Ja ha arribat el moment d’acomiadar 2008. Un any intens i molt complicat, pel contradictori. La gran bona notícia d’aquests dotze mesos va anar al meu entendre, la renovació de la confiança que els espanyols havien dipositat quatre anys abans en Rodríguez Zapatero com president del govern. Una renovació en la qual els catalans van tenir un pes molt important i que ara és el moment de veure reconeguda.
La notícia dolenta ha estat i segueix sent la crisi econòmica. L'esclat de la bombolla immobiliària, que duia arrossegant-se des de l'època del govern d'Aznar, va enxampar a molts amb el peu canviat. Molts, davant les dolentes notícies, es freguen les mans i recorden allò de 'A doll regirat, guany de pescadors'.
Però a Reus treure rèdit dels desastres resultarà una mica més difícil. Els projectes que l’oposició qualificava de faraònics o de fum, resulta que ja s’estan executant i aquesta inversió pública ha contribuït a frenar l'impacte econòmic que la crisi immobiliària pogués generar a la ciutat. No es tracta d'un discurs mogut per la complaença. La planificació serveix per a aquestes coses i el fet que acabem aquest 2008 amb el 47 per cent dels 616 milions d'euros d'inversió prevista per als quatre anys de mandat ja en execució dóna mostres que procurem ser eficaces en la gestió.
Evidentment no som infal·libles, segur que hem comès errades, és el perill que hi ha quan s’assumeixen responsabilitats. Per això sempre he dit que no tinc por a equivocar-me, encara que procuro donar passos lents però segurs. Ens queda molt treball que fer, i molt complicat especialment per la conjuntura que ens acompanya, però mantenim la il·lusió, importantíssima en les èpoques fosques. Per això, davant aquells que només tenen auguris catastròfics, jo us desitjo un 2009 replet de reptes complerts. Des del meu càrrec de servei a la col·lectivitat, intentaré contribuir-hi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada