb la concessió de la insígnia d’or del centenari socialista a Reus i amb la presidència d’honor de la nostra agrupació local.
Els seus fills i néts perden un familiar estimat i insubstiuïble, però la família socialista reusenca avui també se sent òrfena. L’exemple vital deRamon Mestre ens deixa un valuós llegat d’humanitat, solidaritat ifidelitat al socialisme, que sempre recordarem amb emoció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada