Aquests dies hem assistit, mitjançant els diaris i els televisors, a un fet històric pels Estats Units d’Amèrica. El seu president, l’Obama, ha aconseguit fer realitat la promesa electoral de proporcionar sanitat pública a tota la població d’aquell país. Ha aconseguit que el Congrés americà aprovi crear una mena de Seguretat Social que doni cobertura sanitària a tots els ciutadans
Pels socialdemòcrates aquest fet és una fita històrica, i a l’hora un motiu de reflexió pels que, aquí, a l’altre banda del món, assumim la sanitat pública com un fet normal sense recordar-nos que aquest dret no el gaudeixen totes les societats del món, ni tan sols les modernes i occidentals.
Moltes vegades no ens recordem de la importància dels drets adquirits i del gran cost econòmic que representa mantenir-los. Poder ser assistit per un metge i després rebre el tractament necessari és un luxe en molts països i aquí, en canvi, està a l’abast de tothom. I no de qualsevol manera, a Reus, estem anant més lluny perquè volem una sanitat pública i de qualitat. Per això, construïm –amb el suport de la Generalitat- un nou hospital que aportarà serveis moderns i eficients als pacients. El grup Sagessa, dirigit des de Reus i en el qual està integrat l’hospital Sant Joan, és present en el territori aportant excel·lència a la sanitat pública. Aquest és precisament l’objectiu de l’holding d’empreses municipals Innova: poder desenvolupar més i millor les estrictes competències municipals i garantir així el benestar dels nostres ciutadans.
28.3.10
Una Catalunya territorialment millor organitzada
Aquest divendres em van demanar comparèixer davant el Parlament per donar la meva visió del projecte de llei de vegueries. Tot un honor just quan la cambra ha celebrat el 30 aniversari del seu restabliment. Tres decennis en què hem estat incapaços de culminar l'organització territorial, una vindicació històrica del catalanisme polític. L'actual executiu ha tirat endavant un compromís electoral i un punt important del pacte de govern. Un fet que hauria de ser motiu delogi, ara que es parla tant de desafecció vers la política.
En la meva intervenció vaig tenir especial cura de no caure en el localisme i vaig destacar l'esperit innovador del projecte legislatiu. Posa ordre en el segon nivell de govern local i aposta per la millora dels serveis als ciutadans. Clarifica les actuals duplicitats diputacions-comarques en un sistema on la vegueria és peça essencial del govern local amb els municipis, tal i com estableix el nou Estatut.
La llei basa el desplegament de la Generalitat segons criteris de funcionalitat, de manera que no tot l'entramat administratiu s'hagi de concentrar en una única ciutat de cada demarcació. Anant més enllà, vaig proposar que l'organització funcional no es circumscrigui als límits de les vegueries. Per exemple, l'Hospital de Móra d'Ebre, gestionat pel grup SAGESSA amb seu a Reus, ha de servir tota la població de la Ribera, el Priorat i la Terra Alta i més enllà, amb criteris de proximitat, sense estar limitat per les ratlles administratives.
El text legal supera el concepte tradicional de capitalitat. Seria imperdonable caure en l'error de substituir el vell jacobinisme espanyol per un centralisme català de nova factura. El nou concepte de seus institucionals ja existeix en comunitats autònomes amb institucions supramunicipals pròpies. Les diputacions forals basques, els cabildos canaris i els consells insulars balears no tenen determinada legalment una capital. En el mateix sentit, la normativa més recent d'organització de la Generalitat ja obvia gairebé sistemàticament el clàssic concepte de capital. En definitiva, el projecte recull el bo i millor de l'Informe Roca (2000), des de les vegueries fins al concepte de seus institucionals.
L'intent d'aquell document de simplificar el mapa local, amb la nova llei es pot assolir amb el foment d'agrupacions voluntàries de municipis, seguint el model de les comunitats d'aglomeracions franceses. El nostre desig és que, de la resta del tràmit parlamentari, resulti una Catalunya millor ordenada i planificada, i una administració local de segon nivell més pròxima i eficaç, que millori el suport als municipis i els serveis públics que beneficien tota la ciutadania. Amb aquesta visió integral del país vaig comparèixer davant el Parlament.
Article publicat avui al Diari de Tarragona
En la meva intervenció vaig tenir especial cura de no caure en el localisme i vaig destacar l'esperit innovador del projecte legislatiu. Posa ordre en el segon nivell de govern local i aposta per la millora dels serveis als ciutadans. Clarifica les actuals duplicitats diputacions-comarques en un sistema on la vegueria és peça essencial del govern local amb els municipis, tal i com estableix el nou Estatut.
La llei basa el desplegament de la Generalitat segons criteris de funcionalitat, de manera que no tot l'entramat administratiu s'hagi de concentrar en una única ciutat de cada demarcació. Anant més enllà, vaig proposar que l'organització funcional no es circumscrigui als límits de les vegueries. Per exemple, l'Hospital de Móra d'Ebre, gestionat pel grup SAGESSA amb seu a Reus, ha de servir tota la població de la Ribera, el Priorat i la Terra Alta i més enllà, amb criteris de proximitat, sense estar limitat per les ratlles administratives.
El text legal supera el concepte tradicional de capitalitat. Seria imperdonable caure en l'error de substituir el vell jacobinisme espanyol per un centralisme català de nova factura. El nou concepte de seus institucionals ja existeix en comunitats autònomes amb institucions supramunicipals pròpies. Les diputacions forals basques, els cabildos canaris i els consells insulars balears no tenen determinada legalment una capital. En el mateix sentit, la normativa més recent d'organització de la Generalitat ja obvia gairebé sistemàticament el clàssic concepte de capital. En definitiva, el projecte recull el bo i millor de l'Informe Roca (2000), des de les vegueries fins al concepte de seus institucionals.
L'intent d'aquell document de simplificar el mapa local, amb la nova llei es pot assolir amb el foment d'agrupacions voluntàries de municipis, seguint el model de les comunitats d'aglomeracions franceses. El nostre desig és que, de la resta del tràmit parlamentari, resulti una Catalunya millor ordenada i planificada, i una administració local de segon nivell més pròxima i eficaç, que millori el suport als municipis i els serveis públics que beneficien tota la ciutadania. Amb aquesta visió integral del país vaig comparèixer davant el Parlament.
Article publicat avui al Diari de Tarragona
12.3.10
La dignitat dels represaliats
El dia 10 de març es va celebrar al Teatre Bartrina l’homenatge a les persones del Baix Camp i el Priorat que foren castigades pel franquisme a causa de la seva militància o les seves idees d’esquerres, republicanes, democràtiques i catalanistes. D’aquesta manera, la Generalitat de Catalunya explicitava el reconeixement simbòlic als represaliats que en el seu moment varen rebre els seus ajuts compensatoris, amb el lliurament d’un diploma acreditatiu de la injustícia amb què foren tractats.
Fou un acte sobri i senzill, però de gran emotivitat. En primer lloc, per la presència d’alguns dels protagonistes directes de la repressió, persones de més de 80 i 90 anys que varen experimentar anys de presó, camps de concentració i treballs forçats, amb patiments reals que ens esgarrifen quan els veiem al cinema. Són persones que representen la dignitat d’haver sobreviscut la Guerra Civil, la terrible persecució posterior, i que després foren capaces de refer les seves vides i de deixar-nos constància de les seves històries.
Entre elles va destacar el testimoni de Carme Figuerola, una filla d’Alcover que fou empresonada per les seves idees comunistes als 19 anys, junt amb el seu fill de 9 mesos i la seva mare, després que el seu pare i el seu germà foren afusellats. Haver sobreviscut a tot allò, amb la lucidesa i l’enteresa que conserva prop dels 90 anys, és digne d’admiració i reconeixement.
També hi havia persones relativament més joves, que foren empresonades i perseguides pel seu antifranquisme en el tram final de la dictadura. Perquè és cert que la part més dura de la repressió es va produir entre 1939 i els primers anys 40, però el règim fou inflexible fins al final contra tothom que gosava rebel·lar-se contra la manca de llibertats.
Molts dels represaliats ja no són entre nosaltres, i per això bona part del públic eren familiars que recordaven els seus éssers estimats que varen viure aquells anys tan negres. En la meva intervenció vaig referir-me als absents, amb una especial menció als 35 veïns de Reus que foren executats un cop acabada la guerra, i també als altres 15 reusencs que varen morir després als camps d’extermini nazis. Com deia abans, els pitjors malsons del segle XX els han viscut en pròpia carn molta gent de casa nostra.
Vaig comentar que el conflicte de 1936-39 fou una guerra incivil que va enfrontar famílies i veïns, amb violència indiscriminada i lluites internes dins dels propis dos bàndols en litigi. Fets amb uns efectes devastadors per a la nostra societat, que no hem començat a superar fins fa ben poc.
Com deia Josep Recasens, cal perdonar sempre, però no podem oblidar mai. Molts joves actuals no saben valorar la democràcia que tenim avui, però hem de ser capaços que entenguin que, amb tots els seus defectes, és el sistema polític resultant del sacrifici i la lluita de moltes generacions per un Món millor. Malgrat que alguns irresponsables vulguin ridiculitzar-la i pervertir-la.
Mentre observava la platea del Bartrina, plena d’honor i llàgrimes contingudes, em venien al cap aquests pensaments. El nostre record per a totes les víctimes d’aquella època tan funesta, amb l’esperança que la seva memòria ens recordi que tot allò no s’ha de repetir mai més.
Lluís Miquel Pérez i Segura
Alcalde de Reus
Fou un acte sobri i senzill, però de gran emotivitat. En primer lloc, per la presència d’alguns dels protagonistes directes de la repressió, persones de més de 80 i 90 anys que varen experimentar anys de presó, camps de concentració i treballs forçats, amb patiments reals que ens esgarrifen quan els veiem al cinema. Són persones que representen la dignitat d’haver sobreviscut la Guerra Civil, la terrible persecució posterior, i que després foren capaces de refer les seves vides i de deixar-nos constància de les seves històries.
Entre elles va destacar el testimoni de Carme Figuerola, una filla d’Alcover que fou empresonada per les seves idees comunistes als 19 anys, junt amb el seu fill de 9 mesos i la seva mare, després que el seu pare i el seu germà foren afusellats. Haver sobreviscut a tot allò, amb la lucidesa i l’enteresa que conserva prop dels 90 anys, és digne d’admiració i reconeixement.
També hi havia persones relativament més joves, que foren empresonades i perseguides pel seu antifranquisme en el tram final de la dictadura. Perquè és cert que la part més dura de la repressió es va produir entre 1939 i els primers anys 40, però el règim fou inflexible fins al final contra tothom que gosava rebel·lar-se contra la manca de llibertats.
Molts dels represaliats ja no són entre nosaltres, i per això bona part del públic eren familiars que recordaven els seus éssers estimats que varen viure aquells anys tan negres. En la meva intervenció vaig referir-me als absents, amb una especial menció als 35 veïns de Reus que foren executats un cop acabada la guerra, i també als altres 15 reusencs que varen morir després als camps d’extermini nazis. Com deia abans, els pitjors malsons del segle XX els han viscut en pròpia carn molta gent de casa nostra.
Vaig comentar que el conflicte de 1936-39 fou una guerra incivil que va enfrontar famílies i veïns, amb violència indiscriminada i lluites internes dins dels propis dos bàndols en litigi. Fets amb uns efectes devastadors per a la nostra societat, que no hem començat a superar fins fa ben poc.
Com deia Josep Recasens, cal perdonar sempre, però no podem oblidar mai. Molts joves actuals no saben valorar la democràcia que tenim avui, però hem de ser capaços que entenguin que, amb tots els seus defectes, és el sistema polític resultant del sacrifici i la lluita de moltes generacions per un Món millor. Malgrat que alguns irresponsables vulguin ridiculitzar-la i pervertir-la.
Mentre observava la platea del Bartrina, plena d’honor i llàgrimes contingudes, em venien al cap aquests pensaments. El nostre record per a totes les víctimes d’aquella època tan funesta, amb l’esperança que la seva memòria ens recordi que tot allò no s’ha de repetir mai més.
Lluís Miquel Pérez i Segura
Alcalde de Reus
4.3.10
De visita pel polígon AgroReus
Aquest matí he anat al Polígon AgroReus per poder sentir de primera mà quina és la situació que estan vivint les empreses de la nostra ciutat. És evident que la crisi també els ha afectat, constataven que s’ha notat menys moviment i la percepció és que hi ha menys treballadors.
Està clar que Reus no és un oasi i que la situació econòmica que viu aquest món globalitzat també ens afecta. Però també es pot constatar que tot i la greu situació econòmica, la ciutat no ha patit d’una forma tan contundent el problema de l’atur. Això és gràcies als esforços del nostre empresariat local. La majoria de les empreses de la ciutat tenen un caràcter familiar i els sectors als que es dediquen estan molt diversificats. Totes dues circumstàncies contribueixen a pal·liar l’impacte de la crisi a la nostra ciutat.
També ha contribuït la feina feta per organismes municipals com ara Redessa. Amb el seu impuls a l’emprenedoria, l’Ajuntament proporciona eines per a que, qui vulgui, pugui comptar amb mecanismes per afrontar amb garanties els primers passos del seu negoci i l’autoocupació és una bona opció en aquests temps que corren.
De fet, molts dels negocis que ara s’han fet grans a la nostra ciutat i que fins i tot han portat el nom de Reus per l’Estat i pel món van començar així.
Està clar que Reus no és un oasi i que la situació econòmica que viu aquest món globalitzat també ens afecta. Però també es pot constatar que tot i la greu situació econòmica, la ciutat no ha patit d’una forma tan contundent el problema de l’atur. Això és gràcies als esforços del nostre empresariat local. La majoria de les empreses de la ciutat tenen un caràcter familiar i els sectors als que es dediquen estan molt diversificats. Totes dues circumstàncies contribueixen a pal·liar l’impacte de la crisi a la nostra ciutat.
També ha contribuït la feina feta per organismes municipals com ara Redessa. Amb el seu impuls a l’emprenedoria, l’Ajuntament proporciona eines per a que, qui vulgui, pugui comptar amb mecanismes per afrontar amb garanties els primers passos del seu negoci i l’autoocupació és una bona opció en aquests temps que corren.
De fet, molts dels negocis que ara s’han fet grans a la nostra ciutat i que fins i tot han portat el nom de Reus per l’Estat i pel món van començar així.
3.3.10
Conferència, tardances i impaciències
La setmana passada va estar plena d’activitat, molt centrada en la meva conferència anual del Col·legi de Periodistes, un text que podeu consultar al www.reus.cat. Cal treballar bé els continguts previs del missatge, que enguany he centrat en temes que normalment no tenim temps d’explicar en profunditat, com ara el canvi de model productiu, el lideratge sanitari de Reus o la proposta de formalització de la nostra realitat metropolitana.
També vaig parlar d’INNOVA com a instrument que ens permet generar activitat i ocupació en moments de crisi: 1.400 llocs de treball i 42 grues repartides per tota la ciutat. Una eina que admiren altres ajuntaments interessats en conèixer el model de gestió que hem desenvolupat a Reus.
Aquesta gran activitat fa que, de vegades, involuntàriament arribis tard a algun compromís. El Diari de diumenge esmentava dues recents impuntualitats meves. La primera, a la roda de premsa setmanal de divendres, de la qual ja em vaig disculpar davant els periodistes que m’esperaven.
També vaig arribar tard a la conferència al Círcol de l’amic Isaac Sanromà, president de la Cambra de Reus. Em va saber molt de greu perquè l’aprecio i compartim molts projectes, com són el Tecnoparc, la política d’emprenedoria i internacionalització de REDESSA, el consorci Reus Vitalitat o l’impuls de l’aeroport. I darrerament encara hem sintonitzat més, pel bon paper que ha sabut jugar en el debat territorial en representació de la societat civil reusenca.
Un article d’opinió de diumenge destacava que vaig arribar al Círcol amb vestimenta informal, contrastant amb l’elegància de tots els presents. Aquest fet no té cap lectura especial. Simplement venia directe d’una trobada amb veïns al Barri Fortuny, prova del constant diàleg que mantinc amb ciutadans de Reus, malgrat que el mateix escrit insinua el contrari. Si hagués comparegut a la reunió veïnal amb vestit formal i corbata potser hauria semblat prepotent, un altre qualificatiu que surt en el text.
El mateix article arribava a unes conclusions molt subjectives de tot plegat. Només faré un paral·lelisme amb el savi argument que emprava el president Pujol: si Reus és al mapa de l’excel·lència –que realment hi és-, és conseqüència del treball de moltes persones i entitats, però alguna cosa hi tindrà a veure el govern municipal.
En canvi, la suposada presència de Reus en el mapa de la poca transparència deriva de la manipulació manifesta d’haver substituït el concepte “no col·laboració” d’una memòria oficial pel terme “opacitat”. Perquè la no acceptació de multes per part d’infractors provats, les queixes per un llum comercial, per rebre un escrit municipal en català, o sobre l’organització municipal, seran fets molt importants, però no es poden equiparar a l’obscurantisme. Això és el que aniré a exposar al Síndic de Greuges de Catalunya en la visita que tinc intenció de fer-li el més aviat possible, i en la qual li portaré la justificació dels assumptes pendents de resoldre.
Hi ha molta impaciència en alguns cenacles, i això es tradueix en la interessada projecció d’ombres sobre la gestió municipal de Reus. Personalment estic molt tranquil i confio en la bona feina de l’administració local, inclòs el seu grup d’empreses. I tirarem endavant malgrat les enveges dels que no suporten que Reus progressi i d’aquells que no dubten en embrutar el bon nom de la nostra ciutat.
Publicat avui al Diari de Tarragona
També vaig parlar d’INNOVA com a instrument que ens permet generar activitat i ocupació en moments de crisi: 1.400 llocs de treball i 42 grues repartides per tota la ciutat. Una eina que admiren altres ajuntaments interessats en conèixer el model de gestió que hem desenvolupat a Reus.
Aquesta gran activitat fa que, de vegades, involuntàriament arribis tard a algun compromís. El Diari de diumenge esmentava dues recents impuntualitats meves. La primera, a la roda de premsa setmanal de divendres, de la qual ja em vaig disculpar davant els periodistes que m’esperaven.
També vaig arribar tard a la conferència al Círcol de l’amic Isaac Sanromà, president de la Cambra de Reus. Em va saber molt de greu perquè l’aprecio i compartim molts projectes, com són el Tecnoparc, la política d’emprenedoria i internacionalització de REDESSA, el consorci Reus Vitalitat o l’impuls de l’aeroport. I darrerament encara hem sintonitzat més, pel bon paper que ha sabut jugar en el debat territorial en representació de la societat civil reusenca.
Un article d’opinió de diumenge destacava que vaig arribar al Círcol amb vestimenta informal, contrastant amb l’elegància de tots els presents. Aquest fet no té cap lectura especial. Simplement venia directe d’una trobada amb veïns al Barri Fortuny, prova del constant diàleg que mantinc amb ciutadans de Reus, malgrat que el mateix escrit insinua el contrari. Si hagués comparegut a la reunió veïnal amb vestit formal i corbata potser hauria semblat prepotent, un altre qualificatiu que surt en el text.
El mateix article arribava a unes conclusions molt subjectives de tot plegat. Només faré un paral·lelisme amb el savi argument que emprava el president Pujol: si Reus és al mapa de l’excel·lència –que realment hi és-, és conseqüència del treball de moltes persones i entitats, però alguna cosa hi tindrà a veure el govern municipal.
En canvi, la suposada presència de Reus en el mapa de la poca transparència deriva de la manipulació manifesta d’haver substituït el concepte “no col·laboració” d’una memòria oficial pel terme “opacitat”. Perquè la no acceptació de multes per part d’infractors provats, les queixes per un llum comercial, per rebre un escrit municipal en català, o sobre l’organització municipal, seran fets molt importants, però no es poden equiparar a l’obscurantisme. Això és el que aniré a exposar al Síndic de Greuges de Catalunya en la visita que tinc intenció de fer-li el més aviat possible, i en la qual li portaré la justificació dels assumptes pendents de resoldre.
Hi ha molta impaciència en alguns cenacles, i això es tradueix en la interessada projecció d’ombres sobre la gestió municipal de Reus. Personalment estic molt tranquil i confio en la bona feina de l’administració local, inclòs el seu grup d’empreses. I tirarem endavant malgrat les enveges dels que no suporten que Reus progressi i d’aquells que no dubten en embrutar el bon nom de la nostra ciutat.
Publicat avui al Diari de Tarragona
Subscriure's a:
Missatges (Atom)