Deu anys de transformació de la ciutat

Com cada any, avui és el dia en el qual el Col·legi de Periodistes em convida a fer el meu balanç de ciutat. En aquesta ocasió però, he volgut fer un repas dels meus deu anys com a alcalde. Una dècada que per molta gent pot suposar molt de temps però que és de justícia recordar per la gran quantitat de gent que hi ha contribuït. Pels que no han pogut assistir a la conferència i per si estan interessats, aquest ha sigut el meu discurs.



UNA DÈCADA DE TRANSFORMACIÓ FÍSICA DE LA CIUTAT


Fa 10 anys, i, seguint els compromisos adquirits, vàrem començar amb la meva visita a la Urbanització Clarassó, una part de la ciutat que requeria una intervenció a fons, com s’està fent.
Una transformació que vam continuar tirant endavant el projecte de cobriment i connexió dels barrancs, ja dissenyat en l’època de la República.

Primer, actuant sobre el Barranc del Pedret. Després, desviant el Barranc de l’Escorial i connectant tots dos.

Aquesta obra va permetre després la urbanització del Velòdrom. Una zona nova de Reus que va estrenar el sistema de recollida pneumàtica de residus a la ciutat, un sistema més net i ecològic. Un barri modèlic amb una distribució proporcional de zones verdes, vials i nous edificis.

Hem transformat doncs la Immaculada. Hem urbanitzat el Velòdrom...

I hem convertit la Plaça del Canal en la nova porta d’accés des de Salou, al costat d’un nou barri, el de Mas Iglesias: un espai de qualitat amb nous espais verds i d’esbarjo.

Un barri que compta amb el Centre de la Imatge, gràcies a la recuperació del palauet que dóna al nom a la zona, i un roserar emblemàtic, homenatge al símbol històric de Reus.
La transformació física de la ciutat també ha estat evident a la nova Avinguda Marià Fortuny, una àrea residencial de qualitat, amb zones verdes, carrils bici i equipaments moderns com la Comissaria de la Guàrdia Urbana. Una fesomia que ens ha fet oblidar l’anterior grisor de la carretera i les cues dels vehicles en trànsit cap a la costa.

Tenim també un nou barri a l’inici de la carretera de Castellvell, sorgit dels antics espais industrials i magatzems i que evoca les grans possibilitats de futur del nord de Reus.

I el nou Barri Pelai, que s’ha dotat d’un parc públic de 10.000 metres quadrats sobre el qual s’han aprovat noves millores, i des del qual s’iniciarà el futur Passeig Nord.

Els barris Gaudí, Sant Josep Obrer i Mas Pellicer han canviat molt. Han millorat en urbanisme, en cohesió social i en connectivitat, per exemple amb el pas sota la via del tren del carrer Sol i Ortega, gràcies a la concertació entre administracions i, gràcies al treball conjunt amb els veïns en el si dels plans comunitaris.

No només hem transformat els barris. També hem transformat el centre de la ciutat.
D’una banda, amb les obres del nou pàrquing i la reforma de la Plaça Llibertat, un espai urbà renovat que la gent de Reus ja ha fet seu, i que ara acull múltiples activitats ciutadanes al llarg de tot l’any.

D’altra banda, amb el Pallol. Una àrea francament degradada que, avui, gràcies a l’actuació urbanística i a l’aposta de la iniciativa privada, és el paradigma del nou centre de Reus.

Fa 10 anys també estudiàvem la necessitat d’ampliar l’actual Hospital de Sant Joan cap a l’antiga sedera Pich Aguilera, una opció que, vista ara, hagués hipotecat futurs creixements d’espai.

Avui, el nou Hospital s’aixeca a l’Avinguda de Bellissens, triplicant la superfície actual. Tenim el privilegi d’assistir a l’obra pública més important de la nostra ciutat, una inversió de 120 milions d’euros, que reforçarà la nostra capitalitat sanitària a la Catalunya meridional.

Aquesta transformació urbana no ha oblidat els petits detalls, allò que es coneix com a microurbanisme, que tan exigeix i valora el ciutadà.

A Reus li mancava color, vegetació, flors... Elements que permeten visualitzar una ciutat més amable, més humana.

Varem començar a posar jardineres als passejos. Es van plantar arbres a carrers que mai n’havien tingut, com els carrers Prat de la Riba o Sant Joan, per exemple.

I així fins arribar a ser l’onzena ciutat de l’Estat en nombre de metres quadrats de zones verdes per habitant, segons l’estudi fet el 2007 per la revista especialitzada “Consumer”.

Amb aquest mateix afany varem posar en marxa, l’any 2001, el programa “Reus fes goig”, un veritable revulsiu per implicar els particulars en la millora urbana, que en vuit anys ha permès tirar endavant més de 500 actuacions.

************************************************************
TAMBÉ EN AQUESTS ANYS HEM SUPERAT ASSIGNATURES HISTÒRIQUES QUE TENÍEM PENDENTS.

Deu anys enrere teníem l’espina clavada de ser una de les poques capitals comarcals sense Biblioteca Pública. Un fet especialment greu, si tenim en compte la vocació de lideratge cultural de Reus.
Per Sant Jordi de 2003 obria portes la Biblioteca Central Xavier Amorós, amb l’encert de poder fer honor en vida al nostre escriptor més prolífic. Un espai de cultura i convivència que cada dia aplega centenars de joves, famílies amb infants i gent gran.

I varem integrar immediatament la biblioteca del Centre de Lectura al sistema de lectura públic, equilibrant l’accessibilitat i el seu caràcter privat, encara que amb vocació de servei públic.

En l’àmbit econòmic, la manca de sòl industrial era una vella rèmora, que alguns pregonaven per profetitzar la decadència de Reus.

Actualment estem en el camí d’assolir les 600 hectàrees de sòl industrial urbanitzades l’any 2011. El punt de partida eren poc més de 74 hectàrees urbanitzades abans de 1999.

La paradoxa és que, ara, els mateixos que abans criticaven el contrari, diuen que ens sobrarà sòl industrial.

Allò realment important és que mai més una empresa de Reus podrà dir que marxa de la ciutat per manca de sòl industrial.
*****************************************************
En l’àmbit social, fa anys ens marcàvem l’objectiu de crear places públiques de llars d’infants, una necessitat que avui és considerada indispensable per les famílies.

Hem passat de 0 a 421 places d’escoles bressol municipals en vuit anys, quan el famós Pla de Llars d’Infants de Catalunya 2004-2008 que preveia 30.000 places a tot Catalunya, només en preveia 315 per Reus. I l’any vinent assolirem les 600 places.

***********************************************
En un altre ordre de coses, el 2002 fou un any de mobilitzacions per reclamar una major seguretat ciutadana.

En aquests anys, la nostra Guàrdia Urbana ha fet una tasca encomiable, acompanyada dels recursos necessaris per tenir noves instal·lacions i ampliar plantilla, parc mòbil i mitjans materials.

I per fi, el passat 1 de novembre arribaven els Mossos d’Esquadra a la seva nova Comissaria, culminant així el desplegament al nostre país.

I ja hem pogut veure aquest cos policial patrullant la ciutat el Nadal passat, colze a colze amb la Guàrdia Urbana. Un fet que ha incrementat la sensació de seguretat, que els propis comerciants aprecien i agraeixen.

Els puc assegurar, com a president de la Junta Local de Seguretat, que vetllaré perquè continuï aquest imprescindible treball conjunt.

***********************************************
De cara a l’exterior, hem consolidat la nostra imatge com a ciutat modernista, recuperant i posant en valor el nostre patrimoni arquitectònic.

I també ens hem posicionat amb el nou Gaudí Centre, un equipament que evoca la figura del nostre fill il·lustre més universal.

En el seu primer any natural de funcionament hem superat els 52.000 visitants, amb un inesperat nombre de turistes russos que, com la resta de visitants, després s’han quedat a consumir a casa nostra.

Perquè no oblidem que l’objectiu darrer de les polítiques de promoció és, i sempre serà, generar riquesa i activitat econòmica a la ciutat. I aquest serà el nord del nou partenariat públic-privat que estem creant, sota la marca “Reus Vitalitat”, conjuntament amb la Cambra de Comerç i el sector comercial.
I en l’aspecte més lúdic, Reus és avui destinació de referència per als amants de la restauració i l’oci nocturn.

Un fet que permet que els nostres joves avui no es vegin obligats a sortir fora de Reus per divertir-se, amb la comprensible preocupació dels seus pares.

També en aquest cas, la inversió privada, els emprenedors locals, han fet possible aquest Reus lúdic que semblava utòpic fa deu anys.

Ara bé, seguim pensant que, per sobre de tot, els joves necessiten polítiques de formació i afavoridores de la seva emancipació, i per això, aviat començaran les obres del nou Casal de Joves, que s’ubicarà a La Palma.

************************************************************
HEM ESTAT PIONERS I INNOVADORS EN DIFERENTS ÀMBITS

Pioners en l’àmbit educatiu
Vam ser dels primers municipis en tenir una Oficina Municipal d’Escolarització, i en implicar-nos en la coresponsabilització de l’educació amb la Generalitat.

Pioners en obrir una Oficina Municipal d’Habitatge, una finestreta única per afavorir l’accés a pisos protegits i de lloguer.

Capdavanters en afavorir la sensibilitat mediambiental, planificant l’Agenda 21 Local, consolidant la cultura de l’estalvi d’aigua i impulsant la recollida selectiva de brossa i la recollida pneumàtica.

També hem estat innovadors, dotant-nos d’un fòrum privilegiat d’assessors externs, com són les periòdiques TROBADES DE REUSENCS FORA VILA.

Persones que han fet bandera de Reus, i que ens han obert portes, amb l’orgull de conèixer de primera mà els projectes que fan avançar la seva ciutat.

I el març de 2002 varem crear el hòlding d’empreses municipals INNOVA, amb el consens unànime de tots els grups polítics de l’Ajuntament i amb empreses que són referència al nostre entorn com:
· SAGESSA, que gestiona equipaments sanitaris i socials públics des del Francolí fins al riu Sènia.
· REDESSA, l’empresa pública de suport a l’emprenedoria, que aplega com a socis governs locals de la nostra regió econòmica
· La presidència del Grup GIAC, que gestiona el cicle integral de l’aigua de diversos municipis catalans i acaba de fer-se càrrec de la gestió de les aigües de Tremp.

Tot això és, en definitiva, capitalitat de veritat, capitalitat efectiva, no només administrativa, que evidentment ja vindrà en el seu moment, no ho dubteu.

Una capitalitat que es fonament en el reconeixement dels altres, perquè estem sempre al seu costat per tal d’ajudar-los a prestar serveis públics essencials per a les respectives poblacions.

************************************************************
HEM FET GRANS AVENÇOS EN TEMES QUE DEU ANYS ENRERE SEMBLAVEN ENCALLATS.

Hem avançat en la millora dels accessos a Reus. La crítica recurrent sobre l’estat de les entrades a la ciutat.

En concret, les hem dignificat i dotat de voreres amples, mitjanes verdes i arbres.

Hem millorat la mobilitat i la connexió de la ciutat amb el territori, renovant les avingudes de la tercera corona urbana: Països Catalans, Comerç, Marià Fortuny, Francesc Macià i Sant Bernat Calbó.

Havíem de millorar la mobilitat interna, proveint nous espais d’aparcament. Recordeu que el 1999 només teníem dos pàrquings municipals: les Oques i el Baluard.

En aquests anys hem creat més de 1.400 places soterrades. Uns espais de qualitat, en termes comparatius i amb preus de servei públic, insuperables al nostre entorn, com es pot llegir a la premsa d’avui.

****************************************
Definitivament, hem fet un gir copernicà en les relacions amb la Generalitat.

Recordo una entrevista a La Vanguardia l’any 1998, abans de ser elegit alcalde, en què vaig contestar que l’assignatura pendent de Reus era la seva relació amb el Govern de Catalunya.

Per això, al seu moment, varem anar a veure l’aleshores president Pujol amb tots els portaveus municipals, per explicar-li els projectes de futur de Reus.
I aquesta actitud d’obertura i acostament ha donat els seus fruits, i avui són moltes les infraestructures i equipaments que són expressió de la col·laboració amb el Govern català:
· el nou Hospital Universitari a l’autovia de Bellissens
· la planificació de noves escoles i instituts
· la reforma integral del Barri del Carme, en el marc de la Llei de Barris
· la Central Integral de Mercaderies, al costat del Mercat del Camp,
· el Centre Tecnològic en Nutrició i Salut del Tecnoparc
· la nova Residència de Gent Gran que es començarà a construir al Barri Sol-i-Vista
· el 112, un centre d’emergències d’abast nacional
· i altres equipaments de referència nacional que, no citaré però vostès saben que estem treballant per portar a Reus

En la vessant formativa, hem ampliat l’oferta d’estudis universitaris amb seu a Reus amb:
· El Centre de Formació Permanent del Mas Miarnau
· La nova Escola Tècnica Superior d’Arquitectura
· El Centre d’Estudis Superiors de l’Aviació (CESDA), pioner en la formació universitària de pilots

I hem de tenir en compte les previsions que la pròpia URV fa respecte al Campus Bellissens, que pensa en sumar noves titulacions com Sociologia, Enginyeria Civil, de la Construcció o Ciències dels Materials.

*********************************************************

Abans teníem el repte de millorar i actualitzar els equipaments municipals de proximitat, i també hem pogut avançar en aquest terreny.

Hem obert dos centres cívics de nova generació, el Ponent, a l’avinguda Països Catalans i el Migjorn, al barri Juroca.

Enguany iniciarem les obres de dos nous centres: al Mas dels Canonges, als Horts de Miró i, a la Plaça de la Patacada, al bell mig del Barri del Carme i l’ampliació de l’espai que ja tenim al Barri Gaudí.

*********************************************************
El mateix podem dir dels equipaments esportius municipals: les millores al Pavelló Olímpic, la reforma integral de l’Estadi de Futbol, la construcció del reivindicat camp d’esports del Districte Cinquè i la instal·lació de gespa artificial al camp de la Pastoreta, entre d’altres.
*******************************************************
Un altre objectiu prioritari d’aquest període ha estat la política territorial, després de molts anys de ridícules batalles de campanar.

El model del Consorci del Camp ha de canviar, és cert i ja els avanço que estem treballant en aquesta línia amb l’Alcalde de Tarragona i el president de la Diputació.

Però, malgrat tot, també és evident que hem avançat en la consciència regional, reforçant la nostra condició d’àrea metropolitana, que recull el nou Estatut.

Teníem concertada, des d’abans, la gestió comuna de l’aigua i dels residus, i des del passat mes de setembre hem posat en funcionament el nou bitllet integrat del transport públic del Camp, a través de l’Autoritat Territorial de la Mobilitat.

Així doncs, podem dir que hem començat a mancomunar els mateixos serveis compartits que l’Àrea de Barcelona.

I ara hem de propiciar un salt endavant de l’ATM, l’ens que hauria de gestionar el futur enllaç per ferrocarril del nostre entorn regional.
El Tramcamp, que ja figura a tots els documents de planificació territorial i que jo voldria que iniciés el seu servei encara que sigui en una fase inicial abans d’acabar l’actual mandat.

L’estació actual de l’AVE a Perafort, i la nova estació que es construirà al sud de l’Aeroport, convertiran Reus en el nucli de la intermodalitat regional de tots els sistemes de transport, sobre tot si estan connectades entre si, com esperem.

Només per això, ja hauran valgut la pena tots els esforços de coordinació territorial.

************************************************************
També hem progressat en matèria turística, constituint l’aliança amb Salou, Cambrils i Vila-seca, a la qual s’acaba d’afegir Port Aventura.

Si un dia vaig dir que amb els socis de la costa entràvem a la primera divisió turística, amb el parc temàtic, podem dir que ja juguem la Champions League.

I en cultura hem avançat amb la declaració, el 2001, de les festes de Sant Pere com a Festa Tradicional d’Interès Nacional, amb una creixent participació popular.
La consolidació dels festivals Trapezi i Cos, la creació d’un instrument potent com el Centre d’Arts Escèniques de Reus (el CAER), o un equipament innovador com Centre d’Art Cal Massó, ens permeten projectar el nostre potencial cultural com un element bàsic de promoció de ciutat vers l’exterior.

************************************************************

Fins aquí el repàs dels fonaments del nostre present que ens permetran projectar el nostre futur.

És cert que vivim moments complicats, temps de crisi a nivell mundial, amb els problemes concrets que això suposa per a les famílies i les empreses locals.

Però no és el primer cop que tenim una situació similar. Hem de recordar, per exemple, les penúries dels primers ajuntaments democràtics, ara fa trenta anys, quan tot estava per fer, i no hi havia recursos ni capacitat per afrontar les millores que reclamava la ciutat.

Veníem de la crisi del petroli dels anys setanta.

Després va venir la reconversió industrial dels anys vuitanta.
O la darrera crisi que varem patir, la de 1993, que ja varem combatre amb instruments propis, com la política de formació i ocupació del Mas Carandell o donant peu a la creació de REDESSA.

Però després d’aquest darrer episodi crític, hem tingut 15 anys de bonança i creixement econòmic, que ens han servit per progressar i posicionar correctament la ciutat.

Avui, Reus té un sector comercial més ampli i de qualitat, una estructura empresarial més diversificada. Tenim més serveis públics i més infraestructures.

Estem construint equipaments públics que revertiran en la cohesió social i el progrés econòmic, com el nou Hospital o la nova Fira, a Bellissens.

I al mateix temps, cal sumar tota la inversió privada que s’està fent a la ciutat, especialment al Tecnoparc, o el nou centre comercial de l’Avinguda Sant Jordi.

Així com la que estan impulsant d’altres administracions en infraestructures viàries, ferroviàries i en equipaments públics.

Alguns d’aquests equipaments i serveis tardaran uns dos anys en ser una realitat, però suposaran centenars llargs de llocs de treball i feina per a les empreses de Reus, durant el procés constructiu i en la seva etapa de funcionament.

El mateix succeirà amb els 616 M€ del PAM, el segon Pla d’Acció Municipal de Reus, que representarà la inversió en aquest mandat de gairebé milió de pessetes per habitant.

A dia d’avui Reus compta amb 109.806 ciutadans empadronats.

I en aquest mateix 2009, el pitjor any de la crisi segons les previsions, els 18,5 M€ del Fons Estatal d’Inversió Local, més de 3.000 milions de pessetes, serviran per finançar els 19 projectes que el Ministeri d’Administracions Públiques ens acaba d’aprovar.

Un fons que tindrà incidència a tots els indrets de Reus, i que hem volgut destinar a equipaments sanitaris, educatius, socials, culturals i esportius, al servei de les persones, repartits com una taca d’oli per tota la ciutat, endreçant Reus de punta a punta.

Tota aquesta previsió del futur no és casual, sinó que respon a una definció prèvia en el marc del Pla Estratègic que Reus va iniciar nou anys enrere.

Aquest és el veritable valor de la continuïtat institucional i l’estabilitat política.

Però els nous reptes de la ciutat són molts, i per això necessitem un nou document estratègic de ciutat, que incorpori plenament la vessant ambiental de l’Agenda 21 com un element transversal, i que sigui fruit de les aportacions de ciutadans i entitats, aplicant la diagnosi i la metodologia de la nostra universitat, la URV.

Els grups polítics estan fent les seves propostes, i puc avançar que proposaré als portaveus la designacio de tres fills il·lustres de Reus per apadrinar els treballs de la nova fase estratègica.

Tres personalitats que honoren la ciutat, i que a mi m’agradaria que poguessin liderar els grups de treball en matèria de societat, d’economia i de territori.

Aquestes persones són Ramon Gomis, Gabriel Ferrater i Albert Vilalta. Tres reusencs de prestigi, que poden ajudar-nos molt a a validar el model del Reus futur.
Però la reflexió de futur no ens pot fer oblidar el dia a dia. Hem de seguir treballant en tots els punts de la ciutat.

-Al Nord, amb l’Àrea Residencial Estratègica que és una oportunitat per assolir les previsions del vigent Pla General pel que fa a la vertebració de la ciutat a l’entorn del passeig Nord.

I també una oportunitat per generar espais públics i zones verdes en abundància i, pel damunt de tot, habitatge assequible per als nostres fills.

-Al Sud, amb el TECNOPARC, un parc tecnològic de referència nacional i internacional en matèria de nutrició i salut, que és la nostra aposta per avançar en la transformació de la nostra estructura econòmica cap a la innovació i la recerca; per generar riquesa i feina de valor afegit i, sobre tot, per afrontar amb garanties el futur.

-A Llevant, amb el nou Aeroport, l’únic que incrementa passatgers en l’actual context, la nova Estació Central i el nou mapa ferroviari que serà clau per alliberar Reus del cinturó de ferro que ara impedeix la nostra expansió urbana.

-I a Ponent, la nova façana verda i residencial del Roquís, que dignificarà l’entrada a Reus des de la carretera de Riudoms, veritable porta d’entrada des del sud del Baix Camp.

Aquests seran els principals vectors de la nova planificació urbanística de la nostra ciutat.

He començat explicant que, ara fa 10 anys, el nostre primer objectiu fou millorar la Urbanització Clarassó. I ara hem tornat al mateix punt geogràfic.

Perquè estem treballant, i això és una primícia, per presentar a la Generalitat un nou projecte de reforma integral en el marc de la Llei de Barris.

I és molt possible que ens aprovin una primera proposta d’intervenció a l’eix constituït pels barris Sol-i-Vista i Immaculada.

************************************************************
EL FUTUR

En aquests moments d’incertesa, és veritablement arriscat parlar de futur. Però com podeu comprovar, la transformació de Reus no s’atura.
Ni abans, ni ara, ni en els propers anys.

Som una ciutat inquieta, una societat exigent amb ella mateixa. Sempre tenim la necessitat d’assolir noves fites col·lectives.

Crec que podem sentir-nos orgullosos de tot allò que hem aconseguit, però hem de ser conscients que tenim i tindrem molts reptes a resoldre en els terrenys social, econòmic i urbanístic d’ara endavant.

No podem restar instal·lats en la nostàlgia del passat, en un cofoisme estèril.

Prefereixo que segueixi passant com ara, que, en el moment en què estem superant un objectiu, ja estem pensant en nous reptes.

Això és bo perquè és prova de la nostra vocació de lideratge, la nostra capacitat de reinventar-nos cada dia, d’assumir riscos quan és necessari.

I l’actual crisi no ens pot aturar. De fet, no ens aturarà. Des de l’Ajuntament de Reus, la nostra màxima prioritat és afrontar aquest moment delicat.

Per això farem un seguiment conjunt, tots els grups municipals, treballant les polítiques més sensibles per les persones, les polítiques de benestar, d’habitatge, de formació i ocupació que cal proveir, per acompanyar i facilitar ajuda al màxim nombre de persones que ho necessitin, evitant les disfuncions socials que es puguin produir.

La nostra recepta és inversió pública per generar activitat i llocs de treball. Orientar i formar a les persones en situació d’atur i restar ametents a les necessitats d’aquells col·lectius més afectats per la crisi.

Amb l’objectiu de superar aquestes dificultats, entre tots plegats hem de posar en comú els nostres anhels. Hem de saber escriure conjuntament un nou relat de ciutat.

I això implica la col·laboració activa de tothom, i saber posar en comú no només els grans projectes, sinó també la petita gestió quotidiana de la ciutat.

I això ho hem de fer implicant la ciutadania en el respecte als bé comú, promovent el civisme i el compromís amb la comunitat.

En aquest sentit, saludo especialment les iniciatives de reflexió i col·laboració que estan sorgint en el teixit social, per exemple, amb l’impuls de la Cambra de Comerç, el sector comercial, els gremis, els sindicats, les AMPES, la Federació d’Associacions de Veïns de Reus i tots els col·lectius que poden participar en fer front a la crisi.

Molt especialment aquelles associacions d’ajuda mútua que estan treballant en primera línia per assistir als col·lectius més fràgils.

En aquests temps, els polítics hem d’estar a l’alçada del que esperen de nosaltres els ciutadans. Hem de centrar la nostra tasca en allò que la gent necessita. No deixant-nos portar per frivolitats partidàries.

I sobre tot hem de saber trobar vies de col·laboració entre els grups polítics municipals en els projectes de ciutat, aprofitant plataformes com la nova planificació estratègica, les comissions especials d’habitatge, immigració, educació i optimització de recursos o el mateix procés d’elaboració del nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal.

Hem de potenciar la recuperació dels valors socials i comunitaris per cercar nous objectius, com avui dia ens plantegen des de les seves tribunes, amb matisos diferents, l’expresident Pujol i el president Montilla.

Hem de reflexionar sobre principis com l’increment de la cohesió social, la unitat política davant els reptes col·lectius, els beneficis de la cooperació públic-privada, la creativitat com a motor de l’economia i la societat, i la fortalesa que és fruit de la nostra capacitat d’influència.

Hem de treballar per donar un nou impuls a aquest Reus innovador.

El Reus que genera idees i projectes que estructuren dinàmiques territorials.

El Reus que és i serà una referència de progrés al conjunt de Catalunya.

*************************************************
COLOFÓ
Com hem vist al vídeo, la transformació que hem viscut en deu anys ha sigut espectacular. I tinc la intuïció que amb tot el que tenim entre mans en aquests moments, el salt endavant encara serà més potent, més intens.

M’agradaria molt encapçalar de nou aquest procés.

Per part meva, sóc conscient que tenim mancances, que no tot funciona a la perfecció i que, de vegades, les grans decisions ens fan oblidar el seu efecte real sobre el teixit social.

Personalment, tinc el ferm propòsit d’escoltar i intentar trobar solucions als problemes existents.

Compto amb tots vostès.

Confio en el vostre ajut, en la vostra implicació. Per això posaré tot allò que estigui al meu abast per continuar treballant per la millora permanent d’aquesta ciutat i pel benestar dels seus ciutadans.

Bona nit i moltes gràcies.